01/12/2023
Declaració de l’Institut Català d’Antropologia (ICA) sobre el genocidi del poble palestí
01/12/2023
Durant les últimes setmanes, la intensitat de les operacions bèl·liques –autèntiques massacres– de l’exèrcit israelià a Gaza ha assolit proporcions històriques, amb 15.000 persones mortes –la meitat, infants– i 40.000 de ferides sota els bombardejos indiscriminats, el setge a hospitals i la destrucció d’escoles i llocs de culte (mesquites i esglésies), amb la dubtosa pretensió que es tractava d’escuts humans o de bases militars de Hamàs. Els dirigents de l’actual govern d’Israel –un govern d’extrema dreta, islamòfob i supremacista– han demostrat la seva absoluta manca d’escrúpols a l’hora de mentir la comunitat internacional aportant proves falses de la existència d’armes o túnels, com també a l’hora de rebutjar totes les propostes de mediació i prescindir frontalment del dret internacional sobre la gestió dels conflictes bèl·lics –incloent-hi l’assassinat sovint selectiu de més de 100 treballadors de les Nacions Unides i d’una seixantena de periodistes, moltes vegades amb les seves famílies–.
Tot plegat, ens sembla una prova clara que el projecte polític de l’estat d’Israel implica una campanya de “reconquesta” i annexió de Gaza contra els pactes i la legalitat internacional establerta per l’ONU, les resolucions de la qual entorn de Palestina han estat desobeïdes d’una manera reiterada per Israel des del 1948. Aquest projecte –el “Gran Israel”– ja porta dècades provocant milers de víctimes. Si s’arribés a completar, podria resultar en un desastre d’enormes proporcions, que des de Gaza s’estendria a Cisjordània (on vora 4.000 persones han estat detingudes en aquestes sis setmanes, afegint-se als 5.000 presos palestins que ja hi havia a l’abril del 2023, dels quals 160 eren infants majors de 5 anys) i a altres zones de la regió tot involucrant-hi milions de persones més, i que seria comparable amb la mateixa diàspora jueva respecte a la qual la creació de l’estat d’Israel havia de representar una reparació. No cal dir que una catàstrofe no pot justificar-ne una altra, i que s’han de posar tots els esforços a fi d’aturar el cicle de violència i odi que les repercussions d’aquesta política estan provocant al món sencer.
Com a antropòlegs i antropòlogues entenem, d’entrada, que no es tracta d’un conflicte “interreligiós”, ja que comunitats jueves d’arreu del món –i al mateix Israel– han expressat el seu rebuig a la carnisseria de què està sent víctima el poble palestí, sinó d’un conflicte clarament polític i econòmic en el marc de les estratègies globals del gran capital i del complex militar-industrial occidentals, del qual es deriva la complicitat explícita o implícita de les potències occidentals anomenades “democràtiques”.
En aquest sentit, aquest conflicte ens interpel·la especialment: troba les arrels en la formació mateixa del sistema dels estats anomenats “nacionals” al continent europeu i en l’exportació de la lògica supremacista i ra***ta a la resta del planeta a través de l’imperialisme i el colonialisme. En particular, a l’estat espanyol el deliri d’unitat, puresa de sang i anihilació de les diferències va acompanyar la ideologia nacional des de la “purificació” religiosa de la “Reconquista” contra jueus i musulmans, fins a segles d’Inquisició, tortura, massacres colonials a l’Àfrica i Amèrica, racisme, hispanització forçada a Amèrica i altres continents i castellanització imposada als pobles incorporats –sovint per la força– a l’estat espanyol, fins a les tragèdies espanyoles del segle XX: la Guerra Civil, mig milió d’exiliats republicans i quaranta anys de repressió i dictadura.
L’antropologia, creada al servei del colonialisme, porta dècades intentant descolonitzar la seva pròpia disciplina i els contextos en què treballa, produint coneixements i actuant per contribuir a alliberar la societat dels discursos i les pràctiques que són a la base del racisme i de tants altres processos de les que es deriven formes de discriminació, explotació, abús o estigmatització. A la seva manera, la majoria dels antropòlegs i les antropòlogues treballen per a la comprensió mútua entre pobles i comunitats, oposant-se a la barbàrie i la violència exercides contra pobles i nacions. Recordem només el treball de Lewis Morgan en defensa del poble hadeunosanee o iroquès contra la colonització i l’extermini que practicà el govern dels Estats Units, o el de Robert Jaulin contra l’etnocidi dels pobles amazònics. En són sols dos exemples, però és seguint la lliçó d’aquests i d’altres referents que sabem que és tan inevitable com imprescindible prendre posicionaments davant els conflictes, com a competents que procurem ser a l’hora d’establir llurs causes profundes en relacions asimètriques de poder i dominació. La situació actual a Gaza no és cap excepció; al contrari, per la seva rellevància històrica i geogràfica, ens imposa una resposta. Poques vegades més que ara no prendre partit és prendre partit, i no pas a favor de les víctimes.
Per aquesta raó, saludem amb alleujament declaracions de condemna com la de l’European Association of Social Anthropologists (EASA), que el proppassat 23 d’octubre va demanar la fi immediata dels bombardejos de l’exèrcit d’Israel sobre Gaza; o la de l’American Anthropological Association, que ja el 24 de juliol de 2023 va declarar la seva adhesió al boicot acadèmic de les universitats d’Israel. Moltíssimes organitzacions i institucions antropològiques arreu del món han expressat postures semblants, en resposta a la demanda de la universitat palestina de Birzeit, perquè el món no es quedi quiet davant del que, d’acord amb l’article segon de la Declaració sobre el Genocidi del 1948 de l’ONU, és un genocidi contra la població de Palestina. Els casos més coneguts són els de la Associació Grega d’Antropologia i el del Departament d’Antropologia de la Universitat VU d’Amsterdam. A prop nostre, ens alegrem especialment de la presa de posició del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, que va demanar al rector de la UB suspendre les relacions amb les institucions acadèmiques israelianes.
És important adonar-se que, ara mateix, les universitats israelianes estan donant suport d’una manera activa a les polítiques agressives i cruels de l’estat d’Israel, com demostra per exemple la crida a la mobilització militar de la Tel Aviv University (“Tel Aviv University war effort”), o les declaracions del rector de la Universitat Ben Gurion (“Strong and united, we will prevail“). Sobre la col·laboració expressa de les universitats israelianes respecte a l’apartheid i el genocidi, podeu llegir-ne la informació oferta pel moviment Boicot, Desinversió i Sancions.
El poble de Palestina ha estat sotmès a 75 anys d’ocupació militar i els i les habitants de Gaza que fa 15 anys que (sobre)viuen empresonats i depenent de les ajudes internacionals per les polítiques d’apartheid d’un estat que, insistim-hi, ha incomplert desenes de resolucions de les Nacions Unides. Com expressió de solidaritat davant aquesta brutal injustícia, demanem a totes les instàncies acadèmiques i científiques de l’estat espanyol i d’Europa a unir-se a la crida internacional per la fi immediata dels bombardejos sobre Gaza i de les operacions militars d’Israel als territoris ocupats il·legalment en tot Palestina. A més, cridem al boicot de les institucions universitàries de l’estat d’Israel fins que no es recuperi el respecte per la legalitat internacional, la pau i els drets humans i polítics bàsics del poble palestí.
Barcelona, 1 de desembre del 2023
Durant les últimes setmanes, la intensitat de les operacions bèl·liques –autèntiques massacres– de l’exèrcit israelià a Gaza ha assolit proporcions històriques, amb 15.000 persones mortes –la meitat, infants– i 40.000 de ferides sota els bombardejos indiscriminats, el setge a hospit...
