19/04/2026
Avui he tornat a córrer després de 7 dies.
Suau, amb dolorets… però bé.
Amb ganes de natura, terra i corriols 🌿
Fa una setmana de la i encara estic integrant tot el que ha sigut aquest procés.
Ha estat una experiència brutal (entrenaments i curça)
D’aquelles que et recorden que podem fer molt més del que creiem.
Que no cal fer-ho perfecte… cal fer-ho. I prou.
La ment és poderosa: et limita o t’impulsa.
Amb ella tens un gran poder… i una gran responsabilitat.
Però també he recordat que no ho podem controlar tot.
Pots planificar, comprometre’t, fer-ho tot “com toca”…
i tot i així, hi ha coses que s’escapen del teu control.
I toca acceptar, adaptar-se i seguir.
Sense rendir-se, però ajustant expectatives.
Vaig fer la mitja amb dolor, recuperant-me d’una extracció de queixal recent i complicada i un altre queixal amb el nervi mort i empastat.
El dia abans, menstruació.
Un altre recordatori: això tampoc ho controlo.
Però vaig decidir gaudir.
I així va ser.
Gaudir i patir a parts iguals.
Vaig acabar coixa… però vaig acabar.
I avui, 7 dies després…
he tornat a córrer.
Feliç.
I orgullosa de mi 🤍
Gràcies al totes i tots els que heu format part del meu procés, m'heu aguantat xerrar dels meus entrenaments i les meves mil pors. M'heu impulsat i acompanyat... M'he sentit molt estimada 💜
