13/11/2025
Estic endreçant el rebost. Des de l’any 2016, hi conservo una de les peces que més estimo: “A sota el meu llit hi viuen cocodrils”, una vesprada performativa per la qual em vaig inspirar amb el relat filigrana publicat per Friedrich von Borries i Laleh Torabi. La vaig imaginar, muntar i dirigir per a l’Aula de Teatre de la UVic-UCC acompanyada d’una família que ara en tornar a veure el vídeo m’emociona. Primer de tot, la colla de l’aula d’aquell any que va confiar en aquesta bogeria tan única: l’Albert Salarich, l’Eli Llauradó, la Judit Varela, la Xènia de Ferrater, la Sílvia Font i la Sara Polo. A posar-ho tot en escena hi van participar una colla per la qual no cal presentació i que estimo molt: En Jordi Lafon, en Lluís Solé amb l’Orquestra Inclusiva, la Mercè Homs, en Mauri Naph, la Irene Camps, l’Oscar Marzelo, la Sandra Lafon i la Dolors Rusiñol. I el públic, que és qui et dona la raó i sentit d’allò que vols compartir i dins del qual hi podeu descobrir tanta gent estimada: en Lluc tan petit encara, els meus pares, la Tuti, la MÀngels, la Cristina, en Jordi, molta colla mussolera, en Simon, la Marian, la Júlia, la Montsita, la Merche… 🎊 Sis minuts que em recorden aquells dies de tallers d’autobiografia i ficció on compartíem els nostres cocodrils més íntims i jugàvem també a inventar-ne. Sis minuts que em recorden perquè sempre vull tornar a parlar de cocodrils, i de llibres que em canvien la vida.
Gràcies sempre a en Xef Vila pels seus maravellosos vídeos.
