30/04/2026
Vull parlar d’utopia i esperança. De metodologies d’aprenentatge. Metodologia de l’utopia! M’encanta assajar paraules. Ahir, amb el grup de 1r d’Educació Social, vam viure el que per mi ha marcat el moment clau del semestre: anar i tornar a peu de la universitat (Vic) fins a .art (La Guixa). El camí no només ens va dur a activar el cos, descobrir territori i parlar de les plantes i flors amb què ens serveix la natura a cada estació, sinó que ens va regalar allò que és essencial per obrir-se a l’aprenentatge: el vincle educatiu. Caminant plegades es dona una coreografia orgànica que dissol jerarquies i fa florir les persones que som més enllà dels nostres rols mestre-alumne. La conversa en moviment teixeix intimitat, confiança i alegria. Una conversa que es va expandir a l’arribada: en Ramon Furriols, de , ens esperava per parlar-nos d’aquest projecte tan necessari i esperançador que, des de fa uns anys, se situa a .art Centre Comunitari de Creació, des d’on segueix obrint portes i articulant propostes socials i comunitàries que fan possible avançar cap a l’utopia.
Ahir va ser un dia de molt present i de memòria en record d’un passat on caminava per aquests mons amb el grup del qual he estat tutora els darrers 5 anys. De moment, fins aquí: segueixo escrivint l’aventura que suposa el moviment de sortir i entrar per la porta d’una aula, un laboratori, un estudi. El moviment llindar. Un llindar que ara estic expandint també des d’aquest REFUGI meravellós on m’estic instal·lant. Cada dia, un pas més.
L’atzar ha volgut que aquestes dues caminades pel mateix camí amb dos grups diferents, un present en el cos i l’altre present per la memòria, s’hagin donat en el mateix dia amb quatre anys de distància. La màgia de la sincronia. Gràcies.
