05/11/2025
Ser una persona cuidadora significa transformar la teva vida. Durant dies, mesos o anys, la nostra energia gira al voltant d'una altra vida: es modifiquen les necessitats, el benestar i l'esperança. Tenir cura transforma el nostre temps, les nostres prioritats i la nostra manera de mirar el món. Deixem la vida d’abans i ens adaptem a la nova realitat, que a més anirà canviant segon a segon.
Ens lliura a una missió que de vegades no vam triar, però que vam assumir amb amor, amb compromís i amb una força que ni sabíem que teníem. Però també arriba el cansament, el dolor, la desesperança i molta soledat.
Tenir cura és posar el cos, els pensaments, el cor, l'esperança i la resiliència, una vegada i una altra. I quan aquest cicle acaba, perquè la persona a qui cuidem part, millora o simplement ja no ens necessita, arriba un buit difícil de nomenar: arriba un nou silenci.
No només se'n va l'ésser estimat o el sentit quotidià de la cura; també se'n va una part de la nostra identitat. El silenci pesa. El temps lliure fa mal. El cos segueix alerta, encara que ja no hi hagi qui cuidar.
Aquest és el dol de la cura: el de qui ha donat tant que, en deixar anar, sent que perd una part de si, el de qui queda amb la casa en calma, però amb el cor desordenat. El de qui, malgrat saber que va fer tot el possible, es pregunta si n'hi va haver prou. I sobretot, qui al final, també es troba amb la soledat del seu entorn i la seva comunitat.
És urgent crear espais per compartir, per guarir i per agrair. Cal reconèixer que cuidar és un acte col·lectiu, i que ningú ho hauria de fer ni travessar el seu dol en l’aïllament.
Aquest dol no sempre es reconeix. Però és real, profund i humà. És el dol per l'enllaç, per la rutina compartida, pel propòsit que ens va sostenir.
Avui abracem totes les persones cuidadores que travessen aquest dol.
Als qui se senten perdudes, esgotades o buides. Als qui ploren en silenci allò que van donar, allò que van perdre i allò que van ser.
Avui alcem la veu per elles i per ells, per totes les mans que acompanyen, per tots els cors que sostenen.
Gràcies, persones cuidadores, per cuidar la vida i donar esperança al futur.
