10/12/2025
Una cadira buida per Nadal
Nadal sol provocar sentiments ambivalents i de vegades contradictoris. Molts de nosaltres hem passat per etapes d’entusiasme i d’altres de rebuig, angoixa o tristesa a les portes de les festes nadalenques. Els conflictes que divideixen les famílies es fan més presents durant aquests dies. Friccions entre germans i cunyats, amb els pares o fills, poden arribar a ser molt intenses durant els àpats compartits. Familiars que no s’avenen es veuen obligats a compartir un dia d’harmonia fingida. A alguns se'ls exclou per evitar tensions i picabaralles, a d’altres se'ls oblida. Les famílies reconstituïdes aprenen a cedir, pares i mares separats que troben a faltar els fills que passen el dia amb l’exparella. Hi ha pares que han perdut la custòdia dels fills, fills adoptats que no coneixen els seus pares biològics. D’altres ploren la pèrdua d'un membre de la família. També hi ha qui passa el Nadal sol, separat de la família, per voluntat pròpia o del destí.
Sigui quina sigui la nostra particular constel·lació, molts tindrem alguna cadira buida al voltant de la taula aquest Nadal.
Et proposo aquest petit ritual:
Tria un moment en què puguis estar tranquil, i busca un raconet a casa teva amb una superfície, com per exemple un prestatge o una tauleta... Aquest serà el camp del teu sistema familiar. Després tria uns quants elements per crear la teva constel·lació: poden ser pedres, petxines, fotos, ninots, botons, blocs de fusta, o una combinació de tot plegat, qualsevol objecte que t’agradi o que tingui un significat especial per a tu. Quan els hagis aplegat, respires conscientment un parell de vegades i comences a connectar amb la teva família. Llavors agafes un dels objectes i connectes amb la persona que representarà, la mare... I el col·loques al camp que acabes de crear. Tries un segon objecte, i fas el mateix, el pare... Continues així amb la resta de membres de la família, avis, pares, germans, pares adoptius, fills, exparelles... dones un lloc a cadascú. Siguin vius o morts. Sense oblidar-te a tu mateix :) I sense presses, vas respirant... Qui més falta? Qui m'he deixat? Quan hi sigueu tots, et convido a passejar una mirada amable per tot el teu sistema familiar: “Aquesta és la nostra família. Tots hi pertanyem. Tots hi tenim un lloc.” Respira.
I no cal que l'acabis d'una tirada. La constel·lació es pot anar desplegant durant dies, afegint-hi una o dues persones a la vegada. També hi pots incorporar objectes, qualitats o aspectes importants que formen part de la vostra història familiar: una masia, el país d'origen, la resiliència o la tristesa, l'amor, la dansa, la natura... I ves notant què canvia amb cada nova aportació. Que disfrutis!
