Associació Cingle Vermell

12/07/2023

Aquí al centre de lectura, parlem de regeneració, de la forma en que vivimos i sobre tot anem fen consciencia del que demanda la nosotras terra.

05/03/2023

Invitamos a todos nuestros socios a reactivar las actividades del cingle vermell. Tenemos preparados dos talleres con eixarcolan, a los que podrían apuntarse. En estado de gratitud por mantener vivos los oficios antiguos del campo, los esperamos el próximo sábado 11 de marzo, no olviden que hay ibscripcoon previa.

27/08/2022

Avui un dia complet de malabars i tobar el equilibri en allò que fem.
comencem el dia munyint les cabres i compartint la paleo vida, amb sergi camacho a la morera del montsant, gaudint de reconèixer els beneficis de la carn en el nostre sistema immunològic. Per després aterrar a les festes d'alforja, al costat del más de embotó, un bo maritatge amb els nostres formatges a la pataco. Els convidem a tothom a venir i compartir amb nosaltres

01/06/2022

Us convidem a llegir el reportatge que han fet de la sortida de les cabres d'Alforja a Margalef

https://www.reusdigital.cat/noticia/93130/alforja-margalef-amb-ramat-120-cabres-transhumancia-recuperar-antics-camins-ramaders

19/05/2022

Les recomendamos leer este reportaje, profundo, sensible, realista y claro sobre nuestro trabajo.
https://www.lamira.cat/histories/1834/transhumancia-del-genesi-a-alforja

A la serra de la Mussara hi ha un pastor, formatger, artesà de la terra, però també pastor espiritual, religiós, anímic del cel que té una vida autosuficient fruit d’una transhumància personal.

19/05/2022

Des de fa 4 anys amb l´associació manou ens dediquem a recórrer camins antics, camins ramaders, realitzem la transhumància amb les cabres des d´Alforja fins a Margalef. Descobrim territoris abandonats, pastors en resistència, hermites que es recuperen, i infinitats d'històries que contem a les nostres cançons, aquelles que ens acompanyen per recordar els oficis que volem romanguin vius, aquelles que ens connecten amb els nostres ancestres, amb allò natural i pur de un territori amb història. Portem infinitat de reportatges periodístics on ens descriuen com una família entre les poques que encara tealitzen transhumància al territori; alguns fins i tot han volgut venir a veure'ns i viure l'experiència de ser transhumant i encara que no és fàcil explicar la importància que té la nostra feina per a tots, ni entendre que tot allò que fem no ho fa una sola persona, sinó un equip darrere que es diu família i amics, creiem que simplement mereixem una revindicació i reconeixement que no té a veure amb sortir als mitjans, té a veure que ens deixin viure de forma natual, com a pagesos que sempre han viscut aixi.

16/04/2022

Avui a l'hermita de sant Antoni a Ulldemolins, hem fet un taller de mató, deixant que els sentits reconeguin textures, gustos i aromes natulars, per no oblidar que l'ofici de formatger i l'ofici de pastor segueixen vius; acompanyant els pagesos a gestionar el territori, amb sensibilitat i naturalitat.

26/03/2022

Ens trobem amb l'associació manou per segon any a l'hermita de puigcerver, pasturant els boscos, fent formatge, i gaudint de transitar els camins ramaders que arriban fins allà. Ahir vam presentar l'exposició del camí ramader de la marina degustant productes locals i avui de bon matí vam munyir les cabres i ensenyem a fer mató.
El dia és llarg i per això us convidem a compartir amb nosaltres bon menjar, un espai calent per escoltar bona música i propostes per als nous temps, que no deixen de ser els de sempre, els primitius.

03/06/2020

Al cingle vermell portem 8 anys, treballant el compostatge de la matèria orgànica que es produeix de les cabres, els cavalls, les gallines, el sèrum dels formatges i deixalles d'aliments o de l'hort, tot barrejat fins a aconseguir com a resultat de la descomposició la transformació en humus. Produït en condicions controlades, normalment aeròbiques i termòfiles.
L'ús de l'compost a l'agricultura ecològica regenerativa, és una de les pràctiques més importants per a la regeneració de sòls degradats i poc fèrtils; ja que l'aplicació de l'compost, té com a principal objectiu la millora de l'estructura i de les característiques bioquímiques dels sòls. Això contribueix a més en forma significativa a el creixement de la diversitat i activitat microbiana.
Amb això es modifiquen tots els aspectes bioquímics i fisicoquímics que intervenen en la millora de la fertilitat de terra, la seva estructura i de les característiques hidrològiques. Augmentant la capacitat d'infiltració i retenció d'aigua i proporcionant els nutrients per a les plantes que d'altra manera no estarien.
A causa de la sequera que hem tingut anteriors anys, el cultiu, l'abonament, la llavor i les cures que hem tingut per al terreny, no han sigut1 suficients, perquè pogués germinar les llavors en els temps esperats, perquè creixessin les pastures en el temps mínim de 40 dies, a on teòricament haurien de tenir la mida òptim per poder accedir a ells en una pastura controlada. I les cabres necessitaven més alimentació i de millor qualitat a nivells de proteïna.
Ara celebrem bons temps de pluja, on les pastures es recuperen amb les mijors atencions, on els fruiters comencen a donar els seus primers fruits, espècies de plantes i flors es tornen a trobar, a punt per tornar a ser la medicina de les cabres i el complement d'un cicle homeostàtic en on es dóna i es rep en equilibri, respectant els cicles i els temps de cada ésser viu.
Així mateix nosaltres ens disposem enmig de l'confinament a plantejar grans canvis, sobre el nostre funcionament i el nostre estat d'equilibri. Recordant que som un ésser viu mes que fa part de la mare terra, on aquesta primavera ens recorda gaudir de tot el nou i positiu que vingui.

04/05/2020

Volem compartir-petits moments sonors de el recorregut de la transhumància, on podreu gaudir amb nosaltres, en la vostra imaginació la quantitat de sensacions, sentiments i pensaments que hem pogut tenir durant el viatge. Us convidem a contemplar des del confinament el valor que té la cura dels boscos i camps, amb els animals en un equilibrat donar i rebre conscient.
L'experiència de reconèixer el territori dels camins ramaders abandonats, ens ha permès veure els obstacles que la civilització ha posat a l'home de la prehistòria, la dieta que incorporem ens ha permès la supervivència i ens ha donat la força necessària per a caminar cada dia cada quilòmetre; encara que evidentment la fruita i la verdura dels pagesos s'ha trobat a faltar en el nostre cos.
Els temps en què cada nit arribaves a un mes on estaven esperant a gust el bestiar, perquè abonés i netegés els camps, per gaudir de la llet i el formatge que es produïa amb l'ofici, escassegen. Les masies estan abandonades, les persones al poble es sorprenen de veure passar pels carrers, per on ara passen els cotxes un ramat de cabres, els pagesos tenen por que les cabres es mengin la seva collita, els ajuntaments no coneixen els protocols ni el territori per poder acollir un pastor de transhumància.
I al fi malgrat tot això, hem pogut arribar a la banda de el riu Ebre, contemplar i gaudir la bellesa de l'aigua dels rius i rierols que desemboquen en el, acompanyant-nos en el camí de la transhumància, rebent l'abundància de flors de la primavera i la possibilitat d'estar tots en família, transmetent un coneixement generacional que no es pot oblidar perquè fa part de la cultura d'un territori que ha permès la supervivència i l'equilibrat manteniment de l'entorn

02/04/2020

I va arribar el moment de la transhumància amb les cabres en plena paridera i tot per acabar de concretar. La ruta, l'assemblea a l'Ermita de Puigcerver, els menjars, les parades, com munyir, com fer el formatge, el cotxe de suport i l'intens ritme de desconnectar d'un lloc per estar atent a trobar el camí cap a on volíem arribar.
El 7 de març de 2020 vam sortir del Cingle Vermell després de munyir, fer el formatge i esmorzar, caminant cap a l'Ermita de Puigcerver, on ben rebuts varem celebrar el moment d’obrir i recuperar antigues rutes ramaderes, recordant els seus usos,
la importància que tenen com a patrimoni cultural per a tots, cuidar-les i mantenir-les.
Dormir al costat del ramat, preparar el tancat per munyir, trobar el millor lloc per fer el formatge, preparar-se alguna cosa per al camí i prendre un bon cafè o vi i després ... portar un nou ritme, caminant amb les cabres. Experiències extremes, emocions i sensacions corporals intenses, paisatges i
construccions abandonades amb molt d'encant, l'adrenalina de voler arribar cada dia a un lloc i veure l’abundància de menjar per les cabres que augmentava la seva producció de llet.
La companyia del Joan i el seu equip de camins ramaders i l’immensa gratitud amb la vida de tenir i carregar just el que necessitem, de poder fluir amb el camí, les cabres, els gossos, el riu, les muntanyes,
ens ha permès d’arribar a la nit del 12 de març, plens d'alegria, energia i tranquil·litat amb un altre temps i altres prioritats per atendre.

07/03/2020

Después de haber hecho un simulacro de trashumancia a la casa del Nestor y Ana, ya esta todo a punto para comenzar. Hoy es el primer día de salida, nos vamos a la ermita de puigcerver, los esperamos para la mesa redonda y luego seguiremos caminando con las cabras dirección a flix.