22/01/2018
Us recomanem aquesta lectura. 🚜👩🌾 Sant Antoni 2018
L’ORIGEN DEL PA DE SANT ANTONI
per Francesc Amorós
Sant Antoni nasqué l’any 251, al poble de Comas al centre d’Egipte i al si d’una família patrícia romana. Al voltant dels vint anys va abandonar l’ampul•lositat i els plaers terrenals, ho va donar tot als pobres i es va retirar al desert, on durant vint anys va lluitar contra unes temptacions i al•lucinacions demoníaques.
A la seva mort, va ser ocultat el lloc del seu enterrament, fins que l’any 635 les restes van aparèixer i foren traslladades a Constantinoble. Finalment després de rocambolesques anades i tornades, durant el segle X les relíquies van ser traslladades a França on van arribar a Saint Antoine de Viennois.
Poc temps després d’arribar les relíquies a França, va néixer L’ordre dels “Cavallers de San Antoni”. Els primers temps els van dedicar a dur a terme la sagrada missió per la que foren fundats: alleugerir els patiment dels afectats pel “Foc Sant” conegut per “Foc de Sant Antoni”.
Avui sabem que aquest mal és produït per la ingesta més o menys prolongada d’un cereal, el sègol, contaminat pel fong Clavíceps Purpurea, conegut com a sègol banyut, element ric en àcid lisèrgic d’on s’extreu l’LSD, potent al•lucinogen consumit els anys seixanta del segle XX.
La ingesta produeix unes fortes convulsions espasmòdiques a les extremitats, crisis epilèptiques i parestèsies. La mort es produeix, generalment, per paràlisi respiratòria.
Els afectats tenen un símptoma comú: una febre tant elevada que quins la pateixen asseguren tenir estranyes visions i al•lucinacions.
(Tindran alguna cosa a veure aquestes visions i al•lucinacions amb les que tingué Sant Antoni durant els vint anys de retir al desert?)
El 1095, any de la fundació de l’ordre de Sant Antoni o “Antonians” va coincidir amb l’aparició d’una de les pitjors epidèmies de “Foc Sant” que va conèixer l’Europa medieval. L’epidèmia més gran d’aquest “Foc de Sant Antoni” es va produir al sud de França on la carestia de blat va provocar el consum massiu de pa de sègol en males condicions, degudes a uns anys excepcionalment plujosos i a ser emmagatzemat el sègol amb una humitat excessiva. Com a conseqüència van morir, només en aquesta zona, més de 40.000 persones.
Per tal de posar fi a l’epidèmia, els hospitals creats i mantinguts pels Antonians van desenvolupar una sèrie de procediments resolutius, mitjançant uns sorprenents remeis màgics. Així van elaborar l’Aigua de Sant Antoni, de formulació secreta, que era distribuïda gratuïtament per totes les abadies de l’ordre. També van utilitzar el greix de porc que va resultar miraculós al pal•liar el efectes de la infecció, fregant els orgues afectats. El més cèlebre dels remeis fou el “Sant Vi”. Aquest procedia de les vinyes cultivades en els monestirs antonians, sense saber-ne la composició i que, segons la llegenda, s’elaborava afegint al vi relíquies del sant barrejades amb alcohol.
Però de tots els remeis curatius, el més conegut per ser més a l’abast del poble, va ser l’anomenat “Pa de Sant Antoni”, que es feia amb una farina especial pura de sègol i que avui, mil anys desprès, es segueix consumint cada 17 de gener, dia del Sant.
Donat l’èxit d’aquests remeis miraculosos, els antonians tingueren una important expansió per Alemanya, Itàlia, Països Baixos i també a Espanya i ben aviat serien nombrats els encarregats de la salut de la cúria vaticana.
Doncs be:
A Egipte, la ciutat de Tebas dona nom al desert de la Tebaida i Sant Antoni es va retirar al mig d’aquest desert, entre el mont Colzim i Tebas. Seria plausible que a la casta sacerdotal de Tebas, li quedés un petit caliu del saber de la medicina egípcia, i Sant Antoni se n’aprofités i la transmetés als seus deixebles?
A més a més, Sant Antoni, lluny de ser un serf, era, com ja hem dit, fill d’una família patrícia i per tant privilegiada. Com a tal podia haver tingut accés a coneixements o arxius secrets, com tingueren molts savis i governants tant grecs com babilonis o sirians.
Un porc i un panet...el porc és l’animal que més es destina a estudis genètics, si no que ho preguntin al doctor L... que l’any 1917 va provocar la grip espanyola que va causar 25 milions de víctimes. Mes que la primera guerra mundial.
I referent al típic panet, sabent d’on venia el mal, el remei era senzill: no menjar pa infectat. Per això les curacions es feien sense grans cerimònies ni escarafalls, només canviant el pa i el vi de la dieta dels infectats i sucant les necrosi amb greix de porc.
Així va poder ser com Sant Antoni i els seus deixebles van adquirir el coneixement d’uns remeis tan estranys com efectius per a eradicar tant terrible epidèmia, però saber d’on tragueren els egipcis uns coneixements mèdics que es perden en la nit dels temps, això si que és un misteri.
