Centre EMILI MIRA

28/01/2019

LLOGUER DESPATX AL CENTRE EMILI MIRA
:
http://www.centreemilimira.com/

* Superfície aprox. 18 m2, molt lluminós, ben equipat.
* Eixample dret, a prop del Passeig de Gràcia.
* Secretaria a les tardes, sala d’espera, staff.
* Disponible dijous. Preu mensual 154 €.
* Possibilitat d’integració en l’equip.
* Per a més informació: Isabel 93 2150344 (dilluns a dijous 17 a 20 h).

25/09/2017

Entrevista a la psicòloga clínica Carme Vilaginés sobre la complexitat del tema adoptiu.

https://www.dropbox.com/s/m1mpny4v4qmbwlh/Entrevista%20L%27altra%20cara%20de%20l%27adopci%C3%B3.divx.avi?dl=0

Shared with Dropbox

30/05/2016

DUES MANERES D’EMMALALTIR

Podem posar-nos malalts físicament i psíquicament. La malaltia física és relativament fàcil de detectar, apareixen uns símptomes que ho faciliten. La malaltia psíquica és més difícil de veure. També apareixen símptomes, però, quan són lleus, no s’acostuma a donar-los importància.

Si veiem algun comportament estrany en un membre de la família o en una amistat, ràpidament sorgeix la necessitat de trobar una explicació tranquil•litzadora i, qui més qui menys, busca una explicació de sentit comú basada en la raó. Això impedeix fer una exploració per detectar si es tracta d’una cosa sense importància o si s’està produint alguna cosa que pugui empitjorar. La simptomatologia de desajust psicològic té, a més, la particularitat que pot anar variant, de tal manera que allò que havia començat essent molt visible i poca cosa, a mesura que la persona no és atesa adequadament, pot passar el següent: 1. Els símptomes canvien i es fan més espectaculars. Això és bo per a la persona que pateix, ja que aquesta vistositat sol exigir i aconseguir que se li faci cas. 2. Els símptomes poden quedar emmascarats, de tal manera que només els pateixi l’afectat. En aquest cas, l’angoixa també només la viu aquesta persona i es pot arribar a convèncer que “la vida és així”, de manera que no se li acudi demanar ajut. 3. Els símptomes, com que el físic i el psíquic estan en molt estreta relació, abandonen l’àrea psíquica i es manifesten a través del cos, que anirà emmalaltint de manera sovintejada.

Quan s’arriba a aquest punt, és molt més difícil que s’aconsegueixi l’atenció psicològica necessària, ja que tot va quedant dipositat en el cos i en les atencions mèdiques..

Carme Vilaginés
Psicòloga clínica-psicoterapeuta

24/05/2016

Os dejamos un artículo de la Carme Vilaginés Ortet, psicóloga del Centre Emili Mira sobre "la verdad" y sus consecuencias.

Artículo: ¿La verdad hace daño? - Carme Vilaginés Ortet

Son muchas las personas que, ante unos hechos que pueden producir angustia o simplemente preocupación a terceros, se preguntan qué es mejor: optar por el silencio, decir la verdad o dar una explicación "piadosa", o sea, mentir. Son muchas, también, las que se aferran a la tercera opción, ya que creen sinceramente que de esta manera pueden evitar mucho sufrimiento.

Cuando se está sometido a tensión, es inútil tratar de simular lo contrario, ya que el problema que se desea silenciar o disfrazar acaba imponiéndose con mucha más fuerza y el daño que produce suele ser mayor.

Pensemos en el caso de una familia con niños pequeños que esté pasando por un mal momento económico, emocional, etc. Los padres que, lógicamente, no quieren que los hijos sufran, hacen de tripas corazón y disimulan. Si los hijos, ante algo que no acaban de comprender, preguntan inquietos, los adultos tratan de reasegurarles diciendo que no está pasando nada. Debemos saber, ante una situación similar, que todo lo que le sucede a una familia, aunque no se explicite verbalmente, se vivencia y esta vivencia la experimentan todos sus miembros.

Si a los pequeños no se les dice la verdad (naturalmente de la manera más adecuada a la edad y a la capacidad de comprensión que tengan), ¿cómo interpretarán ellos la angustia que se respira en el ambiente? La experiencia demuestra que de la peor manera posible, ya que es inevitable que aparezca una sospecha en la mente de los niños, y suele ser más grave sospechar algo y no saber de qué se trata que tener conocimiento de la realidad, por dura que pueda parecer. Pasan a sentirse amenazados y sufren en silencio una angustia mucho mayor que la que les podría causar el conocimiento de la verdad. Además, pueden perder la confianza en los adultos e interiorizar la idea de que lo mejor es mentir, con lo cual estarían aprendiendo a funcionar a base de mentiras.

Pensemos también en los casos de enfermedades graves. Aún ahora suele ocurrir que muchos enfermos graves ignoran la realidad de su dolencia. Los familiares no se lo dicen "para que no sufran". Un estudio llevado a cabo al respecto en un centro oncológico de nuestro país, asegura que conocer exactamente el carácter de la dolencia que se padece tiene efectos beneficiosos "claramente demostrados" para los enfermos. Ante esta afirmación, pienso que no hacen falta más palabras.

24/05/2016

Article: Fa mal, la veritat? - Carme Vilaginés Ortet

Són moltes les persones que, davant d’uns fets que poden produir angoixa o simplement preocupació a tercers, es pregunten què és millor: optar pel silenci, dir la veritat o donar una explicació “pietosa”, o sigui, mentir. Són moltes, també, les que s’aferren a la tercera opció, ja que creuen sincerament que d’aquesta manera poden evitar molt de sofriment.

Quan s’està sotmès a tensió, és ben inútil tractar de simular el contrari, ja que el problema que es vol silenciar o disfressar s’acaba imposant amb molta més força i el dany que produeix sol ser més gran.

Pensem en el cas d’una família amb nens petits que estigui passant per un mal moment econòmic, emocional, etc. Els pares que, lògicament, no volen que els fills pateixin, fan el cor fort i dissimulen. Si els fills, sorpresos per alguna cosa que no acaben d’entendre, pregunten inquiets, els adults tracten de reassegurar-los dient que no passa res. Hem de saber, davant d’una situació semblant, que tot allò que li ocorre a una família, encara que no s’expliciti verbalment, es vivencia i aquesta vivència la tenen tots els seus membres.

Si als menuts no se’ls diu la veritat (naturalment de la manera més adequada a l’edat i a la capacitat de comprensió que tinguin), ¿com interpretaran ells l’angoixa que es respira en l’ambient? L’experiència demostra que de la pitjor manera possible, ja que és inevitable que aparegui una sospita en la ment dels infants, i és molt més greu sospitar alguna cosa i no saber de què es tracta que tenir coneixement de la realitat, per dura que pugui semblar. Passen a sentir-se amenaçats i pateixen en silenci una angoixa molt més gran que la que els podria causar el coneixement de la veritat. A més, poden perdre la confiança en els adults i interioritzar la idea que el millor és mentir, amb la qual cosa estarien aprenent a funcionar a base de mentides.

Pensem també en els casos de malalties greus. Encara ara sol passar que molts malalts greus ignoren la realitat del que els passa. Els familiars no els ho volen dir “perquè no pateixin”. Un estudi dut a terme al respecte assegura que té efectes beneficiosos “clarament demostrats” per als malalts que coneixen exactament el caràcter de la dolença. Davant d’aquesta afirmació, penso que no cal més paraules.

19/05/2016

Benvinguts, Benvingudes,
Ara, el Centre Emili Mira també està a Facebook.
Et convidem a visitar la nostra web. Entra i comenta el que més t'ha agradat.

http://www.centreemilimira.com/

CEM Centre Emili Mira. Centre de Psicologia Psiquiatria i Medicina en Barcelona. Psicòlegs Barcelona. Es troba ubicat a l'Eixample de Barcelona i el seu equip professional es compon de psicoterapeutes formats en el camp de la psicologia, la psiquiatria i la medicina.