01/01/2025
VULNERABILITAT - “Cuando éramos niños pensábamos que cuando fuéramos mayores dejaríamos de ser vulnerables. Pero hacerse mayor es aceptar la vulnerabilidad… Estar vivo es ser vulnerable” (Madeleine L’Engle). I la vulnerabilitat, sovint, no ens agrada. Quan ens hi sentim, volem estar en un altre vibració. Contents, Il·lusionats, amb ganes d’alguna cosa que ens permeti no sentir-nos “malament”… i se’ns oblida que hi ha un gran poder en la vulnerabilitat. El de sentir-nos més a prop de nosaltres mateixos i tanmateix dels altres. Al baixar la defensa que ens manté allunyats, fa que la proximitat humana tingui lloc. I Tb apareix una gran companya, la humilitat. Fer-nos i sentir-nos de veritat, iguals als altres, ens obra a la compassió i a l’Amorositat, mostrant-nos sense aparentar que som herois o heroïnes que podem amb tot. La força tots la tenim, sinó no estaríem vius, i tirem endavant (tot i que hi dubtem a vegades o ens esgotem), però certament que la veritable força és viure’ns vulnerables tb. No només viure’ns, més aviat conviure’ns des d’aquí. Per a mi, aquesta és la millor llengua, la més universal, i la que ens manté units i sentint-nos agermanats. Al menys, des d’aquí ens sentim ben semblants, humans, compassius i amorosos. Perquè sí penso que només l’amor pot suavitzar-ho tot. Ara bé, per sentir amor, primer cal anar esborrant tot allò que no ens permet sentir el cor obert. Cal mirar endins i restaurar allò que no ens permet sentir amor. I em refereixo a l’amor necessari per viure la vida i viure’ns i conviure’ns des de l’autenticitat humanitat i des de l’agraïment. Bon any 2025 a totxs! Q sigui un any ple d’amor i que el gaudim amb la major pau i serenor possibles, Tb i, especialment, quan estiguem en moments de vulnerabilitat. ✨🤍🙌 #2025
