Lunes 08:00 - 21:00 Martes 08:00 - 21:00 Miércoles 08:00 - 21:00 Jueves 08:00 - 21:00 Viernes 08:00 - 21:00 Sábado 08:00 - 20:00

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Casa
España
Barcelona
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El COAC és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, que vetlla per la defensa del valor social de l'arquitectura i l'urbanisme.

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya és una institució que compta amb una trajectòria de més de vuitanta anys, durant els quals s'ha consolidat en la nostra societat com a referent d'arquitectura amb prestigi a nivell nacional i internacional. La missió del Col·legi és defensar el valor social de l'arquitectura i l'urbanisme envers la societat i en representació dels arquitectes. Per tal d'aconseguir-ho, les principals atribucions que té són:

- Vetllar per la qualitat arquitectònica.
- Donar servei als arquitectes col·legiats.
- Defensar, representar i promoure el treball dels arquitectes.
- Difondre l'arquitectura socialment i culturalment. El Col·legi té prop de 10.000 arquitectes col·legiats a tot el territori català i s’organitza en cinc demarcacions -Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Ebre-, i un seguit de seus i delegacions per tal d'atendre els col·legiats en un àmbit més proper.
______________________________________

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es una institución con una trayectoria de más de ochenta años, durante los cuales se ha consolidado en nuestra sociedad como referente de arquitectura con prestigio a nivel nacional e internacional. La misión del COAC es defender el valor social de la arquitectura y el urbanismo ante la sociedad en representación de los arquitectos:

- Velar por la calidad arquitectónica.
- Prestar servicio a los arquitectos colegiados.
- Defender, representar y promover el trabajo de los arquitectos.
- Difundir la arquitectura social y culturalmente. El COAC tiene cerca de 10.000 arquitectos colegiados en todo el territorio catalán y se organiza en cinco demarcaciones -Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida y Ebre-, y diferentes sedes, delegaciones y corresponsalías para atender a los colegiados en un ámbito más cercano.

______________________________________

The Architects’ Association of Catalonia (COAC) is an organization with a history dating back more than 80 years during which it has established itself in our society as a benchmark for architecture, enjoying both national and international prestige. The Association’s mission is to uphold the social value of architecture and town and country planning on behalf of both society and architects. In doing so, its main tasks are to:

- Oversee architectural quality.
- Provide a service for its member architects.
- Uphold, represent and promote the work of its member architects.
- Disseminate architecture both socially and culturally. The Association has around 10,000 member architects across the whole of Catalonia and is structured in five areas—Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida and Ebre—with a series of regional branches and offices to address the needs of its members in a more accessible way.

28/07/2023

Les darreres de la temporada són per la , que us presenta les darreres novetats que els han arribat, i que podreu trobar a en el nostre espai.

Imparting city : methods and tools for collaborative planning de Tanja Siems (2023)
El llibre presenta una sèrie de tècniques, mètodes i models de procés que van des d'enfocaments analítics i estratègies conceptuals fins a la creació de projectes participatius urbans.

Adaptive reuse in architecture : a typological index de Liliane Wong (2023)
A partir d'una revisió històrica de l'evolució i expansió de la restauració i reutilització d'edificis en els últims cinquanta anys, Wong presenta 50 projectes espectaculars.

Herramientas colaborativas para arquitecturas de cabecera de Raül Avilla (2023)
Amb l'objectiu de difondre l'arquitectura col·laborativa, es presenta 100 eines i estratègies col·laboratives i 23 projectes col·laboratius construïts, la majoria dels quals són a Barcelona.

Jornades internacionals a l'entorn de l'arquitecte Josep Maria Jujol, publicat per l'Ajuntament de Sant Joan Despí (2022)
Recull i ampliació de les conferències impartides per experts i acadèmics a les Jornades Internacionals "Jujol: animar les pedres i posar vida".

Experimental housing de Dick van Gameren i altres autors (2021)
Aquesta edició de DASH pren l'històric Programa d'Habitatge Experimental com a punt de partida inspirador en la recerca de formes alternatives d'habitatge, tipologies i mètodes de construcció.

21/07/2023

Les no són lectures. O no ben bé. Avui us proposem els cinc perfils de Instagram que no podeu perdre-us aquestes vacances. Comencem.

Primer, l’Ángel Muñiz ens proposa areasvellas: un recull d’arquitectures tan atractives com eclèctiques que, juntes, tenen un estrany valor de síntesi.

https://www.instagram.com/areasvellas/

Segon, aaxx,photo: un recull d’arquitectures del segle XX presentat exclusivament a través de fotografies en blanc i negre molt plàstiques.

https://www.instagram.com/aaxx.photo/

Tercer, supraorder: el conte de les plantes. Plantes d’arquitectura que, en la seva rigidesa aparent, contenen bona part del millor que pot proposar la nostra professió.

https://www.instagram.com/supraorder/

Quart, un dels fotògrafs d’arquitectura -i alguna cosa més- de referència a Instagram: Nicanor Garcia, que ja ha donat la volta al món presentant-nos-el a través de la seva lent.

https://www.instagram.com/nicanorgarcia/

Finalment, el COACarxiu ens proposa periòdicament diversos documents del seu fons comentats.

https://www.instagram.com/coacarxiu/

20/07/2023

La Cucadellum (el nou funicular del Tibidabo), de Miàs Arquitectes, ha estat una de les guardonades de l’edició d’enguany dels premis Architizer. Li dediquem el , que us presentem amb fotos d’Adrià Goula.

Els mitjans de transport i l’arquitectura moderna tenen una relació immediata. Le Corbusier dissenya els dos habitatges bessons de la Weissenhoff de 1927 com si fossin cases-vagó, configurables i amb amplada de passadissos de tren. Foto: Brigida González.

Recentment, SANAA han dissenyat la nova versió dels trens-bala japonesos, accentuant la sensació de velocitat des de fora i dotant-los de finestres panoràmiques per una nova relació del passatger amb el paisatge. Foto: Dezeen.

Miàs dibuixa i adapta el funicular per doblar-ne tant la capacitat com la velocitat. Ara el tren va més de pressa i porta més gent. El Iibidabo està millor connectat.

A l’interior, l’operació és semblant a la de SANAA: concebre un funicular panoràmic que atorgui una nova relació del passatger amb Collserola.

… però el principal tret d’aquest funicular és que parteix en dos el Parc d’Atraccions. El disseny del vehicle es fa amb intencions paisatgístiques, i ha de semblar una atracció més.

La manera de fer-ho és a través de la llum: el funicular s’envolta de LEDs que canvien de color, es fonen amb el parc i s’hi relacionen. L’equipament ha posat una marxa més i ara pertany al lloc. I es pot visitar tan sols amb un bitllet de metro.

14/07/2023

Aquesta foto de l’Eileen Gray ens recorda que és estiu, que alguns tenen la sort de tenir temps i tranquil·litat per llegir i que es poden fer unes estiuenques amb quatre llibres que es poden llegir per plaer.

Primer, Primavera, estiu, etcètera, l’òpera prima de Marta Rojals: una novel·la sobre una arquitecta escrita per una arquitecta que ens fa estimar el territori. Publica La Magrana / Penguin.

https://www.penguinllibres.com/literatura-contemporania/306316-ebook-primavera-estiu-etcetera-9788419013309

Segon, Las Herederas, d’Aixa de la Cruz, una novel·la emplaçada en una casa rural, una casa que esdevé una de les protagonistes de l’obra. Publica Alfaguara/ Penguin.

https://penguinclubdelectura.com/libro/las-herederas-aixa-de-la-cruz/

Tercer, L’Antropòleg Innocent, de Nigel Barley, un divertidíssim llibre sobre la visió que tenim dels altres, en aquest cas, la tribu africana dels Dowayos. Un clàssic publicat per Grup 62.

https://www.grup62.cat/llibre-lantropoleg-innocent/94810

i, per últim, un altre clàssic protagonitzat per una casa: La vida, instrucciones de uso, de Georges Perec, un fresc parisenc d’allò més estimulant escrit per un dels autors que més va influir una generació sencera d’arquitectes.

https://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/la-vida-instrucciones-de-uso/9788433920584/CM_54

07/07/2023

Les d’avui són a càrrec de la biblioteca del COAC, que ens recomana cinc novetats que podrem trobar a les seves prestatgeries.

El primer llibre és “L’'Espai públic de la Barcelona metropolitana: intervencions i converses 2018-2022 de AMB (2023)”, una recopilació de projectes degudament contextualitzats.

Material: memoria, fabricación, información, proyecto de Pich-Aguilera Arquitectos (2023): projectes d’aquest estudi explicats per ells mateixos, que reten compte d’una línia d’investigació reconeguda i coherent.

Esto no es arquitectura: conversaciones sobre disciplina, indisciplina e interdisciplina en la profesión (abril 2023): una recopilació acadèmica que reflexiona sobre els límits de l’arquitectura.

Serious fun : architecture & games de Mélanie van der Hoorn (2022), un assaig sobre l’arquitectura i el joc d’una autora (antropòloga i arquitecta) que ja és una referència en termes teòrics.

G. E. Kidder Smith builds : the travel of architectural photography de Angelo Maggi (2022): recopilació de les fotografies de viatge d’un arquitecte que va ser un dels comissaris, teòrics i creadors de contingut de referència durant dècades.

06/07/2023

El d’avui és per The Dark Line a Taiwan, obra de Michele & Miquel amb Da Vision design, una de les obres guardonades a l’edició d’enguany dels prestigiosos premis de paisagisme Lila Awards. Fotos: Lu Yu-Jui.

https://www.arquitectes.cat/ca/noticia/batlleiroig-i-michelemiquel-guardonats-lila-2023-awards

El lloc és una ruta industrial abandonada a les muntanyes de Taiwan abandonada des del tancament de les mines a finals del segle XX. Des de l’abandonament fins ara la natura ha pres control del lloc com una capa més: traces industrials i verd.

La resposta: una ruta ecoturística que aprofiti les instal·lacions abandonades per al passeig, el gaudi de la natura i el record de l’existent, una ruta ritmada per les ombres profundes de la vegetació i pels túnels existents. El caràcter ombrívol li dona el nom.

Michele & Miquel es caracteritzen per intentar solucionar-ho tot amb un únic material, en aquest cas una successió de rodons de formigó de 16mm de diàmetre que, separats 30mm. entre ells, organitzen paviment, estructura, mobiliari i senyalització.

Els rodons es superposen a l’existent sense tocar-ho. Els elements -l’aire, l’aigua, la pròpia vegetació- passen a través. Quan es superposen als elements existents, com els túnels, en preserven la seva integritat.

La cinta es superposa al lloc amb elegància. La visió en escorç li dona volum, un volum que preserva l’orografia creant àrees d’estança mentre explica una nova plana de la història del lloc.

22/06/2023

Avui dijous s’inaugura l’exposió del COAC “El llegat de Domènech i Montaner”. Dediquem el a aquest llegat a través de l’edifici de l’Editorial Montaner i Simón. Foto: Desconegut.
https://www.arquitectes.cat/ca/arquitectura/exposicions/el-llegat-de-domenech-i-montaner

Com que això va d’un llegat, començarem amb a Mequinensa abans de la seva destrucció. Mequinensa és un dels paisatges fonamentals de la nostra literatura. I té una relació directa amb l’edifici de Domènech i Montaner que us explicarem al final amb el nom de l’autor de la foto.

Ara, l’edifici: Domènech i Montaner acaba l’edifici a 1884, un veritable complex barreja de fàbrica, magatzem i oficines en ple cor de l’Eixample que va ser la seu d’una editorial molt important: un edifici industrial que fa ciutat, com és típic de l’obra de DiM. Foto: O. Maspons.

L’editorial tancarà. Tàpies comprarà l’edifici per fer la seva Fundació. Roser Amadó i Lluís Domènech, besnét de l’arquitecte, el rehabilitaran i tornaran a fer ciutat amb el recreixent-lo amb el famós núvol. El segon llegat de DiM és la flexibilitat de l’edifici. Foto: Ll. Casals.

Un dels trets més destacables de la rehabilitació és el reús del magatzem de paper de la fundació -amb estructura de pi melis- com a biblioteca: paper per paper, però ara paper imprès amb molta cultura. Foto exterior: José Hevia. Foto interior: Desconegut.

Vint anys més t**d, Ábalos + Sentkiewicz tornaran a posa a punt l’edifici revaloritzant el millor que té: espais grans, flexibles i amb bona estructura que permeten un ús expositiu òptim al llarg del temps. Aquest és el tercer llegat de DiM.

Aquesta foto de Jesús Moncada, natural de Mequinensa, amb Pere Calders, la persona que el va animar a escriure, explica el primer llegat de DiM: es van conèixer i treballar a l’editorial Montaner i Simón, que va unir dos dels principals talents de la literatura del nostre país.

16/06/2023

Periòdicament, les del us ofereixen els articles més llegits del blog de la Escola Sert COAC. Us oferim el de juny:

Primer, Ana Mombiedro recomana llibres per entendre i explorar la neuroarquitectura.

www.escolasert.com/ca/blog/llibres-neuroarquitectura

Segon, un llistat d’estratègies per a introduir l’economia circular en les nostres construccions, i amb ella anar vers una descarbonització més eficient.

www.escolasert.com/ca/blog/exemples-economia-circular-arquitectura

Tercer, una introducció a una de les tendències més interessants que hi ha actualment en arquitectura: la biofília. A càrrec d’Alba Méndez García.

www.escolasert.com/es/blog/beneficios-biofilia-arquitectura-diseno-interiores
Per últim, una explicació del Jardí Illa a càrrec de Miriam Garcia, de Landlab, laboratorio de paisajes, els seus autors. El Jardí-Illa s’ubica a la plaça-xamfrà d’Enric Granados amb Consell de Cent, una de les més singulars de tot l’eix.

www.escolasert.com/es/blog/jardin-superilla-barcelona

15/06/2023

El d’aquesta setmana està dedicat a la casa PIN8 de PMMT, guanyadora de l’edició d’enguany dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, que us presentem amb fotos de Del Rio Bani.

El projecte és una casa d’estiueig construïda amb materials locals totalment volcada al jardí. La casa és la parcel·la. Rere la gelosia esquerra hi ha els espais d’arribada. La resta de l’espai es dedica a l’oci, al lleure i al contacte amb l’exterior.

La casa és, essencialment, aquesta planta baixa volcada a l’espai exterior. Es segrega un accés comú per cotxes i vianants, es separa amb una gelosia de la resta. Es disposa una zona comú al sol i tres grans habitacions amb un altell contra el lateral. La casa està feta.

La gran bondat del projecte és la secció: un sòcol es queda l’activitat. Sobre ell, un gran volum cobert a dues aigües en sentit longitudinal com si d’una masia es tractés, deixant molt espai sobre el cap d’una persona. Els interiors són més espaiosos que els exteriors.

La gran sala comú ocupa la totalitat del volum. Uns balcons la comuniquen amb els dormitoris també en volum. L’espai es prolonga horitzontalment amb el jardí, unint-se el dins i el fora mentre es preserva la identitat de cada espai.

Els dormitoris són espais netament verticals, tots ells amb un altell-refugi que forma una mena de petit primer p*s que serveix per potenciar la verticalitat de la planta baixa. Això dóna ombra i doble orientació en aquests espais interiors.

Finalment, una escala de cargol dóna accés a un dormitori restant ubicat al primer p*s: l’element vertical que identifica la casa en el seu interior, i l’oportunitat de rebentar l’espai transversalment: espais fenomenològics de vacances per a un projecte de premi.

09/06/2023

Aquesta postal de la Mançana de la Discòrdia ens recorda que demà dia 10 és el . Dedicarem les nostres a l’estil mès conegut de la nostra arquitectura.

Primer, un web que aplega obres i arquitectes modernistes, des de Melilla fins a Girona passant per El Ferrol. El nom és inequívoc: https://www.arquitecturamodernista.cat/

Segon, el número que l’etapa de Quaderns dirigida per Josep Lluís Mateo va dedicar a Josep Maria Jujol: els noms més il·lustres de l’art i de l’arquitectura reten homenatge a aquest geni de l’arquitectura.
https://raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/issue/view/17529

Tercer, un dels testimonis més directes que tenim sobre modernisme i modernistes: els Homenots de Josep Pla, que en la seva primera sèrie parlen sobre Gaudí i altres modernistes il·lustres. Un dels cims de la nostra literatura.
https://fundaciojoseppla.cat/obra-completa/homenots-primera-serie/

I, per últim, la manifestació literària modernista per excel·lència: L’Atlàntida, de Mossèn Cinto Verdaguer, que va ser a la literatura el que Gaudí va ser a l’arquitectura. Us l’oferim en versió original íntegra.
https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-atlantida--1/html/

08/06/2023

La restauració que David Chipperfield ha fet de la Galeria Nacional de Berlin ha rebut el Premi de Patrimoni AHI 2023. Dediquem el a aquesta obra “invisible” tan respectuosa que fins i tot ha mantingut el vidre simple original. Foto: Simon Menges.

La Galeria Nacional (1968) és una de les joies de la corina del Kulturforum, el darrer projecte de Mies a Europa, i un dels més importants del sexle XX, un veritable temple (grec) de la cultura conformat per un sostre quadrat que flota sobre la ciutat. Foto: Balthazar Korab.

El projecte va hacer de tancar-se a 2012 per renovar-la. David Chipperfield, l’arquitecte escollit, posa tot el seu prestigi per a que no es noti la seva feina. Després de Mies només hi ha Mies. Els elements originals van ser reusats quasi al 100%. Foto: Christinan Martin.

En aquests plànols dibuixats per l’estudi de Chipperfield es veu la intervenció: una petita ampliació al soterrani sense alterar volumetria. Al p*s superior -el veritablement conegut- a penes es toca res. L’obra es deixa com està, amb intervencions puntuals d’accessibilitat.

El resultat: el temple grec-sòcol es queda igual: la sala-temple que es relaciona amb la ciutat. El sòcol del temple -soterrani -que és una planta baixa- que guarda la majoria de les obres. La cornisa. Chipperfield no altera res. Tot segueix funcionant. Foto:Simon Menges.

A l’interior, exactament igual: els mobles, la llum, els colors, el paviment. Tot segueix allà. L’esperit de Mies segeix igualment viu a 2023. Chipperfield actua gairebé com si fos un medium. Foto 1968: Reinhard Friedrich. Foto 2020:Simon Menges.

Tan invisible ha estat la seva intervenció que la Galeria Nacional va brindar a Chipperfield la possibilitat d’intervenir la sala-temple. El resultat: “Sticks and Stones”, o 144 arbres que inverteixen la relació natura-edicifi. Foto: Laurian Ghinitoiu.

La foto de presentació original de Reinhard Friedrich anteposa un cotxe amb l’edifici: símbol de progrés.
Simon Menges replica la mateixa foto amb una bicicleta. La distància entre les fotos és tot el que li ha passat a l’arquitectura mentre Mies no ha perdut vigència.

01/06/2023

Dijous passsat (el 25) es fallaven els XIII . Dedicarem el a la casa 0006 del Taller 11 a Vilafranca del Penedès, un dels dos guanyadors en la categoria d’obra nova. Totes les fotos: Atzar López Vilanova.

La casa requereix molta menys superfície de la que admet la parcel·la. Taller 11 converteix això en una estratègia. Un tall longitudinal separa una casa de bloc de formigó adossada a una mitgera d’un buit que actua com a hivernacle que comunica carrer i jardí adossat a l’altra.

L’esquema en planta disposa sis quadrats en tres franges en profunditat. Les façanes es destinen a habitacions. El mig, eventualment, a serveis i a escala. El conjunt és prou flexible com per disposar espais d’estar a tot arreu. A la franja de l'hivernacle es prima el buit.

L’hivernacle es fa en fusta i policarbonat, afavorint tot tipus de ventilacions, disposant espais semiextreriors en contacte amb tots els espais d’estar afavorint el buit tant com és possible. Les escales no es doblen i això facilita aquesta comunicació vertical.

La casa d’obra es realitza amb bloc de formigó. Els espais són senzills i modulats, de bona proporció, i molt més íntims. El contrast entre la casa i l’hivernacle és patent.

La casa s’alça en un eixample del sud-est de Vilafranca no del tot consolidat encara. És urbana i suburbana alhora. La manera de viure que proposa marcarà la relació amb el carrer de la resta de cases, proposant un entorn més amable.

26/05/2023

Avui divendres, cedim les a la Biblioteca del COAC, que ens brinda cinc llibres que podreu trobar a les seves prestatgeries.

Fabra & Coats de Roldán + Berengué Arquitectes (2022).

Lessons from the social condensers : 101 Soviet workers' clubs and spaces of mass assembly d'Anna Bokov (2023)

El concepto de habitar: el asentamiento, el espacio urbano, el edificio público, la casa de Christian Norberg-Schulz (2023)

La ciudad autónoma: una historia de la okupación urbana d'Alex Vasudevan (2023)

25/05/2023

La proximitat de les eleccions municipals ens ha portat a dedicar el nostre a una de les nostres seus d’Ajuntament més cèlebres, la que Josep Llinàs va construir a Vila-Seca l’any 1996. Foto: Hisao Suzuki.

Vila-Seca és la vila que històricament controlava -a distància, com a tota la costa catalana- el tros de costa -format majorment per pinedes- al sud de Tarragona, a la vertical de Reus. El poble té una plaça de l’Ajuntament petita, alineada amb el carrer principal i en pendent.

El solar és petit i enclotat. Presenta una cantonada a la plaça i una façana més petita la carrer del darrere. L’única manera d’encabir-hi el programa era amb un edifici vertical estructurat al voltant d’un buit tan potent com contingut en dimensions.

I és en la conformació d’aquest buit on entra Jujol, un dels grans mestres de Llinàs, i l’espectacular -i mínima- caixa d’escales que estructura el Mas Bofarull, amb la seva planta central a base de biguetes en voladís que s’aguanten a sí mateixes mentre fan baixar la llum.

El buit de l’Ajuntament es conforma de la mateixa manera: aguantant-se a sí mateix, però (més o menys) quadrat, i més representatiu. Els materials canvien. L’esperit -i la raó del recurs- són exactament els mateixos. Fotos: David Cardelús.

La façana del darrera, poc publicada, és molt interessant, perquè expressa a la perfecció la dificultat del projecte, així com el seu desenvolupament vertical… i com un edifici públic pot encaixar-se perfectament entre mitgeres. Foto:

A la façana lateral de la plaça l’edifici recupera el seu caràcter abstracte, sense perdre la capacitat de relacionar-se amb l’entorn gràcies a les persianes. Aquesta volumetria permet encaixar la massa d’aquest edifici en una trama estreta i continguda. Foto: David Cardelús.

L’edifici va resultar un èxit, i està ben mantingut, complint la seva funció. Llinàs va continuar la seva relació amb Vila-Seca amb projectes com una biblioteca pública o aquesta casa, que parla el mateix llenguatge que l’ajuntament i el domestica. Foto: Julio Cunill.

19/05/2023

Aquest 2023 és l’Any Domènech i Montaner. Dedicarem les a recopilar llibres sobre aquesta figura central del Modernisme -i de la cultura- catalanes.

Primer, el perfil de de la Fundació Domènech i Montaner, que recopila molta informació inèdita o poc coneguda sobre l’arquitecte.

https://www.instagram.com/fundacioldm/

Segon, una relació de l’obra de l’arquitecte -extensa- recopilada per la Diputació de Barcelona.

https://llibreria.diba.cat/es/libro/lluis-domenech-i-montaner-1849-1923-obra-arquitectonica-raonada-volum-1_62026

Tercer, la secció de llibres del Centre d’Estudis Domènech i Montaner. Per aprofundir en la seva figura, obra, família i context.

http://www.cedim.cat/p/llibres.html

Quart, un acostament per als més menuts: una petita història de l’arquitecte orientada als infants.

https://editorialmediterrania.com/producte/petita-historia-de-lluis-domenech-i-montaner/

… i, per últim, el seu perfil a arquitecturacatalana.cat, que permet geolocalitzar les seves obres més conegudes arreu del Principat.

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/lluis-domenech-i-montaner

18/05/2023

Dilluns passat va ser l’aniversari de l’arquitecte Josep Maria Sostres.El nostre va per la història darrere el Noticiero Universal, la seva façana (que no el seu edifici) més conegut. Foto: Maspons-Ubiña-

El més estrany de l’edifici és la planta. Un primer cop d’ull revela que li manquen dues coses essencials: un nucli d’escales i uns serveis. L’edifici, doncs, no és un edifici.
Per a resoldre aquest enigma hem d’entendre l’encàrrec.

A princip*s dels seixanta, Sostres rep l’encàrrec de condicionar i ampliar la seu del Noticiero Universal. L’edifici no s’ubica, com sembla, al carrer Roger de Llúria, sinó al xamfrà de Llúria amb Diputació, en un edifici anònim de l’eixample que té un petit annex de planta baixa i p*s.

Si analitzem el plànol sencer, conservat al , tot s’entén: l’annex no té serveis, ni els necessita, perquè l’escala, l’ascensor i els banys ja es troben a l’edifici original, que Sostres va remodelar.

Les primeres temptatives per l’annex conservaven l’edifici existent, que es va descartar per raons de practicitat. El que havia de ser una remunta es converteix en un edifici amb entitat pròpia.

… i és així com es pot entendre el resultat final: condensa tot el que és l’Eixample perquè eixample un edifici exemplar -exemplarment anònim- de l’Eixample, un edifici arquetípic i ben fet: el condensa, el destil·la, juga amb les seves mides… i dialoga amb la resta dels veïns.

La façana, però, no és tan innocent com sembla: es va construir com un veritable mur-cortina, una vela reforçada a vent capaç de jugar amb matxons molt prims i fusteries lleugeres. Si us sona d’alguna cosa és perquè Gaudí havia fet el mateix a la Pedrera.

Els interiors, obra del mateix Sostres, són curiosament contemporanis: neutres, de planta oberta, fets amb materials càl·lids: la seu d’una redacció d’un dels diaris clau per entendre la transició.

L’edifici -els dos edificis- han estat profudament reformats. La façana es conserva, però l’interior no, i ha estat remuntada amb un volum que, per anònim, resulta molest… i s’enllaça malament amb l’existent. La llegenda, però, ja estava creada.

12/05/2023

A les portes del VI Congrés d’Arquitecutra i salut, l’AUS ens proposa unes amb cinc llibres sobre la matèria, tots ells escrits per ponents del congrés.
https://aus.arquitectes.cat/vi-congres-darquitectura-i-salut-els-espais-com-a-eina-de-salut/

Olea, Nicolás. Libérate de tóxicos. Ed. RBA 2019
El Dr. Nicolás Olea, catedràtic de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada ofereix un llibre pràctic amb pautes per identificar els contaminants químics, entendre com actuen i saber com evitar-los.

Silvestre, Elisabet. Tu casa sana. Ed RBA, 2021
L’Elisabet és doctora en biologia, genetista i especialista en salut ambiental. Ofereix les claus per viure en habitatges més saludables, respirar un aire més net a casa, sentir-se més vital i dormir millor, entre d’altres consells.

El croquis, N. 219 IBAVI 2019 2023
La revista recull els darrers projectes d’habitatge públic que ha promogut L’IBAVI afrontant l'emergència habitacional i climàtica, a través d’un llenguatge arquitectònic que que compleix els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Ruth, Jonsara. Mears, Alison. Material Health: Design Frontiers. Healthy materials lab.. Lund Humphries Publishers Ltd
El Healthy Materials Lab és un laboratori de recerca de disseny de la Parsons School of Design. La publicació explora la relació entre salut i arquitectura a través d’experiències de disseny, salut, materials, canvi climàtic, justícia ambiental i innovació.

Guia tècnica de biohabitabilitat de l’Incasòl (Col·lecció Laboratori de l’INCASÒL),
Guia divulgativa promoguda per l’Incasòl per visibilitzar els indicadors i criteris de construcció que incideixen en la salut i el benestar dels usuaris, per tal de construir habitatges públics eficients energèticament i saludables.

04/05/2023

Aquest dissabte 6 és l’ de . Dediquem el a la Colònia Llaudet, a 2km de Sant Joan de les Abadesses, un dels projectes que es visitaran.
https://www.arquitectes.cat/ca/cultura/arquivolta-girona-el-patrimoni-industrial-vora-riu-del-ripoll%C3%A8s

Les colònies tèxtils es despleguen al llarg de totes les conques internes catalanes, singularment el Ter i el Llobregat, com a organismes on es viu i s’hi treballa. Són claus per entendre la nostra història i la nostra economia. A la foto, la més gran: Cal Pons a Puig-Reig.

Les colònies aglutinaven molta vida social, i estaven molt jerarquitzades. Les seves tipologies d’habitatge són interessants fins i tot avui en dia. A la foto, els treballadors de la colònia Borgonyà, que es conserva exactament igual que a la fotografia.

El Ripollès, a la part alta del Ter, té moltes colònies i fargues. Són més petites que les més conegudes, i més lineals, perquè el riu té comparativament poc cabal i les valls són encara estretes. A la foto, la Farga de Bebié.

La Colònia Llaudet segueix aquest model: vall estreta, fàbrica, tres edificis d’habitatge, església, alguns equipaments, tot disposat linealment. No hi ha informació sobre els seus autors.

La fàbrica és un edifici industrial típic de l’època: parets de paredat, naus diàfanes amb columnes de fosa, gran superfície de vidre per poder iluminar l’interior, i es disposa adjacent als habitatges.

Actualment, la colònia s’està rehabilitant. Els annexos més moderns s’han enderrocat i s’hi està construint un museu i un equipament obra de l’arquitecte Marc Grifell Vera, quedant validada dins del sistema del colònies tèxtils catalanes.

Dirección

Plaça Nova, 5
Barcelona
08002

Horario de Apertura

Lunes	08:00 - 21:00
Martes	08:00 - 21:00
Miércoles	08:00 - 21:00
Jueves	08:00 - 21:00
Viernes	08:00 - 21:00
Sábado	08:00 - 20:00

Teléfono

933067803

Página web

http://www.coac.net/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Atajos

Dirección
Teléfono
Horario de Apertura
Notificaciones
Contacto El Consultorio
Reclamar la propiedad
o informar el listado

¿Quieres que tu consultorio sea el Clínica mas cotizado en Barcelona?