Gemma Mas és membre de l'Equip d'atenció terapèutica del Màster d'artteràpia transdisciplinària i desenvolupament humà a IATBA (Institut d'Artteràpia Transdisciplinària de Barcelona) i artterapeuta, professora i directora d'UBK Ki Dojo Catalunya
L'artteràpia transdisciplinària és un sistema de treball psicoemocional basat en l’ús de les diverses formes d’expressió artística (expressive arts) -l’e
xpressió del cos i el moviment corporal, les arts plàstiques, la música, la veu, l'escriptura, l’expressió dramàtica, etc.- per a investigar i descobrir les nostres pròpies potències, abordar les emocions conflictives, alliberar bloqueigs, fer-nos conscients de la nostra realitat més íntima, obrir la porta a transformar-nos com a persones per tal de viure una vida més saludable, més plena i, en definitiva, ser més feliços. Desenvolupant la nostra capacitat creativa, aprenem a interrogar els nostres problemes o transtorns i a conèixer els recursos de què disposem per a fer-hi front. Les diferents formes d’expressió artística arriben a profunditats de l’ésser humà on no hi pot arribar la paraula racional. És per això que són tan efectives usades terapèuticament i en el treball emocional i de desenvolupament personal. Utilitzades, a més, transdisciplinàriament, anant d’una forma d’expressió a l’altra i treballant progressivament, ens permet accedir a llocs interns on difícilment hi podríem accedir. Cada persona és única, és singular, és diferent. És per això que amb cada persona utilitzem els instruments específics que són adequats al seu procés terapèutic, segons les seves característiques i el moment en què es troba. No hi ha receptes genèriques. Tampoc hi ha requisits ni límits d’edat. No es tracta de saber pintar, saber cantar, saber ballar, ser poeta, etc. (això no és important) sinó d’utilitzar les diverses formes d’expressió artística com a instruments per a expressar amb autenticitat els nostres sentiments, emocions i estats on som, permetent d’aflorar el que transita pel nostre interior, sense autocensura i sense passar pel filtre de la ment racional i els seus jutges, a fi d’abordar què ens passa, aprofundir-hi, interrogant el nostre malestar i transformant-lo per tal de possibilitar dur una vida més plena i satisfactòria.
És útil per a
- coneixe’t millor, escoltar quines són les teves necessitats i desitjos reals, quines són les teves potències i recursos, i quines les dificultats per a desenvolupar-te com a persona autònoma i viure realment la vida que vols viure,
- abordar emocions conflictives que et bloquegen impedint-te de dur una vida més plena: ansietat, angoixa, por, ràbia, estrès, agressivitat, tristesa, depressió, insomni...
- saber viure processos vitals específics inevitables: processos de canvi, ruptura, pèrdua i dol, abandonament i rebuig, insatisfacció o crisi existencial, dificultats de relació (amb fills, pares, mares, amics, companys de feina. etc.), postraumatisme o malaltia...
- dur una vida més saludable, coherent amb tu mateix i harmònica amb els altres i l’entorn,
- abordar qualsevol element o tema que tingui a veure amb l’ésser humà,
- en definitiva, anar del que és letal al que és vital.
