Comiats amb Ànima · Francina Jaumandreu

01/05/2026

Si vols assistir a l'única xerrada d'Arenys on t'explicaran com pots sortir del guió establert, inscriu-te en aquest formulari. L'aforament és limitat a 12 persones. Tota la informació és al mateix formulari.

https://forms.gle/hxr5eBNLFNBEPAPN6

Comiats amb Ànima · Francina Jaumandreu

11/04/2026

Ben aviat a Salt, Girona.

10/04/2026

Properament a Girona i Barcelona.
Les "Tertúlies de la Mort" han arribat per mostrar-te maneres de fer comiats i funerals més humans, més ecològics i més econòmics.

14/03/2026

Ahir vaig tenir el privilegi d’assistir a la XIX Jornada d’Acompanyament al Dol i la Malaltia a la Universitat de Lleida.
Un dia intens escoltant veus expertes que ajuden a comprendre millor el dolor humà i la manera d’acompanyar-lo.
Gràcies a ponències tan valuoses com les de Montse Esquerda, amb La ciència i el dol, i Francesc Torralba, que va parlar amb una honestedat colpidora sobre el dol des de la teoria… i des de la seva pròpia experiència de vida.
També va ser molt enriquidora la taula rodona “Acompanyar en la desventura”, amb Maria Nabal, Àngels Ponce i Carla Cussó, que van aportar reflexions profundes sobre espiritualitat, discapacitat i cura emocional en l’acompanyament del dol.
I tot això gràcies a l’impuls incansable d’Anna Maria Agustí, veritable motor humà d’aquesta jornada.
Per a mi, que acompanyo persones en el moment de dir adéu als seus éssers estimats, continuar aprenent sobre el dol és essencial per poder acompanyar-lo amb més humanitat.
Ressenya completa al Blog del meu web. francinajaumandreu.com/blog

10/03/2026

20/02/2026

EL QUE MOLTA GENT NO SAP... No hi ha pressa.

Segons la meva experiència, moltes persones no són conscients que sovint no hi ha cap pressa a l’hora de prendre decisions quan algú mor.

Si la mort era esperada, l’únic que cal fer amb certa rapidesa és que un metge certifiqui la defunció. Però un cop això ha passat, no hi ha necessitat de córrer a fer els següents passos.

Per a algunes persones, passar temps amb algú després de la seva mort pot ser una part molt poderosa del comiat. Altres prefereixen esperar que arribin persones significatives abans d’organitzar que el difunt sigui traslladat.

És normal sentir-se desbordat quan algú mor, i tenir la sensació que cal posar-se a fer coses de seguida. Però saber que no hi ha pressa pot permetre-us decidir amb més calma quins són els passos que realment són adequats per a vosaltres.

Recordeu que ningú no us pot fer anar més ràpid del que vosaltres necessiteu, amb cap pretext. El vostre procés de dol depen en gran part d'això.

T'has preguntat què et fa pensar que hi ha pressa?

15/02/2026

"No hay cabida para pensar la muerte que no sea en transmutación, porque, en esta comprensión de la totalidad cósmica en permanente renovación, nada en realidad se esfuma, nada se extingue del Universo, cada quien se reintegra en otro ser. En esta cadena de codependencias no hay muerte que sea un acontecimiento individual: toda muerte es una confabulación de circunstancias que incluye a otros. Si cada ser está sujeto a lo que le ocurra a los demás cuerpos, la muerte humana y no humana es un efecto para otros: es un hecho con consecuencias también sobre el lugar." Omar F. Giraldo

12/02/2026

A Monistrol de Calders, un municipi de prop de 800 habitants de la província de Barcelona, s’hi construirà el primer cementiri Feng Shui d’Espanya i el segon d’Europa. El projecte ocuparà 60 hectàrees i tindrà capacitat per a unes 80.000 sepultures.

Dissenyat segons els principis del Feng Shui, l’espai estarà allunyat del nucli urbà, envoltat de muntanyes i a prop de l’aigua, elements considerats essencials perquè el descans dels difunts sigui serè segons la cultura xinesa. El cementiri s’adaptarà als rituals funeraris xinesos, on l’orientació i el respecte estricte dels ritus són fonamentals per garantir el benestar del difunt en la vida després de la mort.

Foto: Cementiri xinès a Tailàndia.

26/01/2026

Cuidar el morir per cuidar la vida.

Cuidar el morir no és parlar de la mort: és parlar de la vida amb tota la seva veritat. És reconèixer que el com ens acomiadem diu molt de com hem viscut, de com estimem i de com sostenim els vincles quan tot tremola. Quan cuidem un comiat, no estem només honorant algú que ja no hi és; estem protegint el teixit invisible que ens uneix als que continuen, estem donant espai a l’emoció, al record, al sentit.

"Cuidar la mort és cuidar la vida". Aquesta és una de les premisses que evoquen les reflexions de Som Provisionals, una associació que treballa per la cura i...

22/01/2026

VERITATS INCÒMODES

La realitat incòmoda del CELEBRANT no és la MORT. Tampoc és el DOLOR aliè. Ni tan sols la intensitat emocional.

La realitat incòmoda del celebrant és aquesta:

Se li demana sostenir el dolor aliè com si no tingués història, cos ni límits, i que ho faci en silenci, amb bellesa, eficàcia i humanitat.

Hi ha una soledat estructural de l’ofici. Ningú comparteix la càrrega de decisió. Ningú acompanya l’abans. Ningú sosté el després. Ningú pregunta com estàs tu quan tot s’acaba.

S’espera de nosaltres una presència profundament humana, però no se’ns ofereix el suport que necessita un ofici en què la vulnerabilitat és essencial. No es pot acompanyar des de l’anestèsia.

El celebrant esdevé garant de l’equilibri emocional col·lectiu sense tenir suport institucional ni social.

El cos del celebrant és un cos exposat, permeable i travessat, però socialment invisible.

Aquest treball es sosté avui gràcies a l’ètica personal, la vocació i la biografia de qui l’exerceix… i no gràcies a un sistema que el cuidi.

21/01/2026

EL CELEBRANT DE FUNERALS: CUSTODI DE LA MEMÒRIA

Sóc responsable de la custòdia de la memòria. Sóc l’espai que guarda allò valuós dels qui han marxat, el lloc on el record dels altres pot reposar.
Recullo, protegeixo, endreço, sostinc i dono paraula a allò que la família encara no pot tocar. Dóno forma a la memòria quan el dolor deixa la paraula muda.
“Custodiar memòries” és una expressió que em pertany profundament. No és una frase bonica perquè sí: descriu exactament el meu ofici. Preservo allò que la família ja no pot sostenir sola; endreço el record perquè no es perdi en el caos; dono forma i paraules al que encara no es pot dir; mantinc viu allò essencial d’una vida; i ho f**g sempre amb cura, respecte i gairebé en silenci.

18/01/2026

Properament...