18/08/2025
Ser la pedra a la sopa de pedra.
Espero conegueu el conte popular. En cas contrari, recomano cercar-lo. La història, sovint es té com a exemple de la picaresca popular, de com l’enginy s’afila amb la fam de cara a poder tirar endavant. Però en podem fer una altra lectura.
Degut a la malfiança vers l’altre, al foraster de qui no en sabem res perquè no ens hem donat l’oportunitat de saber, al conte tothom es tanca a casa. L’individualisme en estat pur. Per por a perdre el que és meu, no dono res al grup, no ajudo. Què em podré trobar quan canviïn les tornes? Al final però, tothom aporta. Cada casa dona al caldo quelcom del que es pot despendre. Unes pastanagues velles per aquí, una patata grillada per allà, un porro i una xirivia oblidats en un calaix. La sopa de pedra resultant és la suma de totes les petites aportacions de tothom. Gràcies a un petit esforç que a nivell individual potser no ha estat tant dur, s’assoleix un gran resultat a nivell col·lectiu. El grup té força en tant que tothom aporta solidàriament.
Però, i la pedra? La pedra no aporta res de gust al caldo. Certament no, o directament no. La seva tasca és diferent. És l’element que convenç i anima a la gent a aportar. L’estranyesa d’una pedra a la sopa li confereix el potencial de captivar i de fer canviar l’opinió al poble. Convèncer a algú per a que passi del “no” al “sí” no és tasca fàcil.
Vivim temps convulsos. Molts dels mals que ens porten a sol·licitar ajuda terapèutica són fruit d’un sistema organitzatiu malalt, d’una societat individualista neolliberal que ens esgota i ens danya. Teixir xarxes de suport mutu no ho resoldrà tot, però facilitarà que puguem fer-hi front i anem canviant el rumb de les coses. No creguis que no pots aportar res al teu igual. Les miques sumades fan un gran resultat. I si no tens res material a aportar, pensa que sempre pots ser la pedra que anima al grup.
