L’osteopatia valora al pacient en el seu conjunt i s’encarrega de realitzar la recerca del trastorn o de la disfunció, veient al pacient com una unitat en la que s’inclou la part física, química i emocional. La medicina osteopàtica té quatre principis fonamentals, que són: l’organisme és una unitat, l’estructura governa la funció, la regla de l’artèria suprema i l’organisme té la capacitat d’autor
egulació i d’autocuració. Per tant, l’osteòpata veurà, valorarà i tractarà el cos en la seva globalitat, no deixant de banda cap sistema ni cap part del cos. Al citar que l’artèria és suprema, ens referim que la circulació és fonamental per a una bona nutrició i funcionament de totes les estructures del nostre cos, i si apareix algun problema al sistema circulatori, la resta d’estructures del cos tindran un perill potencial d’entrar en disfunció. L’osteopatia contribuirà a la millora de qualsevol patologia en la que existeixi un trastorn de mobilitat, elasticitat i funció d’alguna de les estructures del cos humà, com poden ser: patologies de l’aparell locomotor, patologies viscerals, patologies cranials i un treball molt important en l’àmbit de la pediatria.
