Lunes 09:00 - 20:00 Martes 09:00 - 20:00 Miércoles 09:00 - 20:00 Jueves 09:00 - 20:00 Viernes 09:00 - 20:00

Marc Marín MA

Casa
España
Cardedeu
Marc Marín MA

Hola sóc en Marc Marín, aquí trobaràs les meves programacions per les sessions de Moviment Autè

18/05/2026

Hi ha mentides que es sostenen amb una idea al darrere: “És millor així”, “No vull fer mal” o “Si dic la veritat, ho trencaré tot”.

I és humà pensar-ho.

Però moltes vegades la pregunta important no és només si dir la veritat o no, sinó entendre què estem intentant protegir realment.

Potser el vincle.
Potser la por al conflicte.
Potser la culpa, la vergonya o la necessitat de continuar sent vistos d’una determinada manera.

Hi ha veritats que remouen, sí. Però també hi ha mentides que desgasten lentament la confiança i creen una distància emocional que gairebé no es veu… fins que es nota.

A teràpia, sovint treballem precisament això: la dificultat de mostrar-nos tal com som, la por a decebre i el cost intern de sostenir allò que no podem compartir. 🧠

Un vincle sa no necessita perfecció. Necessita consciència, honestedat i responsabilitat emocional.

Perquè dir la veritat no sempre és fàcil, però viure massa temps lluny d’ella acostuma a tenir un preu emocional molt alt.

🌿 Protegir un vincle no sempre és evitar el dolor. A vegades és atrevir-se a travessar-lo.

14/05/2026

🧠 Quan un nen es fa c**a a sobre… què hi ha darrere?

Quan un infant viu situacions d’encopresi, sovint apareixen la preocupació, la frustració i moltes preguntes:

“Per què ho fa?”
“És per mandra?”
“És per cridar l’atenció?”
“Ja és prou gran…”

Però la majoria de vegades no hi ha voluntat darrere.

👉 Hi ha patiment.
👉 Hi ha tensió acumulada.
👉 Hi ha desconnexió corporal.
👉 Hi ha un cos que ha après a retenir, evitar o deixar de sentir bé els seus senyals interns.

Molts infants que passen per això no necessiten més pressió ni més correcció. Necessiten sentir-se segurs, reconnectar amb el seu cos i recuperar la confiança en el que els passa.

Canviar la mirada ajuda molt.

Menys:
“No pot ser que encara passi això.”

Més:
“Entenem què t’està passant i t’ajudarem.” 🧡

Darrere d’una conducta que incomoda, sovint hi ha un infant que està demanant ajuda d’una manera que encara no sap explicar.

Entendre és el primer pas per poder ajudar de veritat.

12/05/2026

🧠 I si el dolor no fos només físic?

A vegades, un infant conviu amb mals de cap, migranyes o dolors recurrents que afecten el seu dia a dia. Després de proves mèdiques, sovint arriba la mateixa resposta: “No hi ha res greu.” Però el dolor continua. I és real.

El cos té memòria. El sistema nerviós aprèn. I quan un infant ha viscut tensió, estrès sostingut, por o una activació interna constant, el cos pot quedar en un estat d’alerta que amplifica el dolor físic.

👉 No és imaginari.
👉 No és exageració.
👉 No és “tot psicològic”.

És un cos que necessita tornar a sentir seguretat.

A teràpia, moltes vegades no treballem només el símptoma, sinó la relació que l’infant té amb allò que sent: escoltar el cos, posar nom al que passa, regular el sistema nerviós i reconnectar amb sensacions de calma i confiança.

Quan un infant se sent comprès, escoltat i acompanyat, el cos sovint també comença a baixar defenses. 🌿

Escoltar el cos també és una manera profunda de cuidar la salut emocional.

💬 De vegades, el cos parla allò que l’infant encara no sap expressar amb paraules.

30/04/2026

Vols que canviï la conducta? Això és el primer que has de mirar.

Moltes vegades, el que volem és que deixi de fer alguna cosa: que no cridi, que no contesti malament, que no eviti…
Però cap conducta és casual.

👉 Sempre té una funció.
Un nen no fa les coses “perquè sí”. Sovint, darrere hi ha una manera de protegir-se, d’evitar alguna cosa que li costa, de buscar atenció o de regular-se com pot.

Quan només intentem eliminar la conducta, el que acostuma a passar és que en surt una altra.

👉 El canvi real comença quan entenem el perquè.
I és des d’aquí que podem ajudar de veritat.

Quan entens la conducta, deixa de ser només un problema i es converteix en una pista per saber què necessita aquell nen. 🧠

24/04/2026

Si el teu fill no parla amb tu… això t’interessa.

“Amb mi no explica res.”
Aquesta frase fa mal. I és més habitual del que sembla.
Però la majoria de vegades no és que no vulgui parlar.

👉 És que no se sent còmode en com li preguntem.

Quan fem preguntes directes, seguides o insistents, sovint el que generem és tancament. En canvi, els nens s’obren més quan no se senten interrogats, quan comparteixes tu primer o quan esteu fent alguna cosa junts.

Moltes de les converses més importants no passen cara a cara. Passen al cotxe, jugant, passejant…

👉 Quan baixa la pressió, apareix la connexió.

No necessites més preguntes. Necessites més moments compartits. 🧡

17/04/2026

La ràbia del teu fill no és el problema. El problema no és que s’enfadi, sinó quedar-nos només amb el que veiem: crida, s’enfada, contesta malament… i voler que pari.

Però la ràbia no apareix perquè sí.
👉 Sempre està explicant alguna cosa.

Sota la ràbia sovint hi ha frustració, sensació d’injustícia, cansament o una necessitat que no està sent escoltada.
Quan només corregim la conducta, ens perdem el missatge.
I un nen que no se sent entès… difícilment es podrà regular.

👉 Primer vincle. Després límit.
En aquest ordre.

La ràbia no és el problema. És la porta d’entrada per entendre què està passant. 🧡

10/04/2026

El teu fill no diu “no ho sé” per molestar-te.

Quan un nen diu “no ho sé”, molts adults pensen que passa de tot… però sovint el que passa és just el contrari.

👉 Està bloquejat.

Quan hi ha massa emoció, el cervell no pot posar paraules al que sent. I en aquest moment, el “no ho sé” no és desinterès, és saturació.

I aquí és on, sense voler, solem fer el contrari del que necessita: preguntar més, insistir més, pressionar més.

👉 I això encara el bloqueja més.

Què ajuda de veritat?
– Baixar el ritme
– No exigir una resposta immediata
– Posar paraules amb calma, sense forçar

“Potser t’ha molestat alguna cosa… ja m’ho explicaràs”

Quan traiem pressió, apareix la paraula.
No necessita tenir totes les respostes. Necessita sentir-se segur per poder expressar-se. 🧡

31/03/2026

Quan un nen viu una pèrdua, molts adults no saben com explicar-ho. La clau és parlar amb sinceritat i amb paraules senzilles:
“L’avi estava molt malalt i el seu cos ha deixat de funcionar. Això vol dir que ha mort.” 🕊️

És millor evitar frases com:
“Se n’ha anat de viatge.” ✈️
“S’ha adormit.” 🛏️

Aquestes frases poden generar confusió i pors. També és important dir coses com:
“És normal que estiguis trist.” 😢
“Si vols parlar o preguntar coses, podem fer-ho.” 🧡

Els nens poden plorar, i al cap d’una estona tornar a jugar. Això no vol dir que no estiguin tristos. És simplement la seva manera de regular el dolor.

25/03/2026

Moltes persones em diuen: "No sé què dir..." 💬
La veritat és que no cal dir res perfecte. Algunes coses senzilles poden ajudar molt:

-“Ho sento molt.”
-“Sóc aquí si necessites parlar.”
-“No sé gaire què dir, però t’acompanyo.”
-“Si necessites qualsevol cosa, compta amb mi.”

És important no desaparèixer amb el temps. Al principi, molta gent hi és, però el dolor continua quan passen les setmanes. El que més ajuda és la presència: un missatge, una abraçada, una conversa. La presència val més que les paraules perfectes. 💫

19/03/2026

Quan algú que estimem està passant per una pèrdua, volem ajudar, però de vegades no sabem què dir. Algunes frases comunes no ajuden gaire, tot i que les diem amb bona intenció:

“Has de ser fort.”
“El temps ho cura tot.”
“Ja passarà.”
“Almenys…” “Almenys ha viscut molts anys”, “Almenys no ha patit”.

Aquestes frases poden minimitzar el dolor de la persona, ja que no permeten que el dolor es visqui de manera genuïna. El que la persona de dol necessita és sentir que el seu dolor és vist i respectat, no que es redueixi.

17/03/2026

Quan perdem algú important o vivim una pèrdua significativa, és normal entrar en un procés de dol. El dol no és una malaltia, és un procés emocional en què el nostre cos i ment han d’assimilar l'absència.

Durant aquest procés poden aparèixer diferents fases. No tothom les viu igual ni en el mateix ordre, però sovint es descriuen així:

-Negació: Al principi, pot costar creure el que ha passat. És com si el cervell necessités temps per assimilar-ho. 🧠
-Ràbia: Poden aparèixer sentiments d’injustícia, frustració o enfado, sovint cap a la situació o cap als altres. 😡
-Negociació: Quan apareixen pensaments com: “I si haguéssim fet això diferent…” 🤔
-Tristesa profunda: És el moment en què la pèrdua es fa més real i el dolor emocional es torna intens. 😔
-Acceptació: No vol dir que deixi de fer mal, però sí que comencem a integrar la pèrdua a la nostra vida. 🌱

Aquestes fases no són lineals i no tothom les viu igual. El dol és personal i cada persona el viu al seu ritme.

Dirección

Cardedeu

Horario de Apertura

Lunes	09:00 - 20:00
Martes	09:00 - 20:00
Miércoles	09:00 - 20:00
Jueves	09:00 - 20:00
Viernes	09:00 - 20:00

Teléfono

666978895

Página web

http://www.cap-i-cua.com/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Marc Marín MA publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.