16/11/2016
REFLEXIÓ DEL DIA MUNDIAL DE LA DIABETIS
Avui és el dia Mundial de la Diabetis. Com molts de vosaltres sabeu, jo des dels 8 anys tinc diabetis tipus 1 (la que et punxes insulina ja que el teu pàncrees no en produeix).
Fa molt de temps que penso en fer aquest escrit, però mira, avui donat el cas que és el dia què és, ho aprofitaré. Estic enfadada, molt enfadada… Una persona diabètica a part de punxar-se la insulina, CADA DIA ha de controlar els seus nivells de glucosa en sang fent-se una punxada al dit i dipositant una petita gota de sang a una tira que introduïda dins un glucòmetre et diu quin nivell de glucosa tens. Això serveix per poder calcular quanta insulina t’has de posar i quants hidrats de carboni pots o has de menjar. Bé. Cap problema. Això, en un cas normal t’ho has de fer uns 5/6 cops el dia. Al mes són 180 punxades aprox. i a l’any 2190. (Com us podeu imaginar, els meus dits durant molts anys han semblat coladors). Com us he dit, parlem d’una persona en un estat de diabetis normal, fent vida normal, en el cas, per exemple, d’una dona embarassada, com jo ara mateix, això és multiplica, s’ha de dur un control extremadament exhaustiu i et fas aproximadament 15 punxades al dia (però amb això ja no hi entro). Doncs bé, el motiu del meu enfado és perquè existeixen mesuradors continus de glucosa, els quals duus enganxats al cos amb un pegat que conté un sensor amb una petita agulla clavada (tan petita que ni la notes, ni fa mal, ni res de res) i que depenent del model t’has de canviar cada 14 dies o bé cada mes. Això et permet un control de la malaltia molt bo, ja que en tot moment saps quin nivell de glucosa en sang tens i et permet reaccionar (sense haver-te de punxar al dit), et fa gràfiques en les que pots veure els teus nivells les últimes 8 hores, de manera que, per exemple, no t’has de despertar a mitja nit per saber com estàs o et permet ajustar els nivells d’insulina que t’has d’ injectar amb molta més exactitud i fent la vida molt més fàcil. Però quin és el problema? AIXÒ PODRIA ENTRAR PER LA SEGURETAT SOCIAL PERÒ NO ÉS AIXÍ!!!! La pregunta és...PERQUÈ?
El model més barat et costa aproximadament 130€ al mes, i l’he de pagar mes rere mes de la meva butxaca si vull dur un bon control (i més amb l’embaràs). Jo, per sort, puc fer l’esforç i tenir-lo, però i tota aquella gent que no s’ho pot ni plantejar?? El cost de les tires del glucòmetre que si que entren per la SS i aquests sensors no són tan diferents. De debò no es poden plantejar canviar una cosa per altra? Perquè si existeixen coses que ajuden a facilitar la vida d’una persona amb una malaltia no s’hi posa remei? Qui és o qui són els responsables que no es pugui o vulguin fer aquest canvi? ESTIC PROFUNDAMENT ENRABIADA AMB AQUEST SISTEMA D'ENTENDRE LA SALUT DE LES PERSONES COM UN NEGOCI...
Si us ve de gust ho podeu compartir i m’ajudeu a fer difusió del problema i sinó, simplement ja ho haureu llegit i ja n’estic contenta.
Gràcies per a tots aquells que heu arribat al final!!!! :-)
Gemma.
