Diari digital de Figueres

07/05/2026

Casellas ironitza al ple sobre presumptes contactes entre Masquef i Aliança Catalana i l’alcalde ho nega rotundament

El meu únic compromís és amb la ciutat de Figueres.

El tram final del ple de Ajuntament de Figueres va deixar un dels moments políticament més carregats de la sessió quan el regidor socialista Pere Casellas va insinuar, amb un to marcadament satíric i carregat de malícia política, presumptes contactes entre Jordi Masquef i l’entorn d’Aliança Catalana.

Casellas va aprofitar el torn de preguntes per entrar en un terreny clarament polític i va afirmar que els ciutadans “han de saber què voten”. En la seva intervenció, va diferenciar ideològicament diversos membres del govern municipal i va assegurar que, en el cas de Masquef, “no ho tenia tan clar” respecte al seu posicionament davant l’extrema dreta identitària catalana.

El regidor socialista va fer referència a rumors apareguts a xarxes i a comentaris publicats en un mitjà local sobre una suposada aproximació de Masquef a Aliança Catalana, arribant a insinuar que “algú” hauria ofert acostaments polítics o contactes. Tot plegat, però, sense aportar proves i deixant-ho sempre en el terreny de la insinuació política.

Masquef va respondre de manera contundent i visiblement mo**st. L’alcalde va reivindicar el seu espai polític “convergent”, es va definir com una persona còmoda en la centralitat política i va negar taxativament qualsevol contacte o oferta cap a Aliança Catalana.

“Que treguin la més mínima prova”, va arribar a dir Masquef, criticant la facilitat amb què “es llancen rumors” en política i reclamant contrast abans de publicar determinades informacions. L’alcalde també va defensar la transversalitat del seu espai polític i va insistir que el seu únic compromís és amb la ciutat de Figueres.

L’intercanvi va evidenciar que, més enllà dels temes de gestió municipal, la precampanya política ja planeja sobre el plenari figuerenc, amb els diferents grups començant a marcar perfil ideològic i a explorar possibles línies d’atac de cara al futur escenari electoral.

07/05/2026

Masquef expressa solidaritat amb l'ex-regidora del PP, ara no adscrita Àngela Domènech

Durant el torn final del ple de Ajuntament de Figueres, el regidor de Vox Sergio Vivo va mostrar públicament el seu suport a la regidora no adscrita Àngela Domènech després del vídeo viral on denunciava haver estat escopida al carrer.

El representant de Vox va qualificar els autors dels fets de “desgraciados” i va lamentar que, segons ell, cap grup municipal ni alguns mitjans haguessin condemnat explícitament l’incident. Vivo va advertir del “perill” de normalitzar agressions o actituds contra càrrecs electes per les seves opinions polítiques i va reclamar una condemna institucional independentment de les discrepàncies ideològiques.

Per la seva banda, l’alcalde Jordi Masquef va expressar la solidaritat del govern municipal amb la regidora, afirmant que qualsevol càrrec electe mereix suport davant situacions d’aquest tipus. Tot i això, Masquef va remarcar que el govern no havia volgut entrar a valorar el contingut del vídeo ni les formes utilitzades, i va insistir que aquest tipus d’incidents s’han de posar en coneixement de la policia perquè sigui qui actuï.

07/05/2026

El ple de Figueres aprova una moció unitària per reclamar millores urgents en l’atenció a la dependència a l’Alt Empordà

El ple ordinari de Ajuntament de Figueres ha aprovat aquest dijous una moció conjunta presentada per Junts per Figueres, PSC, ERC i CUP per reclamar una millora urgent dels serveis d’atenció a la dependència a la comarca de l’Alt Empordà. El text ha prosperat amb 19 vots a favor i una abstenció de Vox.

La moció denuncia el “desequilibri territorial” que pateix la comarca en matèria de dependència i posa sobre la taula dades que els grups promotors consideren “alarmants”: terminis d’espera de fins a 189 dies per resoldre graus de dependència, baixa cobertura de places residencials públiques respecte a la mitjana catalana, dificultats derivades de la dispersió territorial dels 68 municipis de la comarca i un augment previst de la població envellida en els pròxims anys.

Aquesta moció dona suport a les reivindicacions del Consell de la Gent Gran de l’Alt Empordà i reclama actuacions “urgents” per garantir una atenció “digna, equitativa i accessible”.

Entre els acords aprovats, el ple insta el Departament de Drets Socials de la Generalitat a reduir de manera urgent els terminis de resolució dels expedients de dependència, reforçar els equips professionals, incrementar progressivament les places residencials públiques fins a acostar-les a la mitjana catalana i millorar el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), especialment en territoris amb gran dispersió geogràfica.

La moció també reclama augmentar les prestacions vinculades a serveis, reforçar les polítiques de suport a les persones cuidadores no professionals, impulsar models d’atenció de proximitat i garantir una atenció presencial sense barreres digitals.

Els grups promotors van valorar positivament el recent decret llei 4/2026 aprovat pel Govern català per agilitzar tràmits de dependència, però van advertir que les mesures “encara són insuficients” per a la realitat de l’Alt Empordà.

07/05/2026

Casellas converteix el punt 8 del ple en un espectacle de “corrupció política” a base de grandiloqüència i poca solvència

La memòria selectiva

El ple ordinari d’aquest dijous a Ajuntament de Figueres va deixar una escena que explica bastant bé la política municipal figuerenca dels darrers anys: molta escenificació, paraules gruixudes i memòria convenientment selectiva.

El gran titular va arribar quan el portaveu Socialista, Pere Casellas, va parlar de “corrupció política” per referir-se als reconeixements extrajudicials de crèdit i a una manera de gestionar basada, segons ell, en regularitzar després allò que no s’ha planificat bé abans. Casellas va matisar ràpidament que no parlava de diners a la butxaca ni d’il·legalitats penals, però el mal ja estava fet. Perquè en política, i més venint d’un veterà com ell, les paraules no es trien mai a l’atzar.

Casellas no és precisament un nouvingut indignat, és un “gat vell” de la política municipal, amb diverses legislatures a l’esquena i coneixedor perfecte dels mecanismes interns de l’Ajuntament. Sap perfectament què és un reconeixement extrajudicial, sap per què existeixen i sap “sobretot” que aquestes pràctiques legals, no van néixer amb el govern de Jordi Masquef.

De fet, durant mandats anteriors també existien contractacions recurrents, informes desfavorables i despeses regularitzades posteriorment. La diferència és que ara passen pel ple i queden exposades públicament. I això és important dir-ho. Perquè si una cosa no es pot fer és actuar com si abans tot fos impecable i ara hagués aparegut, de cop, la decadència administrativa.

És legítim criticar la falta de planificació. És legítim exigir menys contractació menor i més licitacions. Però convertir això en un relat de “corrupció política” és una jugada retòrica calculada. No judicialitza res, però sí intenta contaminar la percepció pública.

Ara bé, si parlem de “coses lletges” en política, potser convindria recordar-ne algunes altres. Per exemple, el darrer mandat, quan totes les forces menys votades van pactar per arrabassar l’alcaldia a Masquef malgrat haver estat la força més votada.

Perfectament legal? Evidentment. Però també profundament discutible a ulls de molts ciutadans que van veure com els despatxos alteraven el resultat polític de les urnes.

I aquesta és la gran hipocresia de la política, parlar d’ètica institucional fins que els convé sumar, bloquejar o forçar majories. Uns regularitzen factures amb el suport d’una majoria absoluta. Altres construeixen pactes impossibles només per evitar que governi qui ha guanyat. Legal, sí. Elegant? Això ja és una altra discussió.

Per això sorprèn tant l’escandalització selectiva. La política municipal de Figueres fa anys que funciona en aquesta frontera difusa entre el pragmatisme, la necessitat administrativa i la batalla pel relat.

Potser la diferència és que alguns ara ho descobreixen només quan són a l’oposició.

07/05/2026

06/05/2026

Editorial | Seguretat, por i realitat: el debat pendent a l’Alt Empordà

Una recollida de signatures apareguda a Cabanes arran dels darrers robatoris ha generat debat. I probablement això és positiu, perquè la inseguretat, la por i la sensació d’impotència existeixen i no s’han de menystenir.

Però també cal posar les coses al seu lloc.

És fàcil exigir solucions immediates a un ajuntament petit. El difícil és explicar amb honestedat què pot fer realment un municipi de poc més de 1.000 habitants i sense cos policial propi.

La seguretat no depèn només dels ajuntaments
En municipis petits com Cabanes, la competència real en seguretat ciutadana recau principalment en els Mossos d'Esquadra.

Un ajuntament sense policia local: no pot desplegar patrulles pròpies, no pot garantir vigilància permanent, ni assumir funcions policials que corresponen a Interior.

Pot col·laborar, coordinar-se, reforçar la comunicació amb el veïnat o aplicar mesures preventives, però no pot substituir la manca estructural d’efectius policials a l’Alt Empordà.

I aquest és un problema conegut des de fa anys: tenim un territori extens, urbanitzacions disperses i patrulles sovint insuficients.

Precisament per això, i abans fins i tot del ple del passat 16 d’abril, ja s’havien iniciat converses amb Mossos per estudiar l’entrada de Cabanes al sistema de videovigilància i lectura de matrícules “Lectio”, impulsat a nivell territorial.

I en aquest darrer ple municipal es va presentar una moció del grup de l’oposició, “Som Cabanes”, que va ser aprovada per unanimitat i que demanava la instal·lació de càmeres de seguretat al municipi.

Segons ha transcendit, també s’haurien iniciat primeres converses amb el grup TEC per estudiar la implementació tècnica del sistema.

La por és legítima
També cal entendre l’origen humà de tot plegat.
Segons expliquen diversos veïns, la promotora de la recollida de signatures, membre electe del grup de l’oposició “Som Cabanes”, també hauria estat víctima d’un dels robatoris al seu domicili. I això canvia moltes coses.

Perquè quan et profanen la llar, no només et roben objectes. Et trenquen la sensació de seguretat dins de casa teva.

És normal que aparegui indignació i necessitat de resposta. Criticar això seria injust.

De fet, la petició d’un ple extraordinari sobre seguretat ja ha estat registrada formalment a l’Ajuntament.

Evitar falses expectatives
El problema apareix quan tota la responsabilitat es trasllada a un ajuntament amb eines molt limitades.

Fer creure que un consistori petit pot solucionar per si sol un problema que depèn principalment dels recursos policials supramunicipals no és realista.

Això no vol dir que l’Ajuntament no hi treballi: es fan reunions periódiques amb Mossos, hi ha més coordinació, s’han pres mesures preventives, s’està revisant la il·luminació, i es reclama més presència policial.

Però una cosa és exigir implicació, i una altra responsabilitzar-lo d’un sistema de seguretat que no controla.

Conclusió
La recollida de signatures i la demanda d’un ple extraordinari neixen d’una preocupació legítima i d’un fet traumàtic real. I això mereix respecte.

Però també cal parlar clar: Cabanes, com molts altres pobles de la comarca, no té ni els recursos ni les competències d’una gran ciutat amb policia pròpia.

La pregunta real és una altra:
// Quant temps més podrà suportar l’Alt Empordà la manca estructural d’efectius policials sense que la sensació d’inseguretat continuï creixent? //

Recordem que la comissaria és comarcal i que també dona servei a Figueres, una ciutat de més de 50.000 habitants.

Perquè el problema, probablement, no és només local.
És territorial.

05/05/2026

05/05/2026

05/05/2026

Adif, Figueres, Vilafant i la Generalitat impulsen les noves infraestructures ferroviàries

Representants d’Adif, els ajuntaments de Figueres i Vilafant, i la Generalitat de Catalunya han celebrat una primera reunió tècnica per avançar en el disseny de les noves infraestructures ferroviàries a l’entorn dels dos municipis.

La trobada arriba després de l’adjudicació de la redacció dels projectes de la nova variant ferroviària de Figueres i la remodelació de l’estació de Figueres-Vilafant, per un import superior als 3,7 milions d’euros.

El projecte preveu unificar els serveis ferroviaris en una nova estació intermodal a l’oest de la ciutat, integrada a la trama urbana. També contempla 9,3 km de nova via doble, un túnel d’1,75 km i un viaducte de 70 metres, així com millores a l’estació actual, amb nous espais i serveis.

Amb una inversió estimada de més de 150 milions d’euros, les actuacions milloraran la connexió entre alta velocitat i xarxa convencional, reforçaran la mobilitat sostenible i incrementaran la seguretat amb la supressió de passos a nivell a Figueres.

El projecte podria comptar amb finançament europeu a través del FEDER.

05/05/2026

El debat públic hauria de ser un exemple de respecte, responsabilitat i altura institucional. Malauradament, no sempre és així.

En un vídeo recent, que circula per xarxes socials, una representant electa "avui no adscrita i anteriorment vinculada al PP" denuncia una actitud incívica de dues persones al carrer. Fins aquí, res a objectar: qualsevol càrrec públic té dret a denunciar comportaments irrespectuosos. El problema no és la queixa, sinó la manera com es formula.

Referir-se a dues persones com a “bèsties” no és una simple expressió de disgust: és una deshumanització i, en determinats contextos, combinada amb l’origen atribuït a aquestes persones, adquireix un caire clarament ra***ta o xenòfob. No es tracta només de condemnar una conducta concreta, sinó de projectar una ombra sobre un col·lectiu sencer.

És legítim sentir indignació davant una falta de respecte. El que no ho és tant "o, com a mínim, no hauria de ser-ho en l’àmbit institucional" és transformar aquesta indignació en un discurs que pot alimentar prejudicis. Perquè aquí rau la diferència entre una crítica justa i una generalització perillosa.

Resulta paradoxal que, en el mateix discurs, es denunciï ser titllada de ra***ta. Potser la qüestió no és tant el que els altres diuen, sinó com un mateix s’expressa. La responsabilitat pública implica també una responsabilitat lingüística i ètica: saber contenir-se, escollir les paraules i evitar caure en simplificacions que divideixen més del que ajuden.

Figueres, com tantes altres ciutats, és plural i diversa. Aquesta diversitat exigeix convivència, però també lideratges capaços de gestionar els conflictes amb maduresa. Assenyalar, etiquetar o deshumanitzar no aporta solucions; al contrari, erosiona el teixit social.

Potser la lliçó és senzilla, però necessària: es pot denunciar amb fermesa sense perdre el respecte. I, sobretot, es pot exercir un càrrec públic sense oblidar que cada paraula contribueix a construir, o a deteriorar, la convivència que tots compartim.

05/05/2026

Nou vídeo viral: dues persones són captades sortint d’un immoble fent escalada per la façana. La vivenda, que es troba tapiada amb obra, evidenciaria un accés no convencional. Les imatges mostren clarament que, de la mateixa manera que baixen, també haurien accedit a l’interior. Es tracta d’una ocupació o d’un robatori?