05/10/2025
Stage Figures Parentals 2025
Sovint, sense adonar-nos-en, vivim subjectes a les imatges que vam construir dels nostres pares quan érem infants. Imatges carregades d’amor, de dolor, d’expectatives i de silencis. I és natural: quan som petits, necessitem atribuir sentit al que vivim per poder sobreviure emocionalment. Però allò que un dia ens va servir per protegir-nos, amb el temps pot convertir-se en un filtre que ens impedeix veure els nostres pares —i la vida— tal com són.
Treballar les figures parentals no vol dir jutjar, sinó mirar amb més amplitud. Vol dir donar-nos permís per reconèixer el que vam sentir, allò que vam necessitar i potser no vam rebre, i fer-ho des de la compassió i la responsabilitat pròpia. Poder legitimar el nostre dolor no vol dir culpar ningú, sinó abraçar la nostra experiència per alliberar-la.
A vegades, ens costa acceptar-los, els idealitzem o condemnem i ens quedem atrapats en la comparació. Aquesta mirada idealitzada, tot i que humana, ens allunya de la realitat i ens dificulta establir relacions plenes. Quan podem veure els nostres pares com a persones —amb les seves llums i les seves ombres, amb la seva pròpia història, amb els seus límits i les seves capacitats—, també podem començar a veure’ns a nosaltres mateixos amb més tendresa.
Aquest stage és un convit a retrobar-nos amb aquestes imatges internes, a donar veu al nen o la nena que vam ser, a posar paraules allà on hi havia silenci, a reconèixer les necessitats que encara reclamen presència.
Mirar les figures parentals és, també, mirar com estimem, com demanem, com confiem, com ens separem i com ens deixem cuidar.
Vull expressar un profund agraïment al grup que ha fet possible aquest treball. Cada presència, cada emoció compartida, cada silenci i cada respiració conjunta han contribuït a crear aquest espai de confiança. Gràcies per la vostra entrega, per la vostra valentia i per permetre que aquest viatge sigui compartit. En aquest espai, no hi ha pares bons ni dolents, ni fills exemplars ni rebels —només éssers humans trobant-se, reconeixent-se i aprenent a estimar-se una mica més.
Helena Bell
Mil gràcies Miquel Sala - T. Gestalt