20/05/2026
Dir "no" em va costar molt. I segurament a tu també.
A la consulta em trobo sovint persones que arriben exhaustes. No per excés de feina —que a vegades també—, sinó per excés de sí. Un sí constant als altres. Un sí que ve de la por a decebre, a no ser prou, a trencar alguna cosa.
I em diuen: "És que no sé com dir-ho sense fer-me sentir malament."
Jo ho entenc. Perquè posar un límit no és nomes triar una paraula. És reapendre a creure que el teu espai, el teu temps i la teva energia valen. I que protegir-los no et fa mala persona — et fa algú que s'estima.
Els límits saludables no criden, no s'excusen i no demanen permís. S'aprenen. Es practiquen. I, sí, a vegades fan por al principi.
Però quan comences a posar-los… alguna cosa canvia. No tan sols fora. Sobretot, dins.
💬 Et pregunto: Quin "sí" portes massa temps dient sense voler-ho de veritat?
Si vols explorar-ho en un espai segur, estic aquí per acompanyar-te.
📞 93 858 37 53 · ✉️ tere@teos.cat