19/07/2025
Aquesta setmana em va tornar una por que pensava que ja havia superat.
Una por antiga, silenciosa… però punyent:
👉 “Qui sóc jo per tenir 16.000 seguidors?”
Per uns segons, vaig mirar el número i em va caure a sobre com una càrrega.
Vaig sentir vèrtig. Dubte. Vergonya.
Aquella veueta que apareix quan menys la necessites:
“Hi ha gent molt més preparada que tu…”
“No tens suficients formacions…”
“Això de compartir... segur que sona massa espiritual, massa intens…”
Vaig notar com tornava aquell impuls inconscient de voler amagar-me.
Com si no tingués dret a ocupar aquest espai.
Com si hagués d’aconseguir alguna mena de “permís” per compartir el que sé, el que visc, el que m’ha ajudat.
Però aquell mateix dia… vaig rebre tres missatges.
Tres dones que havien fet sessions d’hipnosi amb mi, escrivint coses com:
✨ “Gràcies. Em sento diferent. Més lleugera. Més connectada amb mi.”
✨ “No sabia que es podia respirar així de profund fins avui.”
I allà, en silenci, alguna cosa es va recol·locar dins meu.
Vaig entendre —una vegada més— que no estic aquí per demostrar res.
No cal.
El que comparteixo no surt de l’ego, surt del cor.
Del meu camí personal.
Del que he après a través del dolor, la por, les crisis, la transformació.
I si això ajuda a una sola persona més… ja té sentit. Ja val la pena.
Sé que no sóc l’única que ha sentit això.
Sé que hi ha moltes dones amb un do, una veu, una missió…
però el síndrome de la impostora, la por al judici i la comparació les mantenen callades.
Per això avui t’escric així sense màscares.
🔁 Si alguna vegada has sentit això també, m’encantaria que m’escrivissis.
Escriu INFO i t’explico el que a mi m’ha ajudat i com et puc ajudar👇
