21/10/2024
El que negues et sotmet, el que acceptes et transforma.
Va haver-hi un temps a la meva vida que no acceptava que havia patit un greu accident (vertebral) i que estaria durant molt de temps sense poder gaudir del que més m'agradava, escalar.
Tot això em generava molta frustració i sofriment, contínuament em comparava amb qui era abans de l'accident, no entenia absolutament res del que m'estava passant i no era capaç de veure-ho d'una altra manera.
Amb el temps, he acceptat la meva nova condició física, que puc fer i què no puc fer, i el sofriment ja és cosa del passat.
Inclús, un cop m'he acceptat, cada dia em sorprenc de tot el que puc fer.
És clar que hi ha dies que em fa malt l'esquena, però, i que passa?, no passa res, soc així, així de feliç i així de tranquil visc la meva vida, sense voler ser qui no soc i acceptant integralment el que soc.
