19/08/2025
🌙 Durant anys, la mort va ser la meva por més gran.
I aquell espai que va ocupar en mi de petita… no va marxar mai.
Només feia que créixer.
Les pors eren les mateixes als 8 que als 18.
Només canviaven d’escenari: d’un conte de bona nit… a necessitar una sèrie, un pòdcast, el que fos, per no quedar-me en silenci.
Ja no era només la por que algú em matés…
Em feia por adormir-me i no despertar-me mai més.
Fins que vaig entendre que, amb por o sense… la mort arribaria igual.
Vaig començar a qüestionar les meves creences, deixar anar les que em feien mal i quedar-me amb les que em donaven pau.
Avui ja no em fa por no despertar-me.
El que em faria pena… és no viure tot el que vull.
💭 I tu, quines creences tens sobre la mort? T’ajuden o et fan més por?
