08/05/2026
En primer lloc em de posar en antecedents el fet que els estatuts no són obligatoris en una comunitat. En el cas de no tenir estatuts, les normes de funcionament de la comunitat es regeixen pel Llibre 5è del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals.
La comunitat es constitueix amb el títol constitutiu (acostuma a ser en escriptura d’obra nova i divisió horitzontal) en el que es detalla la descripció de l’immoble, dels elements comuns i privatius, reserves de drets i facultats a favor d’algun dels immobles (normalment a favor dels locals o dels que gaudeixin de terrasses en ús privatiu) . Aquesta escriptura s’inscriu en el Registre de la Propietat i a partir d’aquest moment i amb l’obtenció del CIF, la comunitat ja existeix.
Els estatuts serveixen per regular els aspectes de funcionament de la comunitat. Poden contenir regles de l’ús i aprofitament dels elements comuns i privatius i de les activitats permeses (compte amb l’ús dels locals), l’aplicació de les despeses, els òrgans de govern, si es permet o no la instal·lació de rètols o cartells, entre altres.
Aquests estatuts si no s’inscriuen en el Registre de la Propietat, no perjudiquen a tercers de bona fe. Per exemple un nou propietari que compri un immoble i ningú li digui que existeixen uns estatuts on es limita l’activitat a la que vol destinar l’immoble, podrà destinar-ho ja que no ha tingut possibilitat de conèixer la norma interna que regula la comunitat (estatuts), mentre que si estan inscrits en el Registre de la Propietat, en el moment de la compra-venda o anterior (solament demanant una nota simple al Registre) serà concient de la limitació.