09/04/2026
El teu cervell no està en contra teva.
Està fent la seva feina: protegir-te.
Interpreta el que passa de forma ràpida, automàtica i amb una prioritat clara: evitar el dolor.
Per fer-ho, utilitza informació del passat (experiències, aprenentatges,... )i genera prediccions sobre el que podria passar.
Així apareixen patrons com anticipar, rumiar, controlar o evitar.
No són defectes. Són respostes apreses que, en algun moment, han tingut sentit.
El problema no és aquest funcionament.
És quan aquestes interpretacions es tornen automàtiques i deixen d’ajustar-se al present.
Quan el cervell prefereix prevenir… encara que no hi hagi un perill real.
Parar, observar i revisar-ho no elimina aquests patrons. Però et dona una cosa clau: marge per respondre.
Marge per no reaccionar automàticament.
Marge per decidir.
Perquè protegir-te no sempre és viure.
I viure implica, a vegades, poder avançar tot i el que et diu la teva ment.
👇🏼👇🏾👇🏻👇🏿👇🏽
