27/03/2026
Quan miro aquesta foto meva de petita… no penso només en la “nena interior”. Penso en una cosa molt més profunda: en com m’aprenc a maternar avui.
Perquè a moltes de nosaltres ningú ens va ensenyar a fer-ho. No ens van ensenyar a:
— cuidar-nos
— validar el que sentim
— respectar els nostres límits
— parlar-nos amb amor
Ens van ensenyar a aguantar, a complir, a no fallar, a tirar endavant encara que faci mal.
I després ens fem adultes… i seguim tractant-nos igual. 💔
Però hi ha una veritat que ho canvia tot: hi ha moments en què només tu saps què necessites.
I només tu et pots abraçar des de dins.
Quan sóc dura amb mi, quan m’exigeixo, quan no m’escolto… penso en aquesta nena.
I recordo: ella no es mereix això. I jo tampoc.
🌿 Maternar-me és això: aprendre a mirar-me amb compassió, a cuidar-me, a no abandonar-me.
Perquè aquesta nena… no ha desaparegut. segueix vivint dins meu.
I ara, sóc jo qui la cuida 🤍
I tu…
✨ Com et parles quan estàs malament?
✨ Et cuides… o t’exigeixes?
✨ Pots mirar-te amb dolçor i compassió?