Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins

Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins Donar resposta a problemàtiques emocionals, físiques i acadèmiques.

12/02/2026

Sovint, les parelles s’han adreçat a la consulta pocs mesos abans de la seva data de casament i en alguns casos he considerat adient recomanar ajornar un any la celebració d’aquest.

Majoritàriament, aquest consell no ha estat ben rebut, bé, per dir-ho clarament, no se m’ha fet ni cas, però sempre recordo una parella que van decidir confiar en mi i seguir la meva recomanació.

Van comunicar a les famílies i amics que endarrerien un any el seu casament, perquè havien decidit fer una teràpia de parella per resoldre els seus conflictes i verificar si casar-se era una bona decisió.

Van treballar de valent, cadascun amb si mateix i respecte de l’altre, i l’èxit va ser absolut. Es van casar just a l’any i sé que segueixen junts, van tenir dos fills i la seva estimació es manté intacta. Us parlo de 25 anys enrere.

En canvi però, he anat sabent de moltes parelles que no van contemplar la possibilitat, no de no casar-se, sinó d’endarrerir-ho un any. No van saber veure que el consell pretenia tenir aquest marge de temps per treballar i veure si era o no un encert fer un pas endavant respecte de la relació. Malauradament, un tant per cent molt elevat d’aquestes parelles es van separar, algunes molt poc temps després del casament. El cas de menys durada, va ser d’un mes després de l’enllaç.

Decidir-se a iniciar teràpia de parella amb només uns mesos de temps abans del casament, és treballar amb presses i havent d’estar pendents de moltes decisions i tràmits que condicionen negativament el procés terapèutic.

Per a mi només hi ha dues raons que justifiquen un casament: estimar-se i estar bé de debò l’un amb l’altre, fer-se sumar mútuament. Si això no és així, no hauria d’importar cancel·lar un casament. Bé, de fet hauria de ser un acte de decisió conscient, lògica i convenient.

En principi, un no es casa per separar-se. Una altra cosa és que al llarg del temps sorgeixin conflictes davant dels quals potser l’única solució, millor dit la conseqüència de la solució, sigui una separació. Però casar-se en mig de problemàtiques de parella importants és decidir patir.

Llegir també és cuidar la salut mentalCom a psicoanalogista, sovint recomano llibres que ajuden a entendre’ns millor, ge...
11/02/2026

Llegir també és cuidar la salut mental
Com a psicoanalogista, sovint recomano llibres que ajuden a entendre’ns millor, gestionar emocions i créixer des de dins.
En aquest carrusel t’he deixat alguns dels meus imprescindibles:
per gaudir, reflexionar, aprendre… i també regalar 💛
👉 Guarda’l per més t**d
👉 I explica’m: quin és el teu favorit?

07/02/2026

Hola ✨

Amb gairebé 40 anys d’experiència i molta vocació, continuo acompanyant persones en el seu camí cap al benestar emocional, mental i físic.

Perquè sí… tots, en algun moment, necessitem parar, mirar-nos endins i demanar suport.
I no passa res. És un acte d’amor propi 💫

Avui et convido a fer-te una pregunta:
👉 Com em sento realment?

Si la resposta et diu que necessites ajuda, orientació o simplement algú que t’escolti… aquí estic 🤍

📅 Reserva la teva cita
🌱 Cuida’t. Prioritza’t. Decideix estar bé.


03/02/2026

Hola ✨

Amb gairebé 40 anys d’experiència i molta vocació, continuo acompanyant persones en el seu camí cap al benestar emocional, mental i físic.

Perquè sí… tots, en algun moment, necessitem parar, mirar-nos endins i demanar suport.
I no passa res. És un acte d’amor propi 💫

Avui et convido a fer-te una pregunta:
👉 Com em sento realment?

Si la resposta et diu que necessites ajuda, orientació o simplement algú que t’escolti… aquí estic 🤍

📅 Reserva la teva cita
🌱 Cuida’t. Prioritza’t. Decideix estar bé.

.cat

És encertat concretar uns propòsits a inicis d’Any Nou?🤔En principi, podríem dir que sí, ja que tenir objectius de vida ...
26/01/2026

És encertat concretar uns propòsits a inicis d’Any Nou?🤔

En principi, podríem dir que sí, ja que tenir objectius de vida constitueix l’autèntic motor d’aquesta, però tot depèn de quant de realistes i encertats siguin aquests.
Tots sabem que els gimnàs s’omplen de persones que s’apunten el gener per tal de perdre el pes acumulat amb els àpats nadalencs i amb l’objectiu d’estar bé quan arribi el bon temps i comencem a treure’ns la roba. Però jo em pregunto: anar al gimnàs ha de tenir aquesta finalitat? No seria més adient voler fer esport en qualsevol moment de l’any, com a hàbit saludable, i per tal de tenir cura de l’organisme i no només per imatge física?
Cuidar del cos és més que correcte, però per a un mateix, no per aconseguir agradar als altres o estar en sintonia amb els cànons de bellesa establerts.

Penso que qualsevol moment de l’any és bo per plantejar-se fites. No hauríem d’esperar a l’inici d’un nou any, ni a l’inici d’una setmana. Per què f**g referència als dilluns, doncs perquè amb quatre dècades de feina en consulta, un tant per cent molt elevat de les trucades per agafar una primera visita, sempre es produeixen en dilluns. Sembla que quan estem malament i ens disposem a fer alguna cosa per arreglar-ho és a inici de setmana. Els divendres sembla que estem bé, però jo em pregunto: si una persona té una situació a millorar o resoldre, no la té tant el dilluns com el divendres?
De la mateixa manera que anem al gimnàs a exercitar el cos, sovint ens cal entrenar la ment i l’emocional amb una teràpia psico-analogista. Com podem creure que li calgui entrenament al cos i no als nostres mecanismes mentals i emocionals? Potser perquè no es veuen tant com els corporals? Per què no els donem la mateixa importància? Per què per agradar creiem que és més important la nostra aparença física?
Em sembla molt bé decidir començar a anar al gimnàs el gener, però crec que no hauria de respondre a unes demandes socials. Penso que hi ha d’altres interessos humans que no es contemplen i dels quals depèn molt més el nostre estat psicològic i el nostre nivell de benestar integral.
Propòsits sí, però escollir bé quins i fer-ho no solament quan comença l’any.

En consulta, observo la quantitat de persones que no saben posar límits, de fet sembla que creguin que no en tenen dret....
22/01/2026

En consulta, observo la quantitat de persones que no saben posar límits, de fet sembla que creguin que no en tenen dret.
Quan gaudim d’una bona autoestima, sabem posar límits i no entenem que fer-ho pugui ser una causa de conflicte.
Qui ens estimi, i bé, no tindrà cap problema a l’hora de rebre un no per part nostra. Ho entendrà i la relació continuarà bé, precisament perquè serem en una relació sana. Però si comprovem que quan diem no es genera un conflicte, hem de saber que aquella persona no ens estima, ens vol per interès i clar quan no responem als seus desitjos, doncs s’enfada.
Hi ha moltes persones que pel fet de no gaudir d’un bon autoconcepte, intenten tenir-lo a través de la relació amb els altres, fent de tal manera que siguin molt valorats/validats. Però quan s’actua així, si no es té la sort d’estar envoltat de bones persones, un acaba sent víctima de l’abús dels altres. Aquests només actuen en benefici propi fent servir l’altre, ja que respon sempre a les demandes exteriors.
Jo ho tinc clar: si existeix l’aprofitat és perquè algú es deixa. L’aprofitat no pot existir si no existeix el que es deixa utilitzar. Aquestes són relacions autènticament destructives i tòxiques, que res tenen a veure amb l’amistat i l’estimació.
Basant-me en la meva observació professional, l’evitació del conflicte porta una factura afegida de menyspreu i per tant de dolor emocional.
Proposo a qui es senti identificat amb aquest escrit, contempli la possibilitat d’ iniciar una teràpia Psico- Analogista a través de la qual augmentar l’autoestima i per tant respectar-se i fer-se respectar.
Per aconseguir ser acceptat i valorat, mai funcionarà deixar-se fer servir sense mai dir un no. Cal estimar-se des de dins i deixar que els altres triïn lliurement si decideixen estimar-nos o no. L’estimació no és quelcom a guanyar-nos pel fet de mai posar límits i dir a tot i a tothom que sí. Ben al contrari, quan ens respectem a nosaltres mateixos, segur que ens fem respectar i ens donem la llibertat de dir sí o no a qui sigui i quan sigui, sense por a ser rebutjats.

21/01/2026

Tècniques de relaxació física i mental☺️
👉🏻 Quan en una primera visita concreto la conveniència d’aprendre a relaxar-se, per exemple en el cas de persones amb ansietat, a partir de tota la informació recollida i l’observació del que m’ha mostrat la comunicació verbal, decideixo la tècnica de relaxació que considero més adient.
El primer pas per aprendre a relaxar-se és el coneixement i la pràctica de tècniques de respiració conscient.
👉🏻 Podem creure que tothom sap respirar, però puc afirmar que la qualitat de la respiració de gran part de la població no és bona. El propi estrès impedeix que es respiri de forma correcta, la qual cosa no fa més que empitjorar l’estat.
Un cop s’ha realitzat la primera part de la tècnica de relaxació, la respiració, es passa a la relaxació física. Aquesta consisteix en un recorregut de tot el cos, fet lentament, a través del qual es deixa anar la tensió muscular.
👉🏻 Un cop ja s’ha aconseguir un estat de distensió física, es continua amb un treball de relaxació mental. Per aquesta emprem tècniques de visualització.
Visualitzar és una eina que afavoreix que el pacient es centri en allò que ha d’imaginar i que per tant pugui deixar d’estar connectat amb tots aquells temes que li preocupen o atabalen. Si la ment es centra en un sol tema i deixa de donar voltes vers un conflicte o varis, aquesta es relaxa i més si es concentra en visualitzar llocs, coses, percepcions, estats... agradables. L’objectiu és aturar el “pepito grillo” que tots tenim funcionant dins del cap.
👉🏻 Com a últim pas de les tècniques de relaxació, treballo la re-programació mental. Segons la problemàtica a treballar per part del pacient, es concreten unes frases a verbalitzar, com a afirmacions a través de les quals estimular un canvi d’actituds.
Nens, adolescents i adults poden entrenar la capacitat de relaxar-se física i mentalment.
Aconseguir-ho és una necessitat en el cas de persones molt nervioses, amb ansietat i angoixa, i una conveniència, com a eina de salut i prevenció, per a tothom, independentment de l’estat que presenti.
Saber relaxar-se és salut integral.

Segueixes amb la teva parella per amor o per por?Personalment, crec que només hi ha una raó vàlida per estar amb una par...
20/01/2026

Segueixes amb la teva parella per amor o per por?
Personalment, crec que només hi ha una raó vàlida per estar amb una parella i és que hi hagi un autèntic amor de parella exempt de necessitats, dependències, interessos...
Estimar de debò no és fàcil. D’entrada dir que és una autèntica feina diària amb un mateix i amb la parella. Però si hi ha un sentiment d’amor, doncs la feina és del tot possible i amb grans regals com a resultat.
Considero que en una relació hi ha d’haver uns seguit d’ingredients del tot imprescindibles: respecte, admiració mútua, amistat i passió. En podria dir d’altres, que també són necessaris, però aquests els veig bàsics.
No cal dir que si som dins d’una relació on el respecte no existeix, no tenim una parella sana. El normal, si tenim una autoestima correcta i estem exempts de dependències emocionals, seria que sortíssim d’allà i ja. Les manques de respecte són un destorb a l’hora de mantenir una relació. Consentir que no ens tinguin respecte assenyala un conflicte d’autoconcepte que caldria resoldre.
Un altre senyal de bona relació de parella és que valorem a l’altra persona, perquè l’acceptem tal i com és i ens agrada, fins al punt d’admirar-la.
Una relació sana es fonamenta en una gran amistat. Penso que els dos membres d’una parella han de considerar que l’altre és el seu millor amic. No puc valorar com a sana aquella relació on no hi ha una amistat profunda.
Alhora, perquè una relació de parella sigui això una relació de parella i no de col·legues, d’amics no íntims o de pares comuns, cal l’ingredient de la passió.
És evident que la vida sexual d’una parella que ha començat fa uns mesos no pot ser igual que la d’una altra que conviuen des de fa 40 anys, però ha d’existir un grau de passió.
La sexualitat individual com la de parella no tenen edat. De la mateixa manera que asseure’s a taula amb sensació de gana es considera símptoma de bona salut, mantenir un to sexual amb un mateix i vers la parella, també és senyal de relació saludable.

13/01/2026

A vegades, els conflictes de parella no són qüestió d’amor, sinó de manera de viure junts. Diferències en l’educació dels fills, en la vida social, en la intimitat… són obstacles que es poden treballar i resoldre si hi ha motivació per ambdues parts.

La teràpia de parella és una eina que us ajuda a comprendre millor els punts de vista de l’altre, negociar i trobar solucions de manera conscient, sense perdre la connexió ni el respecte. Quan es treballa bé, pot transformar la convivència quotidiana i crear un equilibri més saludable.

No es tracta de salvar l’amor que ja no hi és, sinó de potenciar el que encara existeix i fer que funcioni en el dia a dia.

Dirección

Avenida Llibertat, 20 2n C
Mollet Del Vallès
08100

Horario de Apertura

Lunes 09:00 - 20:00
Martes 09:00 - 20:00
Miércoles 09:00 - 20:00
Jueves 09:00 - 20:00
Viernes 09:00 - 20:00

Teléfono

+34935704304

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto El Consultorio

Enviar un mensaje a Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins:

Compartir

Share on Facebook Share on Twitter Share on LinkedIn
Share on Pinterest Share on Reddit Share via Email
Share on WhatsApp Share on Instagram Share on Telegram

Categoría