Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins

Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins Donar resposta a problemàtiques emocionals, físiques i acadèmiques.

Hola a tots i totes!Amb quasi quatre dècades d'experiència, i de formació constant, segueixo sentint la meva vocació i t...
14/09/2025

Hola a tots i totes!

Amb quasi quatre dècades d'experiència, i de formació constant, segueixo sentint la meva vocació i treballant a favor del benestar emocional, mental i físic. I per què? Doncs per estar absolutament convençuda de que tots podem necessitar ajut professional, en algun moment concret de la nostra vida, i per creure que tots ens mereixem poder decidir estar bé.

Agraïda per sempre haver sabut a què em volia dedicar i per poder fer-ho cada dia, et convido a que et preguntis com et sents i que, segons la resposta, et connectis i decideixis estar bé. Compta amb mi per posar forma a la teva decisió; el resultat no et decebrà.

://psicopnaturmolins.cat

Reconec que és una definició, del que per a mi és una persona, que m’encanta, ja que sóc fan del canvi. Es podria dir qu...
12/09/2025

Reconec que és una definició, del que per a mi és una persona, que m’encanta, ja que sóc fan del canvi. Es podria dir que em dedico al canvi! Però si sovint veig transformacions en pacients que, per molt que he viscut el procés, no m’ho puc creure! A vegades, en broma dic que només els queda igual l’escleròtica dels ulls!

Valoro moltíssim la capacitat de canvi dels humans, bé d’aquells que estan disposats a fer-la servir. Sóc conscient de que hi ha un volum de persones que mai aniran a fer teràpia, ni veuen la necessitat ni estan disposats a introspeccionar, i molt menys a plantejar-se canvis d’actitud. És respectable, però per a mi és trist.

Considero que la vida és en el canvi i que les zones de confort són el que anomeno “zonas muerte”, allà res es mou i tot segueix igual, inclòs allò que haguem de resoldre.

Personalment, dono una gran importància a tots i cadascun dels pacients que s’han adreçat a la meva consulta amb ganes de veure, ampliar consciència, esforçar-se, atrevir-se, modificar, confiar... Tots el meu respecte i agraïment.

Sé que no és fàcil seure’s davant d’un desconegut i explicar-li què passa. Som en una societat on no es valora el mostrar la vulnerabilitat i per tant fer-ho no és fàcil, però cal i molt!

Les persones a les que més admiro són aquelles que es disposen a mostrar les seves emocions, a compartir-les i a modificar. Sí, a deixar marxar allò que ja no funciona, aquelles creences que ja han caducat i obrir-se a posar-ne de noves i més adients.

Admiro el canvi i a qui vol canviar per viure millor, perquè tothom hauria de saber que es mereix connectar-se i decidir estar bé. A això em dedico i agraeixo l’oportunitat diària, que em dóna la meva professió, de veure transformacions, de tractar a gent que està viva. Qui vol canvi, està viu.

://psicopnaturmolins.cat

Doncs segons per quin moment vital estem passant és un consol, oi?És ben cert que tot passa, però mentre estem transitan...
11/09/2025

Doncs segons per quin moment vital estem passant és un consol, oi?

És ben cert que tot passa, però mentre estem transitant per situacions complicades, la veritat és que el temps es fa etern.

Aclarir, però, que no es tracta de simplement deixar passar el tràngol, sinó que hauríem d'estar disposats a posar-hi consciència i trobar què hem de veure de la situació en concret, què ha passat i quin és l'aprenentatge.

El temps per sí mateix no soluciona les coses, és el que fem durant el temps el que ens permet resoldre i superar les vivències difícils.

Però el que sí és cert és que quan un mira enrere s'adona de que allò que semblava impossible de superar, finalment ha estat solucionat.

Hauríem de saber combinar el voler veure què ha succeït, per què, què hem d'aprendre, amb donar-nos la dosi de temps necessari per poder fer tota aquesta feina. I una cosa més i essencial, confiar en que podem fer-ho, sempre confiar.

Sovint ens manca alguna d'aquestes habilitats o fins i tot totes. Volem passar full, que el dolor marxi sol, no tenim ganes d'analitzar res i molt menys de plantejar-nos treure alguna cosa de profit d'allò que ha esdevingut, i alhora ho volem ja, doncs dir-vos que això no és possible.

Els humans no som una espècie que estigui en el planeta per passar-hi sense assabentar-se de res, com si fóssim zombies amagats darrere de fugides de tot tipus, com les addiccions. No, som aquí per evolucionar i això implica voler fer feina interior, la qual no és ni immediata ni exempta de dolor. Ara bé, cap feina és permanent i tampoc cap problema.

I tu, com et veus a l'hora de resoldre situacions? Les evites? T'enganyes? No confies en poder resoldre-les? Vols que t'ajudem? Contacta'ns, no et decebràs.

https://psicopnaturmolins.cat

Actualment, el món de les relacions amoroses està força embolicat.Potser és cert que homes i dones juguem a un joc, les ...
10/09/2025

Actualment, el món de les relacions amoroses està força embolicat.

Potser és cert que homes i dones juguem a un joc, les normes del qual molt sovint ni controlem o directament ni juguem net.

Per una banda, sembla que segueix sent vigent que les dones donem sexe a canvi d’afecte i els homes donen afecte a canvi de sexe.

Afirmant això no estic dient ni que les dones no vulguem sexe ni que no sapiguem tenir només sexe, però els contes de fades i les pel·lícules romàntiques, a part del fantasma de la “solterona”, ens han influenciat i molt.
Per a mi, per a qualsevol tipus de relació, sigui només sexual o també sentimental, és imprescindible saber què es vol i pactar amb un mateix que si no respon al que busquem, és no.

Res de fer un intercanvi disfressat del que no és. Si volem només sexe, doncs només sexe i si volem relació, doncs potser no sigui bona idea començar pel llit, i menys conformar-se amb una “caritat sexual”.

Està comprovat que si tenim sexe a la primera cita, la relació ja estarà condicionada. Si ha estat un bon sexe, perquè es voldrà repetir i repetir i serà una relació biològica, on fer un “casting emocional” resultarà del tot impossible. Començarem a projectar que tanta connexió sexual segur que és l’evidència de que hem trobat a la persona ideal, i ho creurem sense cap coneixement autèntic de qui és l’altre.

No podem pretendre accedir a informació tan valuosa com els valors, principis, projectes de vida, aficions, maneres de veure la vida..., si ens limitem a tenir només sexe. Cal saber què busca l’altre, cor o només pell.
Juguem net quan ens apropem a algú, però si no cal ni no fer-ho, doncs hi ha moltes persones que per diferents raons no estan buscant una relació de parella, però sí tenir amb qui compartir sexe sense compromís.

Siguem respectuosos amb l’emocional dels altres i si això implica que ens quedarem amb les ganes de sexe, doncs ens hi quedem.

://psicopnaturmolins.cat

L’enuig, la ràbia, són emocions humanes i que tots som susceptibles de sentir. Una altra cosa és què fem amb elles, com ...
09/09/2025

L’enuig, la ràbia, són emocions humanes i que tots som susceptibles de sentir. Una altra cosa és què fem amb elles, com actuem quan les sentim.

Sempre dic que les emocions existeixen per ser sentides i que per tant hem de deixar que s’expressin, però hem de ser capaços de decidir com manifestar-les.
Les emocions no ens haurien de deixar en un estat de descontrol, però sí que cal, per salut emocional, posar paraula a allò que sentim, explicar-ho.

Si tinc un enuig amb algú, he de dir-li. Si m’ho callo pot ser molt pitjor, trigarà més o menys temps a sortir, però l’enuig emmascarat és una autèntica bomba i quan exploti s’emportarà tot per davant. Millor evitar-ho.

Si pactem amb nosaltres mateixos que viurem pendents d’identificar les nostres emocions, posant la paraula corresponent i explicant-la a la persona vers la qual tenim el sentir, ben segur que gaudirem d’una gestió emocional saludable.

Creieu-me, a ningú ens va bé agafar un enuig i llençar-lo contra algú, intentant fer el màxim de mal possible. Pot semblar que així ens desfoguem i ens quedem en la glòria, però en realitat no solament no hem netejat l’emoció, sinó que n’hem afegit d’altres, com potser la culpabilitat, l’ansietat... a partir de la resposta de l’altre vers la nostra acció inicial. No paga la pena.

Davant de les emocions convé identificar i expressar de forma assertiva. Res d’esclatar i arrasar amb qui tinguem davant, simplement no serveix, a banda d’assenyalar debilitat emocional. La intel·ligència emocional no és explotar, és identificar, gestionar, expressar, compatir...Esclatar és ego, ni més ni menys, i aquest és la part menys sàvia dels humans.

://psicopnaturmolins.cat

Penso que és absolutament compatible deixar petjada amb no trepitjar a ningú a l’hora de fer-ho.Potser és ego, però crec...
08/09/2025

Penso que és absolutament compatible deixar petjada amb no trepitjar a ningú a l’hora de fer-ho.

Potser és ego, però crec que a tots ens agrada pensar que a través del nostre pas, per aquest camí vital, deixem algun senyal ben propi, per exemple un ensenyament a un fill, un tret encomanat a un amic..., i personalment, alguna “recepta per viure millor” a molts pacients. Sí, ho sé, és l’ego qui vol que així sigui.

Però el que veig més important a l’hora de deixar petjada és fer-ho sense fer mal a ningú, sense trepitjar.

Quan escolto a persones que treballen en empreses i conec històries, quasi de por, d’enveges, travetes, competitivitat mal executada i fins i tot “mobbing” (assetjament laboral), simplement al·lucino. De debò que cal actuar així?

Considero que prou feina tenim amb aconseguir una bona gestió de nosaltres mateixos, com per ocupar-nos de perjudicar a algú altre. Com podem pretendre sentir-nos bé amb la petjada que pretenem deixar, si per assolir-ho ens hem dedicat a perjudicar als altres?

Millor centrar-se en fer les coses com un cregui que és millor i per què no, intentant deixar algun llegat, i no em refereixo a res material, a través del qual haver contribuït a fer quelcom bo per a algú. I alhora, deixar-nos de comparatives i de carreres absurdes, que ben segur no ens aportaran autèntica felicitat i només ens definiran com a males persones.

En definitiva: fem-nos càrrec de nosaltres i deixem que els altres s’encarreguin de la seva vida. Intentem deixar petjades boniques i útils pels del nostre entorn i no visquem pendents del que la resta faci i/o aconsegueixi. L’enveja és molt destructiva, cap a dins i cap a fora.

://psicopnaturmolins.cat

Imaginem una ruptura sentimental no decidida i sí imposada. La nostra parella ens fa saber que ha conegut a una altra pe...
05/09/2025

Imaginem una ruptura sentimental no decidida i sí imposada. La nostra parella ens fa saber que ha conegut a una altra persona i que vol estar amb ella.

Evidentment, no cal dir que és una situació de dolor intens, ja que seguint amb l’exemple, suposem que nosaltres estimem a la parella i portem molts anys d’esforç constant treballant en favor de la relació. Alhora, ens confessa que porta temps mantenint una vida paral·lela. El drama està servit.

Quan la persona a qui estimem ens diu que sent per una altra persona, queda clar que ja no ens estima. Davant d’un problema, jo en dic “de fons”, com aquest, no cal dir que no hi ha solució.

En el fons, ens hauríem d’alegrar de que finalment ens comuniqui la veritat, ja que d’aquesta forma ens deixa lliures i no ens manté “hipotecats emocionalment”, a banda d’enganyats i traïts.

No toca altra cosa que deixar marxar. Res d’intentar convèncer, perquè si ja no hi ha amor, no hi ha res a fer. Si es tractés d’un conflicte “de forma”, però amb els sentiments intactes, es podria treballar en teràpia de parella i segurament arribar a la seva resolució, però no és el cas de l’exemple.

Saber deixar marxar és símbol d’autoestima. No ens podem conformar amb algú que no ens estima. Mai hauríem de suplicar amor, aquest se’ns dóna o no i no és a les nostres mans ni una acció ni l’altra.

Ara bé, a banda de saber deixar marxar, penso que des del precís moment de fer-ho, s’ha de tenir clar que haurem de tenir present el succeït. No per ja no creure en l’amor o per jurar-nos que mai més ens obrirem a sentir, però sí per treure’n un aprenentatge.

Si no en traiem un coneixement de nosaltres mateixos, de l’altre, de les dinàmiques..., podem repetir vivència, la qual cosa ens provocarà un dolor potser encara més intens. Per tant, cal dues accions: deixar marxar i tenir present el viscut.

https://psicopnaturmolins.cat

Mira que en som d’impacients, tot ho volem ja, però la vida no és ja; la vida es pren el seu temps.Som tan intolerants, ...
04/09/2025

Mira que en som d’impacients, tot ho volem ja, però la vida no és ja; la vida es pren el seu temps.

Som tan intolerants, que pretenem poder controlar el temps i el transcurs de la vida d’acord amb els nostres desitjos.

La vida som cadascú de nosaltres. La vida és a través nostre, però tot i que així sigui, la nostra part menys intel·ligent, la mental, ens fa el muntatge de fer-nos creure que tot pot respondre als nostres capricis i just en el moment que els volem.

Personalment, crec que la vida, nosaltres, és com un puzle on cap peça sobra. Tot acaba encaixant a la perfecció, però el problema és el nostre ego, el qual no en sap de confiar, tenir fe, saber esperar, refiar-se del poder de la intenció..., és un ruc a l’hora de portar a terme totes aquestes accions que són tan necessàries per viure entenent.

Entenc que quan som dins d’un mal moment, és humà desesperar-se i voler aturar el dolor com sigui, però quan més necessàries són les accions citades en l’anterior paràgraf, és precisament quan no estem bé; aquí radica la dificultat, però no és impossible.

Confiar en un mateix i en la vida, que en realitat són una sola cosa, és imprescindible. Sempre confiar i mai rendir-se transformant el dolor en patiment, perquè fer-ho és signar una renúncia massa cara de pagar.

I tu com vas d’autoconfiança? Creus que confies en la vida i per on et porti? Penses que la vida va contra tu? Estàs en la renúncia? Ets dins del patiment? Si creus que et podem ajudar, no ho dubtis i contacta; no et decebràs.

Https://psicopnaturmolins.cat

Dirección

Avenida Llibertat, 20 2n C
Mollet Del Vallès
08100

Horario de Apertura

Lunes 09:00 - 20:00
Martes 09:00 - 20:00
Miércoles 09:00 - 20:00
Jueves 09:00 - 20:00
Viernes 09:00 - 20:00

Teléfono

+34935704304

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto El Consultorio

Enviar un mensaje a Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins:

Compartir

Share on Facebook Share on Twitter Share on LinkedIn
Share on Pinterest Share on Reddit Share via Email
Share on WhatsApp Share on Instagram Share on Telegram

Categoría