Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins

Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins Donar resposta a problemàtiques emocionals, físiques i acadèmiques.

Hola a tots i totes!Amb quasi quatre dècades d'experiència, i de formació constant, segueixo sentint la meva vocació i t...
26/07/2025

Hola a tots i totes!

Amb quasi quatre dècades d'experiència, i de formació constant, segueixo sentint la meva vocació i treballant a favor del benestar emocional, mental i físic. I per què? Doncs per estar absolutament convençuda de que tots podem necessitar ajut professional, en algun moment concret de la nostra vida, i per creure que tots ens mereixem poder decidir estar bé.

Agraïda per sempre haver sabut a què em volia dedicar i per poder fer-ho cada dia, et convido a que et preguntis com et sents i que, segons la resposta, et connectis i decideixis estar bé. Compta amb mi per posar forma a la teva decisió; el resultat no et decebrà.

://psicopnaturmolins.cat

Considero que és essencial estimar el que fem.En els diferents àmbits de vida, convé viure en pau amb allò que vivim. Re...
25/07/2025

Considero que és essencial estimar el que fem.

En els diferents àmbits de vida, convé viure en pau amb allò que vivim. Res és perfecte, i menys tota l’estona, però pel nostre bé és necessari estimar el que fem.
Personalment, concedeixo una gran importància a la nostra vida laboral. Penso que és una part transcendental del nostre dia a dia, encara que només sigui pel nombre d’hores i anys que li dediquem, però també per ser on som només nosaltres. Què vull dir? Doncs que a la feina no som ni la filla de, ni la dona de, ni la germana de..., allà només som, a banda de realitzar una tasca.

Si tenim la sort de poder dedicar-nos a una activitat laboral que ens agrada i/o sigui la nostra vocació, allà podem abocar tota la nostra essència i ser on som molt nosaltres. Allà podem donar i rebre molt i a parts iguals.

Tinc la sort, però buscada i no exempta d’esforç, de poder treballar en una professió que estimo. Li agraeixo moltes coses, doncs és una autèntica biblioteca plena d’oportunitats per aprendre. Puc assegurar que sento amor per l’espai de la meva consulta. De fet, el considero un lloc sagrat que mimo tots els dies.

En realitat, soc persona d’estimar el que f**g en general, no solament laboralment. M’estimo casa meva i netejar-la, endreçar-la, treure-li el que ja no li cal... M’estimo la meva família, valoro qui són i com fan, els dono les gràcies... M’estimo les meves amistats i el que em permeten compartir i aprendre, a banda de divertir-me, clar, que també ho necessitem tots! M’estimo els meus llibres, la meva música, la meva roba... Estimo el que f**g.

No cal dir que res és de color de rosa. Tot i el que estimo el que f**g, també em puc sentir ofegada, amb estrès, però tot i així en dono gràcies. Per cert, sabies que estar agraït és l’emoció que més ens connecta amb la felicitat? Ja en parlaré en alguna altra publicació.

://psicopnaturmolins.cat

Quan tenia 18 anys tenia molts problemes de salut. Eren cíclics i força empipadors. Vaig tenir la sort de que un amic de...
24/07/2025

Quan tenia 18 anys tenia molts problemes de salut. Eren cíclics i força empipadors.
Vaig tenir la sort de que un amic de la meva parella em va parlar d’un dels homes més savis que he conegut i d’ell vaig escoltar, per primer cop, aquesta idea de guanyar temps al temps. Gràcies, Josep Mª!!!

Recordo que quan es va posar a parlar del temps, de que no existia i de que calia guanyar-li la partida, jo vaig pensar: “estar com un llum! On m’he ficat?” I com és la vida, gran amic i gran mestre!

És ben cert que el temps no existeix, simplement és una invenció de la nostra ment que ho vol tot controlat, tot i que no controla res!

Afortunadament, tots gaudim d’estones on, de forma automàtica guanyem temps al temps i és quan no sabem ni com hem sortit dels minuts, del rellotge, hem estat per damunt d’aquest. És quan un mira l’hora i no s’ho pot creure. Potser portem quatre hores llegint i ens han passat volant. O fa hores que caminem i ens sembla que acabem de començar. O hem estat conversant molta estona i no n’hem estat conscients.

En totes aquestes situacions, podem afirmar que hem guanyar al temps. I per què? Doncs perquè no hem estat lligats al rellotge, el concepte temps ha desaparegut. És com si haguéssim volat a un lloc on el temps no existia. Quina bona sensació! És haver-se sentit molt viu! M’encanta!

Tots coincidirem en que quan el temps ens passa molt a poc a poc, molt bé no estem, sigui perquè no ens agrada allò que estem fent o perquè estem molt avorrits. En canvi, quan gaudim el temps va molt ràpid i voldríem aturar-lo.

Convé fer per tenir molts moments on el temps desaparegui i el guanyem; la felicitat és aquests moments. La vida no existeix per comptar minuts i hores. Hem de fer amb ella tot el contrari.

://psicopnaturmolins.cat

No és cap tòpic afirmar que coneixem millor als del nostre entorn quan estem malament que quan estem bé.Precisament per ...
23/07/2025

No és cap tòpic afirmar que coneixem millor als del nostre entorn quan estem malament que quan estem bé.

Precisament per això, defenso que ens hem de quedar on rebem suport i més si ni l'hem de demanar, perquè l'altre ja ho veu i actua. Per a mi, rebre sense ni haver demanat, té un valor incalculable i allà em quedaré per sempre, segur.

Tots resultem fantàstics i una bona companyia quan aportem alegria, conversa, suggeriments d'oci, escolta activa, tot ens està bé..., però quan no passem per un bon moment, la cosa canvia. Les persones ja no estan tan presents, no tenen ganes d'escolar problemes.a no som una companyia tan divertida i així passa el que jo en dic: " que la gent se selecciona sola".

Què vull dir amb que la gent se selecciona sola? Doncs que tu estàs, mires i els altres, amb els seus actes i no accions, t'ho deixen clar: la selecció queda feta sense un fer absolutament res.

Personalment, si només em volen per la part bonica de qui soc, doncs bon vent. Clar que m'encanta fer riure, aportar bons moments als altres, fer que sumin i millorin, però si només volen això, quan ho confirmo, marxo.

Ho tinc clar: vull rebre el que dono i no em penso conformar amb menys. I tu, com ho fas? Et quedes on restes? Et conformes per creure que no ets mereixedor? Saps escollir? Renuncies al que voldries en les teves relacions interpersonals?

Si creus que et podem ajudar a fer-te estimar millor, contacta'ns; encantats d'ajudar-te a fer-te valorar.

://psicopnaturmolins.cat

Doncs sí, estar viu de debò va d'evolucionar i evolucionant un creix i es fa a sí mateix.Tot i el pes de la genètica i e...
22/07/2025

Doncs sí, estar viu de debò va d'evolucionar i evolucionant un creix i es fa a sí mateix.

Tot i el pes de la genètica i el condicionant de l'educació familiar rebuda, el "libre albedrío" existeix, però no és ni automàtic ni gratuït; cal treballar-se'l i de valent.

Crec que com més aviat un accepta que som aquí per treballar i no solament en el nostre lloc de feina, millor ens pot anar aquest transitar vital.

Considero imprescindible imprimir-se una actitud d'aprenentatge constant, però sense voler córrer, ja que el concepte temps no té gaire cabuda en el món de l'evolució interior. Cadascú va al seu pas i està en el moment evolutiu que li pertoca.

Si vivim adormits, emmascarats darrere d'hàbits poc saludables que ens ajudin a fugir de nosaltres mateixos i de la realitat isense acceptar l'esforç de coneixe'ns, només serem el resultat d'una herència genètica i d'una educació familiar. Però si volem decidir i determinar alguna part, al marge d'aquests dos condicionants, cal treballar en l'autoconeixement i el creixement personal. Cal fer per fer-se a un mateix.

I tu, com vas de mirar-te i veure't? Creus que et coneixes de debò? Voldries esbrinar quins canvis pots assolir que t'aportin autenticitat vers tu mateix? Si és així, no dubtis en trucar-nos; compta amb nosaltres.

://psicopnaturmolins.cat

Qui no està fart en algun moment que aixequi la mà!Tenim dret a afartar-nos de tant en tant, doncs a vegades la vida sem...
21/07/2025

Qui no està fart en algun moment que aixequi la mà!

Tenim dret a afartar-nos de tant en tant, doncs a vegades la vida sembla que ens apreti massa, però son absoluta defensora de la importància d'insistir.

Afartar-se és humà i quan arribem a aquesta sensació, cal saber aturar-se i regalarse allò que cadascú sap que li fa bé, però un cop recuperats cal insistir.

Personalment, si no hagués sigut per la meva capacitat d'insistir, no sé pas, la veritat. Potser hi ha persones amb més facilitats, però aquest no és el meu cas, i no passa res, ho accepto i endavant, sempre endavant. De fet he desenvolupat una resiliència que jo en dic infinita!

Clar que ens podem aturar, però després hem de tornar a insitir. Insistir per aconseguir saber qui som, com som, què volem, on anem... Insistir per tornar a començar, per sentir un amor nou, per conèixer persones noves, llocs diferents... Insistir per estimular-nos amb un altre repte. Insistir per sentir-nos vius i no solament una funció que no para de fer coses repetitives i monòtones. Insistir en estar vius de debò.

I tu, com vas de moments d'estar fart? No trobes l'energia per poder insistir en allò que et donarà moments de felicitat? Et sent desmotivat? Estàs enfadat amb la vida? No li acabes de torbar el sentit a això d'insitir? Et sona a més feina de la que ja tens?
Si tens més d'un sí com a resposta a aquestes preguntes, contacta'ns; segur que no et decebràs.

://psicopnaturmolins.cat

Hola a tots i totes!Amb quasi quatre dècades d'experiència, i de formació constant, segueixo sentint la meva vocació i t...
20/07/2025

Hola a tots i totes!

Amb quasi quatre dècades d'experiència, i de formació constant, segueixo sentint la meva vocació i treballant a favor del benestar emocional, mental i físic. I per què? Doncs per estar absolutament convençuda de que tots podem necessitar ajut professional, en algun moment concret de la nostra vida, i per creure que tots ens mereixem poder decidir estar bé.

Agraïda per sempre haver sabut a què em volia dedicar i per poder fer-ho cada dia, et convido a que et preguntis com et sents i que, segons la resposta, et connectis i decideixis estar bé. Compta amb mi per posar forma a la teva decisió; el resultat no et decebrà.

://psicopnaturmolins.cat

Observo moltes persones amb l’hàbit de fugir del silenci. Acostumen a arribar a casa i posar la ràdio o la televisió, di...
18/07/2025

Observo moltes persones amb l’hàbit de fugir del silenci. Acostumen a arribar a casa i posar la ràdio o la televisió, diuen que per tenir un soroll de fons i una companyia.

Personalment, tot i ser una amant de la música, m’agrada el silenci i no em sento sola, ja que estic amb mi i més amb mi que quan estic al mig de sorolls externs.

De fet, el silenci ens parla. Ens permet una major connexió amb nosaltres mateixos, facilita la reflexió, la presa de consciència, veure i mirar cap a dins d’una forma més efectiva i fiable..., en fi, el silenci és una oportunitat d’estar en una estat “d’auto companyia” que convé propiciar.

Sent així, per què molta gent en fuig i busca el soroll i la companyia del soroll? De què tenen por? De sí mateixos? Del que puguin veure des de dins? I penso: tant poc estan al seu favor? Tan poc s’agraden? Per què tanta fugida?

El silenci és bonic. Estar amb un mateix, i conscientment, és agradable. Poder veure més és bo. L’autoconeixement és enriquidor i pràctic a l’hora de gestionar la vida. Per a mi, en el silenci tot són avantatges.

I tu, com et sents en silenci? Sents incomoditat o benestar? Creus que et posa ansiós? Et fa sentir sol? T’avorreixes? Dedica uns minuts a respondre’t i si creus que et cal millorar la teva relació amb el silenci, és possible que et convingui una orientació professional, a través de la qual esbrinar els motius de la teva incomoditat i tractar-los. Contacta’ns; no et decebràs.

://psicopnaturmolinscat

Imagino que estarem  d’acord amb que tots en tenim per explicar.La vida és com una paella, té molts ingredients i fins i...
17/07/2025

Imagino que estarem d’acord amb que tots en tenim per explicar.

La vida és com una paella, té molts ingredients i fins i tot les persones que preferim l’arròs a tot aquells altres aliments amb els aquest hagi estat preparat, l’arròs no pot tenir el sabor que té si només hi poséssim aquest cereal. És a dir, la vida té de tot i no podem només triar un ingredient, per exemple, l’alegria.

No penso que sigui una idea barata dels llibres comercials d’autoajuda, dir que la totalitat dels fets que vivim són la raó per la qual som qui som i com som. Les vivències, tant les més maques com les més dures, ens fan, literalment.

A mesura que es van fent anys, la vida sembla un puzle format per moltes peces diferents, de les quals no en sobra cap si volem acabar-lo.

No sé si heu fet gaires puzles. Jo fa temps que no, però n’havia fet molts escoltant música a tot drap. Recordo quan m’atabalava amb aquelles peces fosques, que semblaven totes iguals, però que de sobte encaixaven de meravella; em sentia tan satisfeta! Doncs el mateix passa transitant per les vivències per les quals ens va portant la vida; a vegades sembla desesperant, però de cop tot té sentit, ha estat necessari i fins i tot se’n dona les gràcies.

Confiar, esperança i fe, perquè tot calia i cal, res sobra, ni el més dur. Tot ens fa, tot té la seva raó per ser viscut. Viure té gaudir i superar, les dues accions. Com sabríem superar si tot només fos gaudir? I com sabríem que estem gaudint si no coneguéssim el que és enfrontar-nos a quelcom que cal superar?

://psicopnaturmolins.cat

Penso que hi ha una veritat immensa que cal tenir molt present i és que el més normal entre diferents persones és no est...
16/07/2025

Penso que hi ha una veritat immensa que cal tenir molt present i és que el més normal entre diferents persones és no estar d'acord.

Considero que molts conflictes dins les relacions interpersonals s'eviten si sentim que és veritat que el més normal és no estar d'acord.

És absurd pensar que no estar d'acord sigui la raó dels conflictes, però aquests apareixen segur si no sabem acceptar els desacords.

No hauríem de dedicar temps ni a convèncer a l'altre de la nostra raó ni a atacar-lo per tal d'aconseguir que ens doni la raó. El que hauríem de fer és desenvolupar la capacitat d'escoltar els raonaments de l'altre i acceptar-los.

L'acceptació no té res a veure amb sotmetre's i/o cedir, ben al contrari. La capacitat d'acceptar ens dona independència emocional i per tant fortalesa.

I tu què en penses? Creus que cal acords o que l'únic acord imprescindible és l'acceptació de que és normal no estar d'acord? Et costa acceptar un punt de vista que no està d'acord amb el teu? Esclates? Ataques i intentes que l'altre canviï d'opinió? Et sent fort així?

Si creus que tens dificultats a l'hora de gestionar els desacords, no dubtis en contactar-nos; t'ajudarem.

://psicopnaturmolins.cat

La veritat és que encara que enfadar-se és del tot humà, poques vegades paga la pena, la veritat.Crec que una de les ava...
15/07/2025

La veritat és que encara que enfadar-se és del tot humà, poques vegades paga la pena, la veritat.

Crec que una de les avantatges de fer anys, és que cada cop ve menys de gust enfadar-se.

Sovint, davant d'una confrontació, la valentia i la fortalesa seran de qui no entri al drap, sent així més intel·ligent i simplement marxant.

Quan dic que marxar pot ser de més intel·ligència, estic referint-me a la independència emocional.

Qui salta quan el busquen, assenyala no gaudir d'una bona intel·ligència emocional, ja que deixa que l'altre entri dins i mani les seves emocions.

Sempre hauríem de ser nosaltres, i no els altres, qui determinéssim el nostre estat emocional. Que ens busquin les pessigolles, no hauria de traduir-se en que en les han trobat i fet esclatar. Un és qui ha de decidir enfardar-se, no els altres fer-lo enfadar.

De fet, a ningú se li hauria de donar el poder de fer-nos enfadar, això només ho hauríem de decidir nosaltres mateixos.

Entrar al drap i començar un estira-i-arronsa, a veure qui pot més, és penós i indica debilitat. Sí, debilitat; guanyar la confrontació que un altre ha iniciat, no és de valents.

Recordem-ho: si ens enfadem, que sigui perquè així ho decidim, no per entrar al drap de la provocació de l'altre. I contemplem la possibilitat valenta de no entrar-hi i marxar d'allà.

https://psicopnaturmolisn.cat

Dirección

Mollet Del Vallès

Horario de Apertura

Lunes 09:00 - 20:00
Martes 09:00 - 20:00
Miércoles 09:00 - 20:00
Jueves 09:00 - 20:00
Viernes 09:00 - 20:00

Teléfono

+34935704304

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto El Consultorio

Enviar un mensaje a Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins:

Compartir

Categoría