14/11/2025
Tot i que existeixen dos tipus d’intel·ligència, l’analítica i l’analògica, personalment tinc preferència per la segona.
La intel·ligència analítica correspon a l’hemisferi esquerre del cervell i està vinculada a la lògica i la racionalitat. En canvi, la intel·ligència analògica està relacionada amb l’hemisferi dret, amb la intuïció i la saviesa emocional. Mentre la primera és gestionada per les neurones del cervell, la segona ho és per les neurones del cor.
És evident que totes dues són necessàries i es complementen. Tanmateix, hi ha una diferència essencial que fa que em decanti per la intel·ligència emocional, la del cor: no permet manipulacions.
Quan decidim què pensar, la ment obeeix. A partir d’aquest pensament es generen emocions, sentiments i estats d’ànim. Això ens dona poder, però també ens permet manipular-nos mentalment. Podem escollir pensar el que ens convé, encara que no sigui veritat.
El cor, en canvi, no pot ser manipulat. El que sentim, ho sentim, ens agradi o no. Les emocions no poden ser falsejades; els pensaments sí.
Un exemple molt clar és el d’una persona que acaba de viure una ruptura sentimental no desitjada. En ple procés de dol, pot convèncer-se mentalment que tot s’arreglarà, que tornaran. Així ho pensa, així actua. Però el cor, en silenci, sap que no és així. Sap que la relació s’ha acabat, que l’altra persona ja no hi és emocionalment, i que intentar recuperar allò perdut només causarà més dolor.
La ment busca protegir-se del sofriment a través de la negació; el cor, en canvi, connecta directament amb la veritat, per dura que sigui. Per això confio més en la intel·ligència emocional: perquè neix del cor, i des del cor no hi ha manipulació possible. Només hi ha veritat, autenticitat i saviesa.
·ligencia
