Mateu Boldú - Gestalt - Acompanyament personal

25/01/2022

Possibilitat vs complexitat
Si la paraula crea realitat
On em situo?
Què m'aporta?

Vull veure les possibilitats o em centro en la complexitat?

Si la complexitat m'aclapara possiblement no vegi possibilitats.

Si em centro en les possibilitats segurament la complexitat serà assumible.

Allò què formulo, és

24/01/2022

Una frase que té tot el positivisme necessari per a relacionar-nos i relacionar-me. Primer el camí amb un mateix, per poder estar amb els altres i estimar-nos, respectar-nos.

Ara aquest savi descansa i com tots, és en nosaltres.

Fritz Perls també deia en una frase, com entenia la manera de relacionar-nos. Diu així:

Yo soy Yo
Tú eres Tú
Yo no estoy en este mundo para cumplir tus expectativas
Tú no estás en este mundo para cumplir las mías.
Tú eres Tú
Yo soy Yo.
Si en algún momento o en algún punto nos encontramos
Será maravilloso
Si no, no puede remediarse.
Falto de amor a Mí mismo
Cuando en el intento de complacerte me traiciono.
Falto de amor a Ti
Cuando intento que seas como yo quiero
En vez de aceptarte como realmente eres

13/01/2022

Gestió d’emocions - Teràpia
Acompanyament a joves i adolescents

La teràpia és útil quan vivim moments complexos (separació/ruptura; dol; malaltia; conflicte; vulnerabilitat; creences limitants, dificultats de comunicació; maltractament psicològic, ....) i no sabem gestionar les nostres emocions, ens sentim malament psicològicament i física.

A teràpia aprenem:

• A identificar què ens limita (creences, prejudicis...)
• Que les experiències viscudes ens serveixen per créixer i reforçar la nostra autoestima i confiança.
• A estar en pau per transformar les situacions viscudes i les que volem viure.
• A identificar què volem transformar i com ens volem sentir
• A descobrir els recursos que tenim i que ens facilitaran créixer.
• A mostrar la vulnerabilitat i paradoxalment, sentir-nos més tranquils i segurs quan ho fem.

A través de l’observació, l’empatia, acompanyo processos de descoberta i creixement personal.

Posa't en contacte per WhatsApp - 625982062

Cos, Ment, Emoció, Ànima

11/01/2022

Hi ha coses bàsiques que ens faciliten o bloquegen passar a l'acció.
La confiança en la nostra capacitat per a fer canvis, com a oposat a la por que ens paralitza.
On em situo?
En la por o la confiança.

L'efecte dels pensaments en les meves emocions, de les creences, del que ens diuen persones del nostre entorn quan projecten les seves pors en nosaltres i influeixen frenant-nos a passar a l'acció, fa que ens limitem i avancem lentament.

Per això, de la mateixa manera que busquem un professional de la salut per temes mèdics, relacionats amb els nostres òrgans vitals, considerem també, les emocions un òrgan vital, que necessita ser observat i atès.

Els terapeutes ens dediquem a això, a acompanyar per que les persones aprenguin a cuidar-se i a veure que els impedeix viure plenament.

No dubtis en demanar que t'acompanyin. La teva salut millorarà. Emocional i somàtca, perquè les emocions afecten al nostre sistema nerviós i aquest als nostres òrgans.

Si necessites acompanyament emocional, truca'm o envia'm un whatsapp

09/01/2022

Sota el sol

Creix l'herba enamorada
Quatre gotes fan la rosada
Quatre de pluja, la flor

Quatre rajos de sol, el fruit

25/11/2021

Quan poso la responsabilitat en els altres del que em passa?
O quan poso la responsabilitat en el que passa a la vida, per justificar el que f**g.

No vull agafar la responsabilitat del que sento
No vull sentir el dolor que em fa, el que em passa o el que em fan els altres.

I fujo, m'escapo, a córrer, al gimnàs, a veure una o dues cerveses, al sexe, a fumar un canutet, a estripar amb els amics de tal o tal cosa o persona.

Tot té cabuda, només és saber la diferència, des d'on actuo. Si fujo o si estic connectat amb el que sento i des d'aquí actuo amb consciència.

Poso consciència en els meus actes?

Poso consciència en el que em dol a la vida. Del què fan, del què em passa, del què penso?

I quan he vist què és, responsablement, decideixo què vull fer amb el que estic vivint. Si necessito un canvi, si necessito distància.

I potser m'adono que tinc por a prendre decisions perquè perdré alguna cosa, alguna persona. Però sobretot, em tindré a mi.

Aquesta és la valentia de la vida, assumir i integrar que per estar bé, segurament hauré de deixar una idea boja, una persona, una situació que m'està fent mal i que malgrat això no la vull perdre. I per no perdre-la, em perdo a mi, de mi.

Fugir, no és gaudir de la vida, és patir la vida, amb l'excusa que la vida s'ha de viure intensament. Que sí, i també amb consciència d'on estic i què és el millor per mi. Malgrat això pugui suposar deixar, estar en soledat i connectar-me de nou a la vida, al sentir més íntim.

A cuidar-me

Mateu

22/11/2021

Integrant parts de nosaltres mateixos o de l'altre i el seu comportament, idea o emoció.

Sovint no puc seguir amb quelcom intern en mi, seguir estimant a algú com ho f**g i estimar-me a mi com necessito.
Segurament f**g concessions a l'altre que no em permeten cuidar-me i veure que al donar-me a l'altre, també em dono a mi.
Aquesta polaritat ens crea escissió interna.
Si vull fer res per canviar, transformar aquesta manera de relacionar-me, necessito veure què haig de deixar de fer o fer, a més a més, per cuidar-me.

Decidir que el que dono a l'altre ho vull seguir donant o no, i comunicar-ho.
Quan això passa, l'altre pot rebre-ho com una pèrdua i sentir-se descuidat o amb drets a seguir rebent el que li donem.

M'invento, jo cada dia poso rentadores i les estenc, plego la roba i la guardo a l'armari i això no hem permet estudiar la guitarra les hores que necessito.
No vull seguir així i ho plantejo.

Aquest exemple domèstic no té perquè ser greu, però podria ser-ho si hi ha un conjunt de temes que vaig acumulant i no comunico, o fa temps que ho f**g, i porta a la parella a un atzucac (carrer sense sortida?)

Aquí el que em qüestiono és si a vegades amb les persones que estimem, som suficientment creatius i oberts, per trobar solucions a temes individuals i que quan convivim posen en qüestió la relació, i enlloc d'això el que fem es donar per impossible la relació i deixem el lligam.

El cert és que opcions n'hi ha moltes, sempre, hi ho sabem, el que no en som conscients i ens aferrem a l'ego, al que volem que sigui d'una manera, o ens han dit ha de ser de determinada manera (creences, introjectes).

Si enlloc d'això mirem les coses amb amor, les persones, les situacions, serem capaços de flexibilitzar les posicions (i aquí entra l'ego, les ferides, els drets, el com han de ser les coses) i ens oblidem de l'amor que amb aquella persona generem.

I aquest amor ha de ser un amor que doni espai al nostre amor individual i el faci major.

En el cas que he comentat podriem trobar una solució fent rentadores junts, i compartint aquesta feina, perquè l'altre pogués estudiar guitarra, i un cop cada x temps fer un petit assaig amb la guitarra perquè l'altre practiqui en públic. I buscar quina és l'afició de l'altre i ajudar-lo a potenciar-la.

De manera que un tema que podia ser de retret es converteix en quelcom conjunt i suma a la relació.

Massa sovint els rols culturals o creences personals desgasten la relació i la porten al límit.

Si mirem de ser creatius, ens demostrarem que tenim amor per aquesta persona i per nosaltres, i no quedarà en paraules.

I si finalment no sabem transcendir les pròpies exigències i no flexibilitzem, l'amor que queda és el de la compassió, el de mirar-nos, i desitjar-nos un bon camí.

Un aprenentatge per a ser més flexibles en el perdó, en el donar i el rebre, i en l'agraïment, i una nova oportunitat per conèixer-nos a nosaltres mateixos més profundament.

Si aquest escrit et diu alguna cosa de tu i vols compartir-lo o escriure un comentari, entre tots enriquirem l'aprenentatge.

Gràcies
Mateu

08/10/2021

Si la manera com em comunico/relaciono està lligada a la meva ferida d'amor, mai em comunico de manera neutre.
Hi ha un metallenguatge, que condiciona la comunicació amb l'altre i enrareix la relació.
Obrir això a l'altre, despullar-me, és la manera de saber si en aquesta relació, amistat, parella, hi tinc cabuda.
És el risc que l'altre pugui veure'm i acceptar-me com sóc, és a dir un ésser humà amb les seves ferides. Amb amor podem dir algú "espallat".

Qui no té una ferida d'infantesa? D'adolescència, en la vellesa.
El cor és una viscera molt sensible i aprendre a cuidar-la i posar-la en mans d'algú és arriscar-se a que puguin acceptar el dolor que es genera en compartir-lo.
Apareix el dolor propi, l'aliè i és bàsic per seguir creixent, sols o acompanyats, que cadascú pugui despullar-se i confiar en l'altre.

El nostre cor no ens abandonarà mai, fins el darrer dia.
Aprendre a cuidar-lo i aprendre a entendre el cor dels que m'envolten, és cuidar-nos.

21/09/2021

Quan dic t'estimo, però estic dient, et necessito.

Dues formes ben diferents de creure què és l'amor.

Una, estimar, fent perquè l'altre sigui feliç i jo també.

I l'altre, des de la necessitat de ser estimat i demanant a l'altre que ens estimi, sense tenir-lo en compte i usant-lo perquè nosaltres mateixos no som capaços d'estimar-nos i fer-nos càrrec de les nostres necessitats.

Estima't, estima'm

10/07/2021

Tan necessari

Bon dissabte

Cree que nacemos buenos? Sí, lo creo. Lo natural es estar bien dispuesto para los otros. El hombre es naturalmente sociable, decía Marx. ...Y un lobo para el hombre,

23/06/2021

Quan has estat capaç de descriure l'univers i crear mons en el teu imaginari que t'han fet sentir la força de la creació.

Quan has estat a les gorges més profondes
I no has recorda't, com de capaç ets d'iluminar la foscor més densa.

Quan has sentit el dolor que emergeix del teu pit

Quan has sentit els ganivets i els teixits rebregar-se

Tot perquè no has trobat en el fons dels teus records, aquells moments en que ha emergit la llum i els color més bonics i meravellosos, que de qualsevol ésser poden emanar.

Perquè realment és així

Som llum i som foscor

Simplement necessitem acceptar-ho i brillar en un univers d'estels.

Bona revetlla

09/06/2021

Bon dia!

07/06/2021

I quan parlem de relacions.
Entre home i dona
I els patrons patriarcals emergeixen de manera inconscient
I els homes ens adonem que en el nostre discurs intern, hi ha el llegat del que és la justificació de les nostres exigències de relació, d'intimitat, el nostre dret a ser tractats de determinada manera
Que deixen a l'altre, a la dona, en un lloc de servitud, si és que ho accepta.

Qui formula la demanda és l'home o la dona i ho fa des d'on ho ha après, o ha vist feien els seus pares, o les pel.lícules, o els oncles.

I cadascú, des del seu gènere, a vegades no és conscient de la manipulació que usa per aconseguir el seu propòsit.

Tots formem part del patriarcat i junts en relació de creixement, podem fer alguna cosa per estimar-nos des d'un lloc sa, igualitari, respectuós.

Col.laborem i siguem humils per desfer patrons, i per això necessitem silenci, escolta de l'altre, per damunt de les nostres "exigències". Ningú està al servei de ningú. En tot cas, ens donem per amor.

L'ego pot destruir en ocasions, i en d'altres, salvar-nos la vida. Fer-lo servir per protegir-nos o per agredir a l'altre, és el límit del que ens cal aprendre, per no fer-ne un ús interessat.

Les creences, els patrons heretats, les veritats absolutes, no són vàlides per agredir a ningú. Ens cal revisar si estem en perill real, de vida, o el que està en perill és l'estatus que creiem tenir.

Baixem a la terra i trenquem esquemes per estimar-nos...

02/06/2021

Ben vist...

El amor propio ha sido lo que despertó durante algunos años. Está en boca de todos. Desde la estrella de reality shows hasta el autoproclamado gurú, ¡todos están hablando de eso! La historia es la siguiente: ámate a ti mismo primero. Si no puedes amarte a ti mismo, no puedes amar a otro. Inte...

01/06/2021

El silenci
És plenitud

31/05/2021

Una nit de lluna plena, conduia per la costa, el cel era fosc, sense cap estel...
Em sentia trist, plorava, era el meu nen desconsolat, sentint l'abandó, el vaig escoltar, estava enfadat, el vaig deixar fer, que s'esbravés.

Vaig fer un parell de revolts i a la dreta damunt el mar, es veia una llum reflectida... Era la lluna que s'obria pas entre els núvols...

Quina metàfora em brindava la lluna, que va obrir aquest raig en els meus ulls, i el meu cos va entendre que la tristesa que sentia, necessitava ser vista, estimada.

Com aquell tros de mar mullada, els meus ulls humits, van veure la llum reflectida i la tristesa, davant de tanta bellesa, es va anar dissolent en amor, en tendresa...

Gràcies Lluna plena, gràcies mar, gràcies amor meu, per permetrem sentir i així donar sentit al que visc.

25/05/2021

Mare, allà on siguis
Tu i jo sabem com és que estic aquí
I saps que penso en tu i et recordo
Em visites en somnis
O m'envies missatges
Són profunds
Són sentits
Emanen de la saviesa de qui ho sap tot
Perquè ho ha viscut tot
Fins i tot la mort

Sento un profund amor i una escalfor que em nodreixen

Gràcies per mirar-me

Jo miro endavant i et sento en mi

Una abraçada

15/05/2021

Què et diu la sensació que ja res et sorprèn?
És quelcom que et passa quan ets una nena, un nen? o a partir de certa edat?

Si res et sorprèn o meravella, pots identificar què t'està passant?
És la sensació que vols tenir? O preferiries seguir sorprenent-te i meravellant-te?

Jo hi penso i ho sento. Ho sento per moments, quan tinc la sensació que si f**g això o allò, no em motiva. I què és aquesta sensació?

He perdut la ilusió?

O és més aviat una sensació arrel del pensament que em fa mandra, perquè no veig que darrere de fer o viure tal experiència, em pot reportar un nou aprenentatge, tornar a connectar amb l'emoció...

Arribat a aquest punt, l'immobilisme em pot dur a perdre'm la vida. A no connectar amb les possibilitats, amb l'imaginari, amb la innocència, la creativitat o a sentir pau i tranquil·litat davant el que és desconegut, incert, misteriós.

No puc dir més, sortiré al carrer obrint els ulls amb una mirada curiosa, amorosa i perquè la vida em sorprengui. Si jo estic obert a la sorpresa, tot és sorprenent, si estic obert al misteri, se'm desperta la curiositat, si crec que hi ha res nou que pot succeir o puc experimentar, aleshores la creativitat es posa a treballar i tot és possible.

Si en el meu imaginari, pensament i acció ja res em sorprèn, la meva experiència serà això, tediosa i grisa, un dia de la marmota.

I em vull donar l'oportunitat i el respecte que em mereixo i es mereix la vida, a estar obert a viure amb entrega, el que vingui, amb una mirada curiosa, expectant i juganera, per connectar amb l'alegria i la vitalitat!

Vinga, som-hi!

Bon dia!