Sara Doval Psicologia

07/06/2020

Són les 23,30. Estic tranquila a casa, disfrutant de no fer res.
Han picat a la porta, m’he sorprès. He pensat que potser algú em volia fer una sorpresa. 😏 És un veí que em demana si pot entrar: el seu g*t s’ha escapat i ha vist que està al meu pati.
He dubtat. He dubtat molt. Li he dit que ja el buscava jo, però ha insistit: “el g*t és desconfiat, no et deixaria agafar-lo mai”. Insegura, l’he deixat passar. Hem parlat i sembla “bon nanu”, “Va, segur que es bon tio i està preocupat pel g*t”.
Hola?! Em sento ridícula. A tothom que li explico em diu que estic boja, “com l’he deixat entrar”, “què em podia haver fet”,”sóc una inconscient”,”un dia em passarà alguna cosa” (germà, cosines, parella... Sort que no ho sap ma mare).
Quin pal. Quin pal em fa aquesta por i aquesta desconfiança.
JO TAMBÉ LA TINC. Però intento vèncer-la: he après que no em porta enlloc, no em protegeix de res. .
A la meva parella, li explico que tinc el telèfon del veí i que estem parlant. De sobte, m’he vist amb la necessitat de matitzar: és gay. .
Just avui parlàvem amb unes amigues de la importància que té normalitzar el tema LGTBI, sobretot de cara els infants... “Els hem d’educar així”, dèiem. Estem totes d’acord!
De què serveix que els eduquem amb valors, que els hi parlem de què és normal i que no, que no hem de discriminar ningú, que no s’ha de tenir prejudicis... Quan nosaltres mateixes no som coherents?
Parlo de normalitzar i alhora em justifico, com si hi hagués alguna cosa de diferent en què el veí que acabo de conèixer sigui gay o no. .
Doncs si, desgraciadament, és diferent. I ho és perquè vivim en un sistema patriarcal de m***a en el que jo EM SENTO MENYS CULPABLE si dic que ell és gay i la meva parella SE SENT MENYS EN PERILL si jo dic que és gay.
És difícil, però això als fills no se’ls explica amb paraules, se’ls DEMOSTRA amb fets. .
Normalitzar no va de verbs sinó d’actes.
I jo, a vegades no ho f**g, però estic compromesa a revisar-me i a seguir intentant-ho 💪🏼💜

14/05/2020

Parlem molt de que això està arribant al final, que aviat tornarem a la normalitat ...
Després d'aquests mesos de confinament m'espanta tornar a la normalitat, almenys a la meva normalitat.
No vull tornar al model de vida al límit del col·lapse, a treballar molt per guanyar més i pagar MÉS. A anar ofegada per poder pagar el lloguer perquè em ve de gust viure sola. Al model d'haver d'estar sempre al màxim per al treball, d’haver de comparar-te i competir amb les altres per sobresortir, haver de treballar en uns horaris concrets, tenir tants “haver de”, viure sense preguntar-nos com estem, movent-nos per inèrcia encara que creient que tenim el control de tot el que fem.
La normalitat de no tenir temps per a nosaltres, per fer el què ens agrada, per dedicar temps de QUALITAT a la nostra família i amistats.
Aquests dies de confinament he après a escoltar-me, a fer coses que em fan sentir bé: cultivar a l'hort, manualitats, rutina de ioga diària (a la vida real puc anar-hi un dia a la setmana, amb sort), baixar el ritme, estudiar, llegir ...
He après a treballar on-line, m'he estalviat anar a al metro en hora punta com una sardina a la llauna, he ajudat a persones que realment ho necessitaven (i no des de la psicologia), he jug*t, experimentat, he menjat més sa i més organitzat, he agafat molta més consciència sobre què és el realment important i què és el que vull.
No em ve de gust perdre tot això, i és segur que si torno a el ritme de vida "normal" ho faré.
Tinc una virtut (més d’una, i també molts defectes) i les que em coneixeu ja ho sabeu: m'agrada treballar, en general, puc treballar en moltes coses diferents i SEMPRE gaudeixo de la feina, m’agrada gairebé tot i m’adapto a tot.
Però això fa que sovint no sàpiga parar, perquè estic bé, i segueixo perquè sé que puc, i sóc feliç així.
Aquests dies he descobert que en "pause" també estic bé, també sóc feliç, i puc fer mil coses que amb el ritme de vida habitual realment és impossible.
Així que, estic replantejant-me com he de viure per trobar l'equilibri ✨
En el següent post us explicaré quins canvis hi haurà pel que fa a les sessions.
I vosaltres, veieu un nou principi?
CAST en comentarios 👇🏻 @ Sabadell

12/05/2020

Conèixer les dones que habiten en nosaltres significa observar-nos, comprendre’ns i reconciliar-nos amb nosaltres mateixes.
Us havieu plantejat mai que en nosaltres conviuen diferents dones?!
Segurament heu sentit a parlar de la nena interior, sí, però també convivim amb la nostra part més adolescent, adulta, mare (durant el cicle menstrual, en cada fase connectem més amb l’energia d’una o d’altra). També habiten en nosaltres la nostra mare, l’àvia, la besàvia i totes les dones del nostre llinatge femení.
La nostra personalitat i el comportament que tenim davant la vida ve modulat, entre altres coses, per patrons interns, profunds i bàsics que es transmeten entre generacions.
Les històries i les vides de les dones de la nostra família ens fan de mirall en les nostres etapes del cicle vital. Connectant amb les experiències i sabiesa de les dones del nostre llinatge, podem prendre consciència de què ens han ajudat a integrar, quins poders ens han donat, i també quines pors i bloquejos ens han trasmès, quines coses són les que reprimim de manera heretada.
A les sessions, seguint el model sistèmic i relacional, una eina que utilitzo molt és l’estudi de l’arbre geneològic. Ens permet:
🌱 Conèixer els nostres orígens i identitat.
🌱 Honrar les vides i integrar les memòries de les dones de la nostra família.
🌱Entendre de quina manera es transmeten patrons, creences i valors de manera intergeneracional.
🌱 Reconèixer els patrons que estem reproduint i que no són nostres i poder-los deixar anar (sacrifici, abandonament a una mateixa...).
🌱 Donar un lloc a les emocions, trencar silencis.
🌱 Ampliar la visió i la perspectiva dels nostres aprenentatges.
🌱 Començar a desaprendre i a deconstruir tot el que ens han inculcat però que no ens serveix.
🌱 Reconcilar-nos amb totes elles i amb nosaltres mateixes.
📸 de la GRAN
CAST en los comentarios ✨ @ Sabadell

30/04/2020

La regla ha estat un tema tabú a la nostra cultura (i ho segueix sent), ple de connotacions neg*tives (és viscut com un procés que ha de passar desapercebut per ser brut, desagradable i vergonyós).
Però, la menstruació no és més que la nostra vertadera naturalesa, salvatge i poderosa. Les persones que menstruem som cícliques, tal com ho és la naturalesa de la que formem part.
Què vol dir que som cícliques?
➡️Cada mes transitem per 4 fases tant a nivell fisiològic com emocional, que és el que descriurem.
🌗 fase preovulatoria: és la fase dinàmica, ens sentim més fortes, lliures, estem més segures de nosaltres mateixes. Som autosuficients i autònomes, tenim la sensació que “podem amb tot”. Alta concentració i planificació. Moment per iniciar projectes i emprendre.
🌕fase ovulatoria: és la fase expressiva, tenim ganes de compartir, de cuidar. Augmenta la nostra capacitat empàtica i maternal, treball en equip, cooperació. Físicament ens veiem radiants. Moment per establir vincles i prioritzar les relacions socials.
🌓fase premenstrual: fase creativa, comença a despertar la nostra intuïció, a disminuir la nostra energia física. Moment per deixar anar, expressar-nos, permetre’ns sentir i exterioritzar. Poden sorgir emocions com la ràbia, la tristesa, la frustració.
🌑 fase menstrual : és la fase reflexiva, introspectiva. Ens ve de gust estar soles, sentim més connexió amb nosaltres mateixes i confiem en la nostra sabiesa. Moment per prioritzar l’essencial, parar, descansar, dormir més, meditar... És la fase més espiritual.
🌎 Des d’una menstruació fins a l’altra passen 28 dies (a vegades més a vegades menys, i està bé!) igual que el que dura un cicle llunar (lluna creixent-plena-menguant-lluna nova) i relacionat amb les estacions de l’any (primavera-estiu-tardor-hivern).
📝 Portar un registre ens permet conèixer-nos, identificar les nostres emocions, reconèixer patrons, acceptar-nos tal com som i enfocarnos cap els nostres objectius tenint en compte el nostre cos i les necessitats que sorgeixen en cada fase.
Els diagrames, a més, permeten relacionar la fase menstrual amb el cicle de la lluna.
————————-.
Castellano en los comentarios👇🏻👇🏻👇🏻 @ Sabadell

30/04/2020

La regla ha estat un tema tabú a la nostra cultura (i ho segueix sent), ple de connotacions neg*tives (és viscut com un procés que ha de passar desapercebut per ser brut, desagradable i vergonyós).
Però, la menstruació no és més que la nostra vertadera naturalesa, salvatge i poderosa. Les persones que menstruem som cícliques, tal com ho és la naturalesa de la que formem part.
Què vol dir que som cícliques?
➡️Cada mes transitem per 4 fases tant a nivell fisiològic com emocional. En aquest post ens centrarem en la part emocional.
🌗 fase preovulatoria: és la fase dinàmica, ens sentim més fortes, lliures, estem més segures de nosaltres mateixes. Som autosuficients i autònomes, tenim la sensació que “podem amb tot”. Alta concentració i planificació. Moment per iniciar projectes i emprendre.
🌕fase ovulatoria: és la fase expressiva, tenim ganes de compartir, de cuidar. Augmenta la nostra capacitat empàtica i maternal, treball en equip, cooperació. Físicament ens veiem radiants. Moment per establir vincles i prioritzar les relacions socials.
🌓fase premenstrual: fase creativa, comença a despertar la nostra intuïció, a disminuir la nostra energia física. Moment per deixar anar, expressar-nos, permetre’ns sentir i exterioritzar. Poden sorgir emocions com la ràbia, la tristesa, la frustració.
🌑 fase menstrual : és la fase reflexiva, introspectiva. Ens ve de gust estar soles, sentim més connexió amb nosaltres mateixes i confiem en la nostra sabiesa. Moment per prioritzar l’essencial, parar, descansar, dormir més, meditar... És la fase més espiritual.
🌎 Des d’una menstruació fins a l’altra passen 28 dies (a vegades més a vegades menys, i està bé!) igual que el que dura un cicle llunar (lluna creixent-plena-menguant-lluna nova) i relacionat amb les estacions de l’any (primavera-estiu-tardor-hivern).
📝 Portar un registre ens permet conèixer-nos, identificar les nostres emocions, reconèixer patrons, acceptar-nos tal com som i enfocarnos cap els nostres objectius tenint en compte el nostre cos i les necessitats que sorgeixen en cada fase.
Els diagrames, a més, permeten relacionar la fase menstrual amb el cicle de la lluna.

09/04/2020

És un fragment d’un relat de C.Jung que crec que porta una bonica relfexió relacionada amb el que estem visquent aquests dies.
💫 Teniu l’enllaç amb el relat sencer a la bio.
〰️〰️〰️〰️〰️〰️〰️〰️.
Es un fragmento de un relato de C.G.Jung, me parece que lleva una bonita reflexión relacionada con estos días que estamos viviendo.
💫 Os dejo el relato entero en el link de la bio.
(Está colgado en los 2 idiomas)
@ Sabadell

30/03/2020

Us recordo que moltes professionals seguim fent teràpia i suport emocional de manera oline.
A més, algunes companyes ofereixen grups de suport i gestió emocional de forma voluntària i desinteressada, per a persones afectades pel covid, per a familiars dels afectats i per a sanitaris que esteu en contacte directe amb els malalts.
➡️
➡️

25/03/2020