28/12/2025
Aquests primers mesos, aquest primer cicle, hem estat posant les bases del recorregut d’enguany a Iogaprop. Així com fem a l’hort, hem collit els darrers fruits, les darreres flors, hem arrencat les plantes que han acabat al seu cicle, les hem afegit al compost i hem preparat la terra per esperar el moment adient per tornar a sembrar-la amb noves llavors. Ara tocarà reposar, recollir-se, deixar que el fred toqui la terra, que la fred mati allò que hi ha en excés i que no deixa espai ni a l'equilibri ni a la diversitat. Sabrem mantenir el foc dins nostre mentre tot aixó passa?
A Iogaprop tenim ben presents aquests cicles i entenem la pràctica, primer de tot, com un espai de calma, de digestió, potser també de dol, de tocar terra, de notar els ossos. I que quan hi ha esforç que sigui ben dirigit cap a la salut integral, cap al reequilibri. La bellesa real sorgeix de la presència i de l’autoregulació, no del sobreesforç per complaure els altres o a qui sap què. Aprenem a no esperar per descansar quan ja hem fet “tota” la feina, sinó que aprenem a fer la feina segons el que el nostre descans ens permet. No és un camí fàcil, el de la simplicitat; no és un camí planer, el de prioritzar-se. No és egoisme, és amor reservar-se espai a part, no sobreactuar, ni impostar… Cap aquí vaig, cap aquí anem?
