03/07/2025
Vida! Una paraula fàcil de pronunciar però, sovint difícil d’assaborir cada una de les seves lletres. A vegades t’emportes un ensurt. On se’t paralitza el món, la sang es congela. Tot i així, la vida segueix i aquest món, continua voltant però tu ho veus des de fora. Penses, mal penses. La por paralitza i no et deixa passar aire als pulmons. No pots articular mot, no coordines el cap amb el cor. Dones voltes dins del teu univers d’incertesa, anant d’aquí cap allà per no arribar enlloc. Passen dies i arriba el moment, sortosament on la resposta a totes les teves pors i incerteses desapareixen, però no ho fan soles, ho fan acompanyades de tots aquells Dolors que no podies suportar i que no et permetien ni pensar. Finalment tot acaba sent un malson de tubs de plàstic plens d’una sang paralitzada que no circulava. De papers que parlen de valors i números que per fi tenen sentit. Avui dormirem. Després de dies de no fer-ho però això sí, amb la lliçó ben apresa: no cal perdre el temps en coses incontrolables. La vida, el món és bonic. No perdem el temps llençant moments irrecuperables. Quantes vides tenim? 2! La teva i la que t’imagines. Viu les 2 sent feliç, gaudint. Respirant i sentint com la sang corre per les venes, però de veritat, sentint-la. Gràcies De la teva mà tot té un altre color… Avui fa olor a demà!
