16/12/2023
BAQUE: Can Gena, una botiga amb la seva història.
L’antiga carnisseria de can Paio.
A Seva a finals del segle XIX només hi havia una carnisseria. L’anomenaven can Paio i estava ubicada a la casa del mateix nom del final del carrer de la Rocada, davant de cal Xic Ferrer, on hi vivien els ferrers Arumí, arribats de Taradell a mitjans del XIX. Can Paio era un establiment on hi treballava el matrimoni format per Pere Puig Rull (Seva 1853, Seva 1923) i la Concepció Arumí Puig (Seva 1871, Seva 1942). En Pere s’havia casat en primeres núpcies, el 9 de desembre de 1882, amb Filomena Arumí Puig (Seva 1859, Seva 1885), filla del ferrer Arumí de cal Xic Ferrer, però en morir ella, es va tornar a casar amb la seva germana petita, la Concepció, a Seva el 9 de juny de 1885.
No tenim notícia de que l’establiment fos encara més antic. Per tant, podríem aventurar que el naixement de la botiga seria a princip*s de la dècada de 1880. La família va viure d’ella i de treballar de pagès, cuidant camps i criant bestiar, tota la vida.
En Pere ranquejava d'una cama, però això no l’impedia anar sovint a Barcelona amb el tren. Portava un sac i allà comprava articles per vendre a la botiga, ja que a Seva no hi havia gairebé res. Comprava oli, roba, espardenyes, ...
El matrimoni va pujar vuit fills: Filomena, Montserrat, Josep, Ramon (albat), Adjutori, Lluis (albat), Montserrat (al néixer el 1905, li van posar Carme, però al morir el 1915 la seva germana Montserrat, li van posar el seu nom) i Pere.
Quan els pares ja es van fer grans, el seu fill i hereu Josep i la seva dona Victorina Baqué, quan es van casar el 1917, van decidir continuar el negoci. Van traslladar la botiga, a la casa actual de can Gena a la plaça de l’Església i també hi van anar a viure. El seu pare, Pere Puig Rull, l’havia comprat a Josep de Figarolas, propietari del mas Figarolas, el 20 de maig de 1895. En aquesta casa, en els baixos hi havia tres botigues, amb una porta d’entrada cadascuna: una espardenyeria, la carnisseria i un tercer establiment.
A can Paio, a la Rocada, s’hi va quedar a viure l’Adjutori (Tori), segon germà, casat el 30 de març de 1925 amb la Rosa Masvidal Vilarrubia. El Tori no era molt donat a treballar, era més afeccionat a fer de negociant.
Els Baqué i els Puig
Pere Baqué i Celestina Durand, havien arribat a Seva el 1906 provinents de la Cerdanya per anar a viure i treballar de masovers al mas Figarolas. Eren una de les branques de l’extensa família de masovers Baqué que feia molts anys que cadascuna vivia en diferents masies d’aquelles contrades, com cal Comas a Urús, mas dels Frares, can Junoy i mas d’Amunt a Caixans, i també a Fornells de la Muntanya. La seva coneixença amb els Figarolas de Puigcerdà va propiciar que aquesta branca dels Baqué arribes a Seva. Eren una família nombrosa i això anava molt bé als Figarolas: els pares, els seus sis fills, el pare d’en Pere, l’Esteve, i els de la Celestina, Francesc i Victòria. Tots van a viure a la masoveria de Figarolas.
Passen els anys i la família ja ben establerta comença a fer lligams familiars. La filla gran, ja hem vist que s’havia casat amb en Josep Puig de can Paio.
Un altre dels fills, l’Eugeni Baqué Durand (Gena), es va casar l’11 de febrer de 1929, amb la Montserrat Puig Arumí, germana també del Josep de can Paio. Primerament van llogar i es van instal·lar a can Lari, estrenant el p*s que hi ha sobre l’antic taller. Allà hi neix la seva filla gran, Conxita. D’aquí se’n van anar a viure a cal Celestino a la plaça. En Gena es dedicava a criar bestiar i a negociar, per això va llogar cal Pastor al carrer de Dalt, per guardar-hi els animals. Com que la família anava creixent, i aquesta casa era més gran, finalment també hi van anar a viure.
Per tant, dos Baqué Durand es van casar amb dos Puig Arumí, creant una forta relació entre les dues famílies de Seva.
Un altre fill, en Josep Baqué Durand (Osseja 1896, Barcelona 1988) va ser jutge de pau de Seva i després alcalde del 1936 al 1939 (conegut com l’alcalde roig). Acabada la guerra va ser empresonat. Els seus germans, Eugeni i Jacques, també van haver de marxar del poble, van anar a Andorra. La germana Victorina i el seu marit Josep, també van marxar i es van instal·lar a Montcada.
La carnisseria de can Gena dels Baqué Durand
Acabada la guerra i amb varis germans obligats a deixar el poble per “rojos”, la carnisseria de la plaça queda tancada.
Com que la muller d’en Gena, filla com hem dit de can Paio, coneixia perfectament l’ofici de carnissera que havien fet els seus pares, decideix tornar a obrir l’establiment. Ho fa però als baixos de can Celestino, a la mateixa plaça de l’Església. D’aquesta manera la família vivia a cal Pastor i tenien la botiga a can Celestino. Mentre en Gena fos a Andorra, ajudaria a mantenir econòmicament la nombrosa família, que ja tenia cinc fills. Neix així la carnisseria de can Gena!
Va ser uns anys després d’acabada la guerra i resoltes les represàlies penals que van patir, que gràcies al dur treball i l’ambició de tirar endavant, la família Baqué Puig, comença a ampliar les seves activitats. Abans però, l’any 1944 neix la Rosa, el sisè fill del matrimoni. Com diu la Rosa: “Jo vaig néixer gràcies a la tornada del pare d’Andorra”.
La fonda de ca l’Estevet
A la plaça de l’Església també hi havia una fonda, ca l’Estevet. La va obrir l’Esteve Ginesta Rutllant, que com tots els Ginesta van arribar a Seva procedents de la Cerdanya. Va néixer el 1876 a Santa Leocàdia. S’havia casat en primeres núpcies a Seva el 1902 amb la Bonaventura Mitjavila Montellà, pubilla d’una important família de la Cerdanya. Però ella va morir a Seva el 1912 i l’Esteve es va tornar a casar a Seva el 1913 amb la Pepeta Nuri Pujol, coneguda com la Pepa de la fonda. La Pepa ja tenia quatre fills del seu primer matrimoni amb Lluis Aguilar Elias, de Tona.
L’Esteve era molt emprenedor, va ser dels primers a portar xais a Seva des de la Cerdanya, negoci molt pròsper en aquella època. Va obrir la fonda a la plaça, l’edifici es comunicava amb la casa veïna de ca la Filo, que també era d’ell. Era ben coneguda la seva gran afició a beure el cava amb porró.
Al morir l’Esteve la fonda passa a la seva filla Pepita que s’havia instal·lat a Andorra on tenien un forn de pa. La fonda passa a ser llogada a diferents persones. L’any 1948 en Gena s’interessa i lloga el local per un període de deu anys. Els Baqué Puig ja tenien el bestiar, la carnisseria i la fonda. Totes aquestes activitats donaven feina a tota la família, petits i grans.
El negoci segueix creixent i han d’ampliar els estables. Per això lloguen un corral al carrer de Pedret, era d’un home de Centelles. Al cap d’uns anys el propietari el volia vendre i van decidir comprar-lo.
L’any 1955 en Gena compra la casa de can Paio de la plaça de l’Església, ja no hi havia botigues als baixos. L’arregla i la fa servir perquè hi dormin hostes de l’hostal i per llogar habitacions pels estiuejants.
La carnisseria de can Gena dels Baqué Puig
Quan el fill gran d’en Gena, en Francesc (Seva 1932, Vic 2011), es casa a Seva el 17 de febrer de 1958 amb Montserrat Puig Rifà (Seva 1934), la família sencera marxa a viure a la recent casa comprada, que ja es coneixeria sempre com can Gena.
Les filles d’en Gena, la Conxita i la Mª Rosa, es van casar amb Ramon Bigas Cirera el 1954 i amb Santi Tapias Boix el 1965 respectivament i van marxar a viure a Barcelona, on van treballar en tallers de confecció fins la seva jubilació. L’altra filla, la Teresa, es va casar amb Joan Tapias Boix el 1959 i tenien la carnisseria de can Rosendo al carrer de Baix.
Pel que fa als dos altres fill, en Josep i l’Eugeni, es van casar els dos el 7 d’agost de 1961, amb Mª de las Candelas de Aller Martin i amb Dolors Capdevila Vila, respectivament. Després d’un període de treball a Alemanya, en Josep es va establir a Barcelona i l’Eugeni a Seva.
En Gena es va fer gran i el seu fill Francesc agafa el negoci de la carnisseria familiar, que seguia estant als baixos de can Celestino. Començava una època als anys seixanta i setanta d’una gran expansió econòmica arreu i Seva també se’n va beneficiar. Tothom treballava i es guanyava la vida i a més va coincidir amb l’arribada de molts estiuejants i famílies que hi van fixar la seva segona residencia. Per tant el comerç en general anava d’allò més bé.
En Francesc i la Montserrat tenen sis fills: Conxita, Montserrat, Eugeni, Carme, Francesc i Pere. La botiga, els horts i el bestiar donaven feina a tots i durant tota la setmana. Els pares van saber inculcar als seus fills, al igual que els avis havien fet amb els seus, els valors del treball i l’esforç.
La paraula vacances no era coneguda a la família, fins que un malaurat accident de transit l’any 1981, els va canviar la vida i a partir de llavors se la van agafar d’una altra manera. Van començar períodes de vacances, acabat l’estiu, a Benicarló i a Matalascañas a Huelva, mentre els fills grans mantenien la botiga oberta.
En Francesc era un enamorat del bestiar. A més dels animals que encara tenien al carrer de Pedret, va tenir un ramat de cabres al mas La Morera del Brull, els masovers li cuidaven i ell cada diumenge a la tarda hi anava amb algun fill. Més endavant va poder comprar uns terrenys, el Canyet, entre la masia de Montmany i el Gurri, hi va posar ovelles i va poder fer de pastor que era la seva gran afició. S’hi podia dedicar perquè la seva dona Montserrat i els seus fills Montserrat, Eugeni, Francesc i Pere ja havien aprés l’ofici i es defensaven bé a la botiga, i la Conxita i la Carme estaven més per cuidar la casa.
Finalment en Francesc, compra al seu sogre Pere Puig Sallent la casa contigua de cal Celestino, can Mingo Trist. La reforma i en els baixos hi fa la nova botiga de can Gena.
La Conchita, la filla gran, treballava d’administrativa a la fàbrica Rango de Balenyà. Quan aquesta va tancar, la família va buscar alternatives i se’ls va acudir ampliar el negoci amb una segona botiga. Va mirar emplaçaments a Vic, però no ho van veure clar.
Arenys de Munt i els Baqué Puig
Uns oncles de la mare de la Montserrat Puig Rifà, els Garriga Gros deixen Seva en els anys quaranta i van a viure a Arenys de Munt. Tenien una cunyada que hi havia anat a viure feia un temps. Compren una casa al mateix carrer de la riera en el numero 29. Allà hi posen un forn de pa. Al fer-se grans buscaven un familiar que volgués fer de forner. Diferents membres de la família i van anar però cap s'hi va quedar. Fins que la Nuri Puig Rifà (Seva 1938) i va anar-hi a fer de dependenta. El seu germà Jaume (Seva 1942, Arenys de Munt 2018), estava aprenent l’ofici de forner a Taradell, no volia ser pagès com el seu pare. Va ser llavors que van oferir al pare de la Nuri, en Jaume i la Montserrat, en Pere Puig Sallent, comprar la casa i el forn. Dit i fet aquesta part de la família Puig Rifà, marxen de Seva i van a viure a Arenys de Munt, posant un forn de pa propi.
Al tenir ja una part de la família a Arenys des de feia força anys, la família Baqué Puig decideix finalment ampliar el negoci i obrir una segona botiga a Arenys de Munt, va ser el 27 de maig de 1994. Allà hi havia poca competència i podrien aconseguir una bona clientela en poc temps. Així va ser! Elaborant productes de qualitat com sempre i amb un bon servei es van guanyar de seguida la confiança dels arenyencs i de força gent dels pobles veïns.
La botiga de Seva la portaven els pares i la filla Montserrat. La nova d’Arenys els fills Conxita i Pere, comptant els primers anys amb l’ajuda dels pares.
La Montserrat va treballar tota la seva vida a la botiga, al costat dels pares, fins que la malaltia se la va emportar el 27 de febrer de 2007. Poc més de quatre anys després moria també de malaltia en Francesc, era el 30 de desembre de 2011. Aquest fet ja va fer que la família decidís tancar la botiga de Seva, mantenint la d’Arenys. A pesar d’això l’obrador i l’assecador continuen estant a Seva, garantint sempre la qualitat dels productes que elaboren cada setmana.
