22/02/2026
· estancada ·
“Ja està? Aquesta és la sexualitat que viuré sempre?”
Aquesta pregunta la sento sovint a consulta, especialment en dones i persones de més de 40 anys que porten temps amb la mateixa parella.
No és una pregunta frívola. És una pregunta que barreja nostàlgia, curiositat i ganes de sentir-se vives.
Amb els anys, la sexualitat canvia. El desig no és igual. La novetat disminueix. La intensitat es transforma. I davant d’això, moltes persones pensen que la solució és obrir la parella.
I pot ser-ho. Si el desig real és explorar una estructura relacional diferent.
No si el que volem és fugir del silenci, de la rutina o de la manca de conversa.
Abans de fer canvis estructurals, potser cal fer-nos preguntes més íntimes:
-He explicat clarament què em passa?
-He compartit què desitjo?
-He pres la iniciativa de generar moviment dins la relació que ja tinc?
A vegades la sexualitat no necessita una altra persona. Necessita més veritat.
Aquesta pregunta t’ha passat mai pel cap?
---
· estancada ·
"¿Ya está? Esta es la sexualidad que viviré siempre?"
Esta pregunta la oigo a menudo en consulta, especialmente en mujeres y personas de más de 40 años que llevan tiempo con la misma pareja.
No es una pregunta frívola. Es una pregunta que mezcla nostalgia, curiosidad y ganas de sentirse vivas.
Con los años, la sexualidad cambia. El deseo no es igual. La novedad disminuye. La intensidad se transforma. Y ante esto, muchas personas piensan que la solución es abrir la pareja.
Y puede serlo. Si el deseo real es explorar una estructura relacional distinta.
No si lo que queremos es huir del silencio, la rutina o la falta de conversación.
Antes de realizar cambios estructurales, quizás es necesario hacernos preguntas más íntimas:
-¿He explicado claramente qué me pasa?
-¿He compartido qué deseo?
-¿He tomado la iniciativa de generar movimiento dentro de la relación que ya tengo?
A veces la sexualidad no necesita a otra persona. Necesita más verdad.
¿Esta pregunta te ha pasado te ha pasado alguna vez por la cabeza?