Elena Crespi i Asensio

Elena Crespi i Asensio Psicòloga, especialitzada en teràpia de parella, en teràpia sexual, psicologia perinatal i en ori

· estancada ·“Ja està? Aquesta és la sexualitat que viuré sempre?”Aquesta pregunta la sento sovint a consulta, especialm...
22/02/2026

· estancada ·
“Ja està? Aquesta és la sexualitat que viuré sempre?”
Aquesta pregunta la sento sovint a consulta, especialment en dones i persones de més de 40 anys que porten temps amb la mateixa parella.

No és una pregunta frívola. És una pregunta que barreja nostàlgia, curiositat i ganes de sentir-se vives.

Amb els anys, la sexualitat canvia. El desig no és igual. La novetat disminueix. La intensitat es transforma. I davant d’això, moltes persones pensen que la solució és obrir la parella.

I pot ser-ho. Si el desig real és explorar una estructura relacional diferent.
No si el que volem és fugir del silenci, de la rutina o de la manca de conversa.

Abans de fer canvis estructurals, potser cal fer-nos preguntes més íntimes:
-He explicat clarament què em passa?
-He compartit què desitjo?
-He pres la iniciativa de generar moviment dins la relació que ja tinc?

A vegades la sexualitat no necessita una altra persona. Necessita més veritat.

Aquesta pregunta t’ha passat mai pel cap?
---
· estancada ·
"¿Ya está? Esta es la sexualidad que viviré siempre?"
Esta pregunta la oigo a menudo en consulta, especialmente en mujeres y personas de más de 40 años que llevan tiempo con la misma pareja.

No es una pregunta frívola. Es una pregunta que mezcla nostalgia, curiosidad y ganas de sentirse vivas.

Con los años, la sexualidad cambia. El deseo no es igual. La novedad disminuye. La intensidad se transforma. Y ante esto, muchas personas piensan que la solución es abrir la pareja.

Y puede serlo. Si el deseo real es explorar una estructura relacional distinta.
No si lo que queremos es huir del silencio, la rutina o la falta de conversación.

Antes de realizar cambios estructurales, quizás es necesario hacernos preguntas más íntimas:
-¿He explicado claramente qué me pasa?
-¿He compartido qué deseo?
-¿He tomado la iniciativa de generar movimiento dentro de la relación que ya tengo?

A veces la sexualidad no necesita a otra persona. Necesita más verdad.

¿Esta pregunta te ha pasado te ha pasado alguna vez por la cabeza?

· espontaneïtat ·Ens han venut que l’amor autèntic és espontani. Que si l’hem de buscar, ja no és real.Però la vida adul...
20/02/2026

· espontaneïtat ·
Ens han venut que l’amor autèntic és espontani. Que si l’hem de buscar, ja no és real.

Però la vida adulta no és espontània. És plena de responsabilitats, cansament i soroll.

Quan una parella reserva un espai per estar juntes, no està mecanitzant la relació. Està enviant un missatge molt clar: “Això és important per a mi.”

Des del model triangular de l’amor de Sternberg, sabem que la passió no es manté sola. Necessita una base d’intimitat i un compromís actiu amb el vincle.

Buscar el contacte no el fa menys autèntic. El fa intencional. I la intencionalitat també és una forma d’amor. Implica crear un espai segur perquè es pugui cultivar. I, alerta, no estic parlant de buscar el contacte explícitament sexual, primer s'ha de cultivar la intimitat :)
---
· espontaneidad ·
Nos han vendido que el amor auténtico es espontáneo. Que si tenemos que buscarlo, ya no es real.

Pero la vida adulta no es espontánea. Está llena de responsabilidades, cansancio y ruido.

Cuando una pareja reserva un espacio para estar juntas, no está mecanizando la relación. Está enviando un mensaje muy claro: "Esto es importante para mí."

Desde el modelo triangular del amor de Sternberg, sabemos que la pasión no se mantiene sola. Necesita una base de intimidad y compromiso activo con el vínculo.

Buscar el contacto no le hace menos auténtico. Lo hace intencional. Y la intencionalidad es también una forma de amor. Implica crear un espacio seguro para que pueda cultivarse. Y, alerta, no estoy hablando de buscar el contacto explícitamente sexual, primero debe cultivarse la intimidad :)

· mirada crítica ·Les xarxes poden fer-nos creure que hi ha respostes fàcils i màgiques a la vida, el cos, les relacions...
19/02/2026

· mirada crítica ·
Les xarxes poden fer-nos creure que hi ha respostes fàcils i màgiques a la vida, el cos, les relacions o la sexualitat. Però no tot és veritat. Ni tota solució serveix per a tothom.

El més valuós que podem fer és desenvolupar pensament crític, qüestionar el que veiem i trobar allò que realment funciona per a nosaltres.

Per això, les meves reflexions són per obrir preguntes, no per donar fórmules màgiques.
I espero que et siguin útils!
---
· mirada crítica ·
Las redes pueden hacernos creer que existen respuestas fáciles y mágicas a la vida, el cuerpo, las relaciones o la sexualidad. Pero no todo es verdad. Ni toda solución sirve para todo el mundo.

Lo más valioso que podemos hacer es desarrollar pensamiento crítico, cuestionar lo que vemos y encontrar lo que realmente funciona para nosotros.

Por eso, mis reflexiones son para abrir preguntas, no para dar fórmulas mágicas.
¡Y espero que te sean útiles!

📷 Caritg Estudi -

· converses ·Hi ha famílies que un dia descobreixen que la seva filla parla amb nois que no coneix (o coneix poc) per In...
17/02/2026

· converses ·
Hi ha famílies que un dia descobreixen que la seva filla parla amb nois que no coneix (o coneix poc) per Instagram. I s’activa la por. I és normal.

Però el moment important no és només el del descobriment. El moment important és tot el que ha passat abans.

Havíem parlat de relacions digitals? De pressions?
De sexting? De manipulacions?
De què fer si algú insisteix o incomoda? O... tenir en compte que això ens pot despertar curiositat i, inclús, excitació?

Les adolescents no necessiten només prohibicions. Necessiten eines. Criteri. Necessiten adults disponibles.
I si ja ha passat, encara hi som a temps.

El missatge que més protegeix no és l’amenaça. És aquest:
“Si algun dia tens un problema, vine. No estaràs sola. Ho afrontarem juntes.”

La prevenció real no és control.
És vincle, informació i confiança.

M'encantarà saber què opines d'això?
---
· conversaciones ·
Hay familias que un día descubren que su hija habla con chicos que no conoce (o conoce poco) por Instagram. Y se activa el miedo. Y es normal.

Pero el momento importante no es sólo el descubrimiento. Lo importante es todo lo que ha pasado antes.

¿Habíamos hablado de relaciones digitales? ¿De presiones?
¿De sexting? ¿De manipulaciones?
¿De qué hacer si alguien insiste o incomoda? O... ¿tener en cuenta que esto nos puede despertar curiosidad e, incluso, excitación?

Les adolescentes no necesitan sólo prohibiciones. Necesita herramientas. Necesita criterio. Necesita adultos disponibles.
Y si ya ha pasado, todavía estamos a tiempo.

El mensaje que más protege no es la amenaza. Es éste:
"Si algún día tienes un problema, ven. No estarás sola. Lo afrontaremos juntas."

La prevención real no es control.
Es vínculo, información y confianza.

¿Me encantará saber qué opinas de esto?

· clítoris · El clítoris no s’atrofia.Ho dic així, clar.És un òrgan erèctil amb més de 8.000 terminacions nervioses, for...
15/02/2026

· clítoris ·
El clítoris no s’atrofia.
Ho dic així, clar.

És un òrgan erèctil amb més de 8.000 terminacions nervioses, format per cos, arrels i bulbs vestibulars. No és només el “botonet” visible: és una estructura interna extensa i amb funció sexual específica.

Amb l’edat, i especialment amb la menopausa, poden aparèixer canvis hormonals (descens d’estrògens i testosterona) que poden afectar la lubricació, l’elasticitat dels teixit, la sensibilitat, el flux sanguini.

Però això no és el mateix que atrofiar-se.

L’atròfia implica una pèrdua estructural o desaparició del teixit. I el clítoris no desapareix ni es marceix per no utilitzar-lo. El que sí sabem és que:

-El teixit erèctil respon al flux sanguini.
-L’estimulació afavoreix vascularització i resposta nerviosa.
-La sexualitat activa contribueix a la salut ge***al.

El desig pot canviar. La resposta pot variar. La manera de viure el plaer pot transformar-se.

Però el clítoris no s’atrofia.

El que atrofia és la falta d'informació rigorosa.

I aquí seguim per posar llum. 💜
----
· clítoris ·
El clítoris no se atrofia.
Lo digo así, claro.

Es un órgano eréctil con más de 8.000 terminaciones nerviosas, formado por cuerpo, raíces y bulbos vestibulares. No es sólo el “botoncillo” visible: es una estructura interna extensa y con función sexual específica.

Con la edad, y especialmente con la menopausia, pueden aparecer cambios hormonales que pueden afectar la lubricación, la elasticidad de los tejidos, la sensibilidad, el flujo sanguíneo.

Pero esto no es lo mismo que atrofiarse.

La atrofia implica una pérdida estructural o desaparición del tejido. Y el clítoris no desaparece ni se marchita para no utilizarlo. Lo que sí sabemos es que:

-El tejido eréctil responde al flujo sanguíneo.
-La estimulación favorece vascularización y respuesta nerviosa.
-La sexualidad activa contribuye a la salud ge***al.

El deseo puede cambiar. La respuesta puede variar. La forma de vivir el placer puede transformarse.

Pero el clítoris no se atrofia.

Lo que atrofia es la falta de información rigurosa.

💜


📷 Caritg Estudi -

· quinze ·15 anys a Instagram.Quin vertigen dir-ho així.He après a comunicar millor. He après a sintetitzar. A aprofundi...
13/02/2026

· quinze ·
15 anys a Instagram.
Quin vertigen dir-ho així.

He après a comunicar millor. He après a sintetitzar. A aprofundir. He après a posar paraules a coses que abans només intuïa.

Però si una cosa no he après (ni vull aprendre) és a deixar de ser jo.

He divulgat com m’ha donat la gana.
Amb el meu to. Amb el meu cos. Amb les meves contradiccions. Amb dies brillants i dies espessos.

M’ho he passat molt bé. De veritat.

Sí, hi ha hagut comentaris que han fet mal. Alguns punxen i deixen marca.
Però n’hi ha molts més que sostenen. Que abracen. Que recorden per què f**g el que f**g.

Cada missatge. Cada comentari. Cada ❤️.

Feu que aquesta feina tingui sentit.
Feu que no sigui només contingut, sinó comunitat.

Gràcies per ser-hi.
Gràcies per llegir.
Gràcies per confiar.
Gràcies per créixer amb mi.

Seguim. 💜
---
· quince ·
15 años en Instagram.
Qué vértigo decirlo así.

He aprendido a comunicar mejor. He aprendido a sintetizar. A profundizar. He aprendido a poner palabras a cosas que antes sólo intuía.

Pero si algo no he aprendido (ni quiero aprender) es a dejar de ser yo.

He divulgado cómo me ha dado la gana.
Con mi tono. Con mi cuerpo. Con mis contradicciones. Con días brillantes y días espesos.

Me lo he pasado muy bien. De verdad.

Sí, ha habido comentarios que han hecho daño. Algunos pinchan y dejan marca.
Pero hay muchos más que sostienen. Que abrazan. Que recuerdan por qué hago lo que hago.

Cada mensaje. Cada comentario. Cada ❤️.

Hacéis que este trabajo tenga sentido.
Hacéis que no sea sólo contenido, sino comunidad.

Gracias por estar ahí.
Gracias por leer.
Gracias por confiar.
Gracias por crecer conmigo.

Seguimos. 💜

📷 Caritj Estudi -

• la ràdio •Feliç dia de la Ràdio!L’estimo des que amb 13 anys  me la va descobrir. —-• la radio •¡Feliz día de la Radio...
13/02/2026

• la ràdio •
Feliç dia de la Ràdio!
L’estimo des que amb 13 anys me la va descobrir.
—-
• la radio •
¡Feliz día de la Radio!
La quiero desde que con 13 años me la descubrió.

· tallers ·Aquests dies hi ha moviment de xerrades i tallers. Fa poc vaig estar tota la setmana a l'  i és genial compar...
12/02/2026

· tallers ·
Aquests dies hi ha moviment de xerrades i tallers. Fa poc vaig estar tota la setmana a l' i és genial compartir espai de debat amb els joves.
Curiositat, riures, sorpreses, mites... i també molta falta d'atenció, això sí! El preu que comença a pagar la canalla arran de consumir informació ràpida fa que (en general) hi hagi molt poca capacitat per mantenir l'atenció.
Les persones que fem xerrades ens les hem d'empescar per poder captar l'atenció de l'alumnat.
---
· talleres ·
Estos días hay movimiento de charlas y talleres. Hace poco estuve toda la semana en y es genial compartir espacio de debate con los jóvenes.
Curiosidad, risas, sorpresas, mitos... y también mucha falta de atención, ¡eso sí! El precio que empiezan a pagar les adolescentes a raíz de consumir información rápida hace que (por lo general) haya muy poca capacidad para mantener la atención.
Las personas que hacemos charlas nos las tenemos que ingeniar para poder captar la atención del alumnado.

02/02/2026

· acceptar el cos no és rendir-se ·
Quan es diu que “estar gorda és una decisió” s’està assumint, encara que no es digui explícitament, que estar gorda no està bé.

I això és grassofòbia.

Hi ha cossos grans i cossos petits. I no tots els cossos poden, volen o han de ser prims.

He intentat moltes de les anomenades “alternatives”: dietes, restriccions, exercici viscut com a càstig, lluitar contra el cos. El meu límit va ser no fer-li mal.

Acceptar el cos no vol dir estimar-lo sempre. Vol dir no abandonar-lo. Vol dir cuidar-lo sense violència.

Els comentaris que pressuposen que tot és una elecció poden fer molt mal. Sobretot a qui ja viu en guerra amb el seu cos.

Els cossos diversos existim.
I no demanarem perdó per això.

Com ho vius tu? Què t’ajuda a no fer-te mal?
elenacrespiasensio gorda

· febrer ·Ja hi som. Comencem febrer i, amb ell, un mes molt festiu per les Pescallunes. Enguany el  és el 14 de febrer ...
01/02/2026

· febrer ·
Ja hi som. Comencem febrer i, amb ell, un mes molt festiu per les Pescallunes. Enguany el és el 14 de febrer :)
Aquí tens el planning d’aquest mes :)

El més important d’aquest febrer:
Tenim , Senyoretes i homenots de i el

Si vols que t’expliqui algun dels plans del mes,
deixa-m’ho als comentaris i t’ho explico (fins on pugui).
——
· febrero ·
Ya estamos. Empezamos febrero y, con él, un mes muy festivo por las Pescallunes. Este año el es el 14 de febrero :)
Aquí tienes el planning de este mes :)

Lo más importante de este febrero:
Tenemos , Senyoretes@i homenots de y el

Si quieres que te cuente alguno de los planes del mes, déjamelo en comentarios y te lo cuento (hasta donde pueda).
feminismo educaciosexual educacionsexual elenacrespi elenacrespiasensio

· acceptar ·Quan em diuen que tinc “molt treballada” l’acceptació del meu cos, sovint penso que no ha estat una elecció ...
31/01/2026

· acceptar ·
Quan em diuen que tinc “molt treballada” l’acceptació del meu cos, sovint penso que no ha estat una elecció lliure. Ha estat una necessitat.

No he pogut escapar d’un sistema que m’ha dit des de petita que el meu cos era un problema a corregir.
He après a viure-hi dins, malgrat la pressió constant, els missatges, les promeses d’aprimament i la violència estètica que ens travessa cada dia.

Acceptar el cos no és sempre estimar-lo.
A vegades és no abandonar-lo, fins i tot quan no t’agrada.
A vegades és resistir. És no fer-li mal.

Entendre com s’articula aquesta violència m’ha ajudat a no girar-la tota contra mi.
I per això, abans de fer res que pugui perjudicar el teu cos o la teva salut, et convido a mirar el context, el sistema, el negoci que hi ha al darrere.

I tu, com ho portes?
Què et sosté?
Què t’ajuda quan arriben dies difícils?
---
· aceptar ·
Cuando me dicen que tengo "muy trabajada" la aceptación de mi cuerpo, a menudo pienso que no ha sido una elección libre. Ha sido una necesidad.

No he podido escapar de un sistema que me ha dicho desde niña que mi cuerpo era un problema a corregir.
He aprendido a vivir dentro de él, a pesar de la presión constante, los mensajes, las promesas de adelgazamiento y la violencia estética que nos atraviesa cada día.

Aceptar el cuerpo no es siempre quererlo.
A veces es no abandonarlo, incluso cuando no te guste.
A veces es resistir. Es no hacerle daño.

Entender cómo se articula esta violencia me ha ayudado a no darle la vuelta toda contra mí.
Y por eso, antes de hacer nada que pueda perjudicar a tu cuerpo oa tu salud, te invito a mirar el contexto, el sistema, el negocio que hay detrás.

Y tú, ¿cómo lo llevas?
¿Qué te sostiene?
¿Qué te ayuda cuando llegan días difíciles?

📷

· subrogada ·Quan escoltem determinades històries sobre gestació subrogada, és fàcil empatitzar.El relat del desig, de l...
28/01/2026

· subrogada ·
Quan escoltem determinades històries sobre gestació subrogada, és fàcil empatitzar.
El relat del desig, de les dificultats, del camí recorregut, pot emocionar-nos profundament.

Però una cosa és mirar el món en petit i una altra és mirar-lo en global.

La gestació subrogada no és només una decisió individual.
És una pràctica que ens obliga a preguntar-nos quin model de societat estem validant:
-qui assumeix els riscos
-qui posa el cos
-qui pot pagar
-qui en paga les conseqüències

El desig de maternitat o paternitat és legítim. No tot el que desitgem, però, és èticament acceptable.

No és un debat còmode.
Però és un debat necessari.

💬 Com ho mires tu: des del relat individual o des de la mirada global?
---
· subrogada ·
Cuando escuchamos determinadas historias sobre gestación subrogada, es fácil empatizar.
El relato del deseo, de las dificultades, del camino recorrido puede emocionarnos profundamente.

Pero una cosa es mirar al mundo en pequeño y otra es mirarlo en global.

La gestación subrogada no es sólo una decisión individual.
Es una práctica que nos obliga a preguntarnos qué modelo de sociedad estamos validando:
-quien asume los riesgos
-quien pone el cuerpo
-quien puede pagar
-quien paga sus consecuencias

El deseo de maternidad o paternidad es legítimo. Sin embargo, no todo lo que deseamos es éticamente aceptable.

No es un debate cómodo.
Pero es un debate necesario.

💬 ¿Cómo lo miras tú: desde el relato individual o desde la mirada global?
Lectura recomanada: El negoci dels nadons, editat per

Dirección

Torelló
08570

Horario de Apertura

Martes 09:00 - 13:00
Miércoles 09:00 - 15:00

Teléfono

+34620183080

Página web

http://www.confidencies.cat/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Elena Crespi i Asensio publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Compartir

Share on Facebook Share on Twitter Share on LinkedIn
Share on Pinterest Share on Reddit Share via Email
Share on WhatsApp Share on Instagram Share on Telegram

Categoría

eLena Crespi

Psicologia. Sexologia. Teràpia de parella. Psicologia perinatal