Olga Armengol, Psicòloga

Olga Armengol, Psicòloga Psicóloga y Psicoterapeuta. Capsis Vilanova. alimentación, Crisis Covid)

Psicóloga colegiada 13744 COPC
Máster de en psicoterápia psicoanalítica (UDG)
Máster en atención temprana y familia (UB)
Postgrado en paicodiagnóstico infanto-juvenil (HSJD)
Postgrado en psicoterápia infanto-juvenil (HSJD)
Terapeuta EMDR con formación avanzada (TP, Trauma Apego, Tr.

08/05/2026

I de cop, una escena de La boda de Rosa diu en veu alta una cosa que gairebé ningú ens ha ensenyat a fer: jurar-nos amor i lleialtat a nosaltres mateixes.

Perquè ens eduquen per cuidar, sostenir, entendre i prioritzar els altres… però no per quedar-nos al nostre costat.

I, al final, si hi ha un amor que conviurà amb tu tota la vida, és aquest:
el que tens amb tu mateixa.

Autocura

06/05/2026

Hi ha buits que no venen de la soledat.
Venen de tot allò que hem anat callant per poder encaixar.

De vegades intentem omplir aquest buit amb feina, parelles, menjar, pantalles, exigència, validació… Però el buit no desapareix. Perquè no demana soroll. Demana escolta.

El conte d’Anna Llenas parla precisament d’això: d’aquella sensació interna difícil d’explicar, quan alguna cosa dins nostre sembla desconnectada. I del cansament immens de voler tapar-ho tot el temps.

🕳️ El problema no és tenir un buit.
El problema és viure fugint-ne.

Quan deixem de lluitar contra el que sentim, passen coses importants. Comencem a entendre què necessitem de veritat. Què ens falta. Què ens va faltar. I què ja no volem continuar sostenint.

A vegades el buit no s’omple.
A vegades es transforma.

I això acostuma a començar quan algú, per fi, deixa de preguntar-se “què em passa?” i comença a preguntar-se “què necessito?”.

🎭 Perquè hi ha persones que porten anys funcionant…
però fa molt temps que no se senten realment connectades amb elles mateixes.

“No ets així. Estàs protegint-te.”El que tradicionalment s’han anomenat mecanismes de defensa —i que avui també entenem ...
26/04/2026

“No ets així. Estàs protegint-te.”
El que tradicionalment s’han anomenat mecanismes de defensa —i que avui també entenem com a estratègies de protecció del sistema— són respostes automàtiques que apareixen quan alguna cosa és massa intensa, massa contradictòria o massa dolorosa per sostenir en aquell moment.
No són errors ni disfuncions.
Són formes d’adaptació.
El sistema nerviós no està pensat per entendre-ho tot, sinó per protegir l’equilibri intern. Per això, davant determinades experiències, pot:
• evitar el contacte amb la realitat
• desplaçar o atribuir fora el que costa sostenir dins
• donar explicacions que calmin més que no pas que expliquin
• exagerar o simplificar la percepció de l’altre
A curt termini, aquestes estratègies tenen sentit i sovint són eficaces.
A llarg termini, però, poden rigiditzar la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Potser no t’hi reconeixes directament.
Però és probable que sí que les puguis identificar en altres persones, en certes relacions o en situacions concretes del dia a dia. Són molt més habituals del que sembla, i tothom —sense excepció— les utilitza en algun moment.
El punt clau no és eliminar-les, sinó poder reconèixer-les, entendre què estan protegint i ampliar el marge de resposta.
Quan això passa, el sistema no deixa de protegir…
però ja no necessita fer-ho sempre de la mateixa manera.

17/04/2026

Hi ha sessions en què tot encaixa especialment. En què notes que l’engranatge roda. I avui n’ha estat una d’aquestes.

Gràcies per la confiança de qui s’atreveix a fer aquest camí.

PsicologiaPsicodinàmica Teràpia VilanovailaGeltrú OlgaArmengol

31/03/2026

Creus que t’estàs “relaxant”… però en realitat estàs col·lapsant?

Moltes persones confonen calma amb apagament.
I no, no és el mateix.

Quan el teu sistema nerviós està regulat (zona verda), pots pensar amb claredat, prendre decisions i integrar el que aprens.
Però quan entres en activació (zona groga), el teu cos passa a mode supervivència.
I si continues exigint-te… pots acabar en col·lapse (zona vermella).

👉 Aquí és on passa el més important:
No és que “no puguis”, és que el teu sistema no està en condicions de funcionar bé.

La regulació emocional no es fa quan estàs desbordat/da.
S’aprèn en calma… i s’activa just quan comences a notar els primers senyals.

Per això és clau escoltar el cos abans d’arribar al límit.

Si et sents identificat/da, aquest vídeo no és casualitat.

Guarda’l per tornar-hi quan ho necessitis.
I comparteix-lo amb algú a qui li pugui ajudar.

Comparteix si t’ha agradat, i segueix-me a instagram o www.olgaarmengol.com

EMDR trauma autoconeixement sistemanervios benestaremocional

27/03/2026

Els Playmobil no són només una joguina. Són una eina terapèutica molt potent.

Pot semblar sorprenent veure figures de Playmobil dins una sessió amb persones adultes, però no és cap moda nova ni cap recurs superficial. Fa dècades que en la teràpia infantojuvenil s’utilitzen objectes simbòlics per representar el món intern, i ara aquest llenguatge també s’està integrant en la psicoteràpia amb persones adultes.

Quan les paraules no arriben, el cos i la imatge sí. Col·locar escenes, distàncies o personatges permet veure amb claredat allò que costa explicar.

✔️ Conflictes interns
✔️ Relacions complexes
✔️ Parts pròpies en tensió
✔️ Experiències que encara no tenen paraules

El treball simbòlic no infantilitza. Al contrari, facilita accedir a capes més profundes amb menys defensa i més precisió.

Perquè a vegades entendre no és suficient. Cal poder veure-ho.

T’atreviries a provar-ho en una sessió?

Comparteix si t’ha agradat, i segueix-me a Instagram o www.olgaarmengol.com

26/02/2026

Hi ha teràpies que només expliquen.
Hi ha teràpies que només remouen.
I hi ha teràpies que transformen.

La psicoteràpia realment efectiva integra tres pilars fonamentals:

🧠 Psicoeducació
Entendre què et passa. Posar nom als patrons, a les respostes del sistema nerviós, als vincles que repeteixes. Quan comprens, deixes de pensar que “estàs malament”. Comences a veure el mapa.

🔁 Treball de trauma (EMDR)
No n’hi ha prou amb entendre. Si el cos continua reaccionant com si el passat fos present, el problema no és la voluntat. Amb EMDR accedim a la memòria emocional i la reprocessarem perquè deixi d’activar-te automàticament.

🌿 Regulació emocional
Sense regulació no hi ha canvi sostenible. Aprendre a calmar, sostenir i modular l’activació és el que et permet viure diferent en el dia a dia.

📌 La teràpia més efectiva no és la que parla més.
És la que integra comprensió, reprocessament i regulació.

Quan treballem només una part, el canvi és parcial.
Quan treballem les tres, el canvi és profund.


No tens mala sort en l’amor. Tens un patró.I el patró no és màgia.És vincle afectiu.La teoria de l’attachment explica un...
26/02/2026

No tens mala sort en l’amor. Tens un patró.

I el patró no és màgia.
És vincle afectiu.

La teoria de l’attachment explica una cosa incòmoda però certa:
no estimem com volem.
Estimem com vam aprendre.

Si tens vincle ansiós, l’absència et desregula.
Si tens vincle evitatiu, la intimitat t’asfixia.
Si el teu patró és desorganitzat, vols apropar-te i fugir alhora.
Si és segur, pots estimar sense perdre’t.

A la infància, això es va observar de manera molt clara en els estudis de Mary Ainsworth.
En l’edat adulta, el sistema és molt més complex: som la suma de totes les experiències vinculars que hem acumulat.

El vincle no és una etiqueta d’Instagram.
És un sistema neurobiològic que s’activa quan hi ha risc de pèrdua.

Si sempre acabes amb perfils emocionalment indisponibles,
si et tornes hipervigilant quan algú s’allunya,
si et costa sostenir la proximitat…

No és casualitat.
És attachment.

La bona notícia?
El vincle es pot transformar. Però no amb frases motivacionals.
Amb treball terapèutic seriós.

📍 Psicoteràpia amb mirada psicodinàmica
📍 EMDR i treball del trauma vincular
📍 Relacions adultes des d’un lloc més segur

Guarda aquest post.
I envia’l a aquella persona que diu: “sempre em passa el mateix”.


18/02/2026

🌞 La llum del sol també és salut mental

Parlem molt d’ansietat, de regulació emocional, de neurotransmissors…
però a vegades oblidem una cosa molt bàsica: el cervell necessita llum natural.

Quan la llum del matí entra pels ulls, activa el nucli supraquiasmàtic, que és el centre que regula els ritmes circadians. És el que posa ordre entre el dia i la nit dins del teu cos.

I a partir d’aquí passen coses interessants:

🟡 Es facilita la producció de serotonina, relacionada amb l’estat d’ànim i la sensació de benestar.
🔵 Es regula la melatonina, que farà possible un descans més reparador a la nit.
🟠 S’ajusta la dopamina, vinculada amb energia i motivació.

A més, la pell sintetitza vitamina D, que participa en processos neurològics i que, quan està en nivells baixos, s’associa amb més simptomatologia depressiva.

Tot això sense fer res extraordinari.
Només exposant-te a la llum del dia.

En una vida plena de pantalles, interiors i llum artificial, el sol deixa de ser quotidià… i el cervell ho nota.

No és la solució a tot.
Però és una peça que sovint falta.

I sí, potser abans de buscar una resposta molt complexa, val la pena començar per una de molt simple: sortir a fora.

El que veus d’una persona és només una part molt petita de la seva història.La resta —el que no s’explica, el que no es ...
01/02/2026

El que veus d’una persona és només una part molt petita de la seva història.
La resta —el que no s’explica, el que no es veu, el que costa posar en paraules— acostuma a quedar fora del focus.

Allò que no entens, allò que et sembla exagerat, incoherent o fins i tot contradictori, pot ser justament un repte de superació per a aquella persona.
No és cap caprici: té a veure amb la seva història, amb el que ha hagut d’aprendre a fer per sobreviure, adaptar-se o protegir-se.

En psicoteràpia ho veiem constantment:
📌 darrere d’una conducta hi ha una funció
📌 darrere d’un símptoma, una història
📌 darrere d’una reacció intensa, una ferida antiga que encara busca regulació

Jutjar ràpid dona una sensació falsa de control.
Entendre —o almenys suspendre el judici— requereix més consciència emocional i més humilitat.

No es tracta de justificar-ho tot.
Es tracta de mirar amb més profunditat per poder entendre.

30/01/2026

Les olors no passen pel pensament.
Activen directament el sistema límbic, on es processen emoció i memòria implícita.

En teràpia EMDR, les olors naturals poden utilitzar-se com a recurs avançat per a la instal·lació de recursos:
ancorar seguretat, regulació i presència al cos, més enllà del llenguatge.

Quan la paraula no arriba, el sistema nerviós sí.
I és aquí on el treball terapèutic esdevé realment profund.

Dirección

Avenida FCalle Macià, 55
Vilanova I La Geltru
08800

Horario de Apertura

Lunes 09:30 - 18:00
Martes 09:30 - 18:00
Miércoles 09:30 - 18:00
Jueves 09:30 - 18:00
Viernes 09:30 - 18:00

Teléfono

+34938930658

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Olga Armengol, Psicòloga publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto El Consultorio

Enviar un mensaje a Olga Armengol, Psicòloga:

Compartir

Categoría