Psicóloga y Psicoterapeuta. Capsis Vilanova. alimentación, Crisis Covid)
Psicóloga colegiada 13744 COPC
Máster de en psicoterápia psicoanalítica (UDG)
Máster en atención temprana y familia (UB)
Postgrado en paicodiagnóstico infanto-juvenil (HSJD)
Postgrado en psicoterápia infanto-juvenil (HSJD)
Terapeuta EMDR con formación avanzada (TP, Trauma Apego, Tr.
31/03/2026
Creus que t’estàs “relaxant”… però en realitat estàs col·lapsant?
Moltes persones confonen calma amb apagament.
I no, no és el mateix.
Quan el teu sistema nerviós està regulat (zona verda), pots pensar amb claredat, prendre decisions i integrar el que aprens.
Però quan entres en activació (zona groga), el teu cos passa a mode supervivència.
I si continues exigint-te… pots acabar en col·lapse (zona vermella).
👉 Aquí és on passa el més important:
No és que “no puguis”, és que el teu sistema no està en condicions de funcionar bé.
La regulació emocional no es fa quan estàs desbordat/da.
S’aprèn en calma… i s’activa just quan comences a notar els primers senyals.
Per això és clau escoltar el cos abans d’arribar al límit.
Si et sents identificat/da, aquest vídeo no és casualitat.
Guarda’l per tornar-hi quan ho necessitis.
I comparteix-lo amb algú a qui li pugui ajudar.
Els Playmobil no són només una joguina. Són una eina terapèutica molt potent.
Pot semblar sorprenent veure figures de Playmobil dins una sessió amb persones adultes, però no és cap moda nova ni cap recurs superficial. Fa dècades que en la teràpia infantojuvenil s’utilitzen objectes simbòlics per representar el món intern, i ara aquest llenguatge també s’està integrant en la psicoteràpia amb persones adultes.
Quan les paraules no arriben, el cos i la imatge sí. Col·locar escenes, distàncies o personatges permet veure amb claredat allò que costa explicar.
✔️ Conflictes interns
✔️ Relacions complexes
✔️ Parts pròpies en tensió
✔️ Experiències que encara no tenen paraules
El treball simbòlic no infantilitza. Al contrari, facilita accedir a capes més profundes amb menys defensa i més precisió.
Perquè a vegades entendre no és suficient. Cal poder veure-ho.
Hi ha teràpies que només expliquen.
Hi ha teràpies que només remouen.
I hi ha teràpies que transformen.
La psicoteràpia realment efectiva integra tres pilars fonamentals:
🧠 Psicoeducació
Entendre què et passa. Posar nom als patrons, a les respostes del sistema nerviós, als vincles que repeteixes. Quan comprens, deixes de pensar que “estàs malament”. Comences a veure el mapa.
🔁 Treball de trauma (EMDR)
No n’hi ha prou amb entendre. Si el cos continua reaccionant com si el passat fos present, el problema no és la voluntat. Amb EMDR accedim a la memòria emocional i la reprocessarem perquè deixi d’activar-te automàticament.
🌿 Regulació emocional
Sense regulació no hi ha canvi sostenible. Aprendre a calmar, sostenir i modular l’activació és el que et permet viure diferent en el dia a dia.
📌 La teràpia més efectiva no és la que parla més.
És la que integra comprensió, reprocessament i regulació.
Quan treballem només una part, el canvi és parcial.
Quan treballem les tres, el canvi és profund.
—
26/02/2026
No tens mala sort en l’amor. Tens un patró.
I el patró no és màgia.
És vincle afectiu.
La teoria de l’attachment explica una cosa incòmoda però certa:
no estimem com volem.
Estimem com vam aprendre.
Si tens vincle ansiós, l’absència et desregula.
Si tens vincle evitatiu, la intimitat t’asfixia.
Si el teu patró és desorganitzat, vols apropar-te i fugir alhora.
Si és segur, pots estimar sense perdre’t.
A la infància, això es va observar de manera molt clara en els estudis de Mary Ainsworth.
En l’edat adulta, el sistema és molt més complex: som la suma de totes les experiències vinculars que hem acumulat.
El vincle no és una etiqueta d’Instagram.
És un sistema neurobiològic que s’activa quan hi ha risc de pèrdua.
Si sempre acabes amb perfils emocionalment indisponibles,
si et tornes hipervigilant quan algú s’allunya,
si et costa sostenir la proximitat…
No és casualitat.
És attachment.
La bona notícia?
El vincle es pot transformar. Però no amb frases motivacionals.
Amb treball terapèutic seriós.
📍 Psicoteràpia amb mirada psicodinàmica
📍 EMDR i treball del trauma vincular
📍 Relacions adultes des d’un lloc més segur
Guarda aquest post.
I envia’l a aquella persona que diu: “sempre em passa el mateix”.
18/02/2026
🌞 La llum del sol també és salut mental
Parlem molt d’ansietat, de regulació emocional, de neurotransmissors…
però a vegades oblidem una cosa molt bàsica: el cervell necessita llum natural.
Quan la llum del matí entra pels ulls, activa el nucli supraquiasmàtic, que és el centre que regula els ritmes circadians. És el que posa ordre entre el dia i la nit dins del teu cos.
I a partir d’aquí passen coses interessants:
🟡 Es facilita la producció de serotonina, relacionada amb l’estat d’ànim i la sensació de benestar.
🔵 Es regula la melatonina, que farà possible un descans més reparador a la nit.
🟠 S’ajusta la dopamina, vinculada amb energia i motivació.
A més, la pell sintetitza vitamina D, que participa en processos neurològics i que, quan està en nivells baixos, s’associa amb més simptomatologia depressiva.
Tot això sense fer res extraordinari.
Només exposant-te a la llum del dia.
En una vida plena de pantalles, interiors i llum artificial, el sol deixa de ser quotidià… i el cervell ho nota.
No és la solució a tot.
Però és una peça que sovint falta.
I sí, potser abans de buscar una resposta molt complexa, val la pena començar per una de molt simple: sortir a fora.
01/02/2026
El que veus d’una persona és només una part molt petita de la seva història.
La resta —el que no s’explica, el que no es veu, el que costa posar en paraules— acostuma a quedar fora del focus.
Allò que no entens, allò que et sembla exagerat, incoherent o fins i tot contradictori, pot ser justament un repte de superació per a aquella persona.
No és cap caprici: té a veure amb la seva història, amb el que ha hagut d’aprendre a fer per sobreviure, adaptar-se o protegir-se.
En psicoteràpia ho veiem constantment:
📌 darrere d’una conducta hi ha una funció
📌 darrere d’un símptoma, una història
📌 darrere d’una reacció intensa, una ferida antiga que encara busca regulació
Jutjar ràpid dona una sensació falsa de control.
Entendre —o almenys suspendre el judici— requereix més consciència emocional i més humilitat.
No es tracta de justificar-ho tot.
Es tracta de mirar amb més profunditat per poder entendre.
30/01/2026
Les olors no passen pel pensament.
Activen directament el sistema límbic, on es processen emoció i memòria implícita.
En teràpia EMDR, les olors naturals poden utilitzar-se com a recurs avançat per a la instal·lació de recursos:
ancorar seguretat, regulació i presència al cos, més enllà del llenguatge.
Quan la paraula no arriba, el sistema nerviós sí.
I és aquí on el treball terapèutic esdevé realment profund.
29/01/2026
Hi ha maneres de viure que no neixen del desig,
sinó de la necessitat de protegir-se.
Aguantar, callar, adaptar-se, no molestar.
No perquè fossis forta,
sinó perquè era l’única manera de seguir.
Però quan et passes la vida protegint-te,
acabes vivint sota una amenaça que ja no hi és.
El cos continua en alerta,
responent a perills antics,
gastant energia en batalles que ja han passat.
Això també cansa, la ment i el cos.
Això també fa perdre temps, energia, la vida.
L’autocura comença quan pots revisar aquests aprenentatges,
quan entens que allò que et va salvar abans
avui pot ser el que et limita.
Quan deixar de resistir no és rendir-se,
sinó permetre’t viure amb més espai, més calma, més presència.
Sobreviure va ser necessari.
Cuidar-te, ara, és el camí.
28/01/2026
A vegades n’hi ha prou amb algú que t’estima i t’ho diu clar: “Vals molt. I si no ho intentes, ja has perdut abans de començar.” No és pressió, és permís. Permís per provar, per equivocar-te, per no quedar-te petita per por. Perquè quan un referent confia en tu, et deixa una llavor que, t**d o d’hora, acaba convertint-se en veu pròpia.
25/01/2026
Avui comparteixo amb molta gratitud el Certificat d’Excel·lència de Doctoralia, i vull aprofitar aquest espai per dir gràcies. Gràcies a totes les persones que, després d’un procés compartit, heu dedicat un petit temps, un moment, a deixar la vostra valoració. Sé que no és automàtic. Sé que cal aturar-se. I precisament per això té tant de valor.
Cada opinió no només acaba convertint-se en un certificat. Es converteix en confiança. En la confiança de qui truca per primera vegada, de qui demana informació amb dubtes, de qui entra a consulta sense saber encara si aquest serà el seu lloc segur. Les vostres paraules acompanyen aquestes primeres passes, i això és una responsabilitat enorme.
En psicologia no hi ha dreceres ni promeses fàcils. Hi ha presència, escolta, rigor, temps i respecte. Si aquest reconeixement existeix és perquè, d’alguna manera, això s’ha pogut sentir a consulta. I això només passa quan el treball és compartit.
Gràcies per la confiança dipositada, per la generositat del gest i per fer visible una feina que sovint és silenciosa però profundament humana. Continuo, com sempre, amb el mateix compromís: fer bé la feina, cuidar el vincle i estar a l’altura de la confiança que m’atorgueu.
19/01/2026
Se’ns ha educat per ignorar el cos.
I el cos, quan no és escoltat, parla amb símptomes.
No sempre amb dolor fort.
A vegades amb cansament constant.
Amb insomni.
Amb tensió.
Amb problemes digestius.
Amb aquell “no estic bé” que no saps explicar.
I tu?
Què fa el teu cos quan portes massa temps aguantant?
Et dona avisos?
O t’obliga a parar?
Pensa en un moment concret:
una època de sobrecàrrega, una pèrdua, una situació que et va desbordar.
El cos va reaccionar?
👉 T’ha parlat amb mal d’esquena?
👉 Amb ansietat?
👉 Amb esgotament?
👉 Amb un símptoma que no marxava?
El cos no protesta per caprici.
Respon a una història.
Si vols, comparteix-la.
O escriu només una paraula que descrigui el que el teu cos et diu últimament.
Llegir-nos també és una forma d’escoltar-nos.
18/01/2026
Poden arrugar-te.
Poden trepitjar-te.
Poden tractar-te com si no valguessis res.
Però el teu valor no es toca.
No depèn de com et mirin.
No depèn de com et parlin.
No depèn de com et tractin.
Com un bitllet arrugat,
pots estar malmès…
però mai perds el teu valor.
I això, que quedi clar:
no ho decideix ningú més que tu.
Dirección
Avenida FCalle Macià, 55 Vilanova I La Geltru 08800
Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Olga Armengol, Psicòloga publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.
Sóc Olga Armengol Vazquez, natural de Vilanova i la Geltrú. Estudio Psicologia des del 1998, quan vaig començar la carrera que em va anar endinsant en el grandiós món de la ment humana i les emocions. Des de llavors no he parat d’aprendre, sobretot amb l’experiència de conèixer grans persones i apassionants històries que m’han fet voler ser cada dia millor persona i millor professional. Poder ajudar a millorar el benestar emocional de les persones ha esdevingut la meva passió i la meva vocació. Tot i que la meva fita, des que era petita, era treballar per la infància, el temps m’ha dut a dedicar-me a la psicologia d’adults. Gràcies a les persones que m’han acompanyat en el meu procés, les famílies que han confiat en el meu treball, les professionals amb les que he treballat i les m’han format, i totes aquelles que dia rere dia continuen dipositant confiança en la meva feina, gràcies a elles continuo aprenent, gaudint, i mantenint aquesta professió que m’apassiona.
PSICOLOGIA INFANTIL I ADOLESCENT
Em vaig llicenciar a l’any 2002 en Psicologia a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Em va interessar especialment la vessant psicodinàmica de la psicologia, i sobretot la intervenció en infància. Durant les pràctiques universitàries em va apassionar el món dels infants, i la intervenció psicològica en aquesta època de formació de la persona em va dur a voler aprendre com intervenir-hi com a psicòloga. Vaig realitzar la formació de postgrau en diagnòstic i psicoteràpia infanto-juvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu (2002-2008), acompanyada pels millors professionals en aquest àmbit, i rotant pels dispositius especialitzats pioners en TEA, TCA i TDAH. En aquella època la principal corrent era la psicoanalítica i psicodinàmica (vessant del psicoanàlisi), pel que vaig continuar formant-me en aquesta línia. Cap altra corrent psicològica treballa amb tanta profunditat i eficàcia a llarg termini en salut mental infanto-juvenil. A l’Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica, vaig especialitzar-me com a Psicoterapeuta Psicoanalítica, cursant els dos màsters de formació que em van endinsar en el coneixement de la psicopatologia adulta.
En l’àmbit infanto-juvenil he treballat com a psicòloga en diversos dispositius d’atenció a infants i adolescents, com el CSMIJ de Vilanova, l’Hospital de dia d’Adolescents de Sant Joan de Déu, o el Punt de Trobada Familiar del Garraf. De cada feina, he pogut extreure’n un aprenentatge que m’ha dut a reinventar-me i millorar. El ritme de treball de les institucions públiques m’han ajudat a valorar més la gran possibilitat que representa poder disposar de temps a l’hora de tractar psicològicament amb persones. Des de l’any 2006 també treballo a nivell privat com a psicòloga i psicoterapeuta.
Els vincles emocionals creats a la infància son la base de la personalitat, el model dels patrons relacionals que s’aniran reproduint, i un bon anàlisi, diagnòstic i tractament repercuteixen de forma precoç a prevenir trastorns mentals i disfuncions relacionals. Mitjançant la confiança que les famílies dipositen en mi, puc acostar-me al món intern de l'Infant i l’adolescent ajudant-lo a resoldre tot allò que pot estar perjudicant el seu creixement emocional i pot estar afectant a la seva salut mental. Segons cada cas treballo amb la paraula, el dibuix o el joc, basant-me en les teories psicoanalítiques i emprant les eines psicoterapèutiques que considero més adequades en cada infant i situació.
PSICOLOGIA ADULTS
Arrel de les pràctiques de postgrau realitzades a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Sant Boi, vaig poder-me aproximar a la psicopatologia greu i el seu tractament psicoterapèutic.Tot i això el lligam entre les experiències en la infància, i els vincles familiars, tenen repercussió en els adults i els conflictes emocionals que presenten. La psicoteràpia psicoanalítica és la única que m'ha demostrat canvis significatius en la base de la personalitat, i vaig decidir formar-me per poder-la aplicar. El Màster en Psicoteràpia Psicoanalítica i el Màster en Perfeccionament com a Psicoterapeuta Psicoanalític que he realitzat estan reconeguts per la Federació Espanyola d'Associacions de Psicoterapeutes (FEAP) i per la European Federation for Psychoanalytic Psychotherapy (EFPP), i son Cursos declarats d'Interès Sanitari pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. En aquests 6 anys de formació psicoterapèutica he pogut aprofundir en els meus coneixements en psicopatologia i psicoteràpia d'adults, parella, família i grups, així com actualitzar i aprofundir en els meus coneixements previs en infància i adolescència des d'una vessant psicoanalítica i psicodinàmica. També soc Psicòloga Sanitària acreditada pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Terapeuta EMDR per l'associació EMDR España. En el meu treball amb adults em centro en la demanda, en el motiu que provoca la consulta psicològica, però també en esbrinar les causes del malestar emocional per tal de poder-lo treballar amb tècniques psicoanalítiques o de dessensibilització i re-processament mitjançant els moviments oculars (EMDR). Depenent de cada cas i situació adapto els meus serveis a les necessitats que es plantegen, intentant un canvi significatiu i perdurable en el mínim temps de teràpia. Entenc el treball psicoterapèutic com un camí a recórrer, un viatge ple de canvis, en el que acompanyo les persones que em consulten per ajudar a assolir un millor benestar emocional.
OLGA ARMENGOL, Psicòloga Sanitària i Psicoterapeuta Col. 13744
