Psicóloga y Psicoterapeuta. Capsis Vilanova. alimentación, Crisis Covid)
Psicóloga colegiada 13744 COPC
Máster de en psicoterápia psicoanalítica (UDG)
Máster en atención temprana y familia (UB)
Postgrado en paicodiagnóstico infanto-juvenil (HSJD)
Postgrado en psicoterápia infanto-juvenil (HSJD)
Terapeuta EMDR con formación avanzada (TP, Trauma Apego, Tr.
31/07/2025
Ni l’amor més gran ❤️, ni el/la millor terapeuta del món 🧠, ni la millor teràpia poden transformar algú que no vol canviar.
👉 En teràpia, sovint rebem demandes amb l’esperança de “canviar” una parella, una mare, un fill, una amiga… Però si aquella persona no veu cap problema en el que fa, no podem forçar cap procés. El canvi només és possible quan hi ha consciència, voluntat i responsabilitat pròpia.
🎯 El que sí podem fer és acompanyar qui detecta el problema: ajudar-lo a entendre què li passa, com l’afecta aquella relació i quines opcions reals té. A vegades es pot aprendre a conviure-hi amb menys dolor. Altres vegades cal prendre distància per preservar la pròpia salut emocional.
💡 La clau no és tant canviar l’altre, sinó trobar maneres de cuidar-nos dins o fora d’aquella relació.
02/07/2025
No són cites de llibres ni frases de conferències.
Són paraules dites en veu baixa, a la consulta.
Reflexions valentes, profundes, a vegades ferides… però sempre sinceres.
Paraules que m’han fet aturar i pensar: “això s’hauria d’escriure en una pancarta o estampar en una samarreta.”
Així neix aquest recull de frases memorables dites en teràpia. Perquè la saviesa no sempre ve d’un escenari: sovint, emergeix enmig d’un silenci compartit.
💬 Digue’ns:
— Quina frase t’ha agradat més?
— N’hi ha alguna que t’emportaries a casa en forma de làmina, tote bag o tassa?
— Hi ha alguna reflexió que t’agradaria veure en el proper carrusel?
👇 Et llegeixo als comentaris!
Gràcies per formar part d’aquest espai de veritat i saviesa compartida.
30/06/2025
Quan no et sents escollit/da, s’activa la ferida.
La ferida de no ser prou. De no ser important. De no ser estimable.
I a vegades no és el present qui et fa mal, sinó el passat que es reactiva.
És la part petita que esperava que algú li digués “et vull a tu”. I quan això no arriba, tot es trenca.
En teràpia, sovint apareix aquesta part: la nena o el nen que es va quedar esperant. Que va fer mèrits, que va intentar agradar, que es va esforçar per ser fàcil d’estimar.
I quan avui una parella no et truca, un amic no et prioritza, o la família et fa sentir invisible… tot això torna. Però no és només d’ara.
Reconnectar amb aquesta part ferida, acompanyar-la amb presència, i deixar de buscar fora el que mai va arribar… és un procés profund, dolorós i alliberador.
A teràpia no sempre busquem entendre. De vegades només cal sentir i validar. I començar a escollir-nos a nosaltres mateixes.
05/06/2025
Quan el cos parla, no menteix.
Molts malestars físics que vivim cada dia —tensions musculars, dolors recurrents, problemes digestius o trastorns del son— poden ser la manera que té el cos d’expressar allò que no hem pogut posar en paraules.
Aquest carrusel recull de manera esquemàtica com les emocions no expressades poden quedar inscrites en diferents parts del cos, i com, si no hi posem mirada i espai, poden acabar derivant en malalties psicosomàtiques reals.
No es tracta de culpabilitzar-nos. Es tracta d’aprendre a escoltar-nos d’una altra manera. De reconèixer que el cos no exagera. Que la tristesa, la ràbia, la por o la solitud no només són sentiments, sinó experiències viscudes amb una càrrega corporal profunda.
A la consulta, aquest treball es fa amb cura, amb temps i amb una mirada professional. Però reconèixer-ho ja és començar a canviar-ho.
Et ressona? Guarda aquest carrusel per tornar-hi quan el cos et torni a parlar.
I si vols treballar-ho a fons, pots escriure’m. És un camí que no cal fer sol(a).
25/05/2025
“Quan ordenem l’entorn, també ordenem el món intern.”
🧠 L’ordre i l’estabilitat mental estan més connectats del que sembla. Un espai desendreçat pot augmentar el caos mental, mentre que un entorn net, previsible i segur ajuda a calmar l’ansietat i a millorar la regulació emocional.
En aquest carrusel et comparteixo 5 idees clau sobre per què ordenar pot ser una eina terapèutica. I també un avís important: quan ordenar genera malestar o rigidesa, pot ser un senyal que cal revisar.
✨ Si t’ha ressonat, pots llegir l’article complet al meu blog.
20/05/2025
“Mai no vaig entendre per què em passava fins que vaig saber què era disociar-me.”
Aquesta frase me l’ha dit més d’un pacient. I potser també és la teva.
La disociació és una resposta natural al trauma. Una manera de protegir-nos quan el present pesa massa.
Aquest carrusel és per tu si t’has sentit mai desconectada del teu cos, com si flotessis, com si estiguessis en un somni. I no sabies per què.
Es pot treballar. Es pot sostenir. I es pot comprendre.
Això no et fa estranya. Et fa humana.
T’ha passat? T’ha remogut?
Et llegeixo als comentaris o al privat.
10/05/2025
600.000 entrades venudes en menys de 6 hores.
Bad Bunny omplirà 12 estadis a Espanya amb adolescents i joves que corejaran lletres carregades de masclisme, misogínia i sexualitat violenta.
Aquest post no va contra Bad Bunny.
Va dirigit a famílies, docents i referents que eduquen cada dia.
La música no és neutral.
Transmet missatges. Construeix referents. Modela imaginaris.
Quan canten, també aprenen.
Aprenen com estimar, com desitjar, com parlar del cos, del consentiment, del poder i de l’altre.
Per això, cal acompanyar-los.
No només quan escolten música, sinó en tot allò que consumeixen: vídeos, xarxes, sèries, reels, podcasts.
Les lletres de les cançons activen directament el sistema límbic, el centre emocional del cervell.
Quan un missatge entra a través de la música, no passa per la raó, sinó per l’emoció. I allò que emociona, s’integra com a normal amb més facilitat.
Per això és més difícil detectar el masclisme cantat que el masclisme parlat.
Eduquem perquè puguin filtrar, identificar i qüestionar el que escolten, veuen i reprodueixen.
29/04/2025
🪩En teràpia EMDR: la membrana protectora, un recurs senzill i poderós
T’ha passat alguna vegada que estàs tan desbordada que no saps on acabes tu i on comença tot l’exterior? La feina, la família, els inputs, les presses… Tot et travessa. I costa saber on posar límits, o fins i tot on ets tu enmig de tot això.
🌀 En EMDR utilitzem una eina molt senzilla i potent: la membrana protectora.
Una imatge mental que crea un límit simbòlic entre tu i el que t’envolta. Un espai intern que et permet respirar, regular-te i decidir què deixes entrar i què no.
💭 Dins la membrana hi ets tu: el teu cos, les emocions, els pensaments.
Fora hi ha tot l’altre: la parella, les expectatives, els conflictes, el soroll.
És com posar una capa translúcida entre tu i el món per dir: “Ara em cuido jo. El que és de fora, ho podré mirar quan estigui preparada.”
Aquest recurs és especialment útil quan:
– El sistema s’activa massa i necessites parar.
– Estàs revivint un record dolorós i cal guardar-lo.
– Et costa veure què pots controlar i què no.
– Vols tornar al present sense dissociar-te.
🧠 És una eina que aporta estructura interna i regulació. Ajuda a recuperar el centre, i a recordar-te que pots gestionar el que passa dins, encara que el de fora no canviï.
“La membrana protectora és un recurs útil per facilitar l’accés gradual a continguts dissociats sense activar el sistema més del compte.”
— Dolores Mosquera
🌱 A la consulta, moltes vegades dic: “Tot això que estàs explicant… està fora de la teva membrana. Què hi ha dins, ara mateix?” I només amb això, ja canvia alguna cosa. Prova-ho.
10/02/2025
T’EMPASSES LES COSES PER EVITAR MERDERS? 😵💫👉🏼😶
Si dius “sí” a tot per evitar conflictes, si t’empasses el que penses per no generar problemes, si sempre poses la pau per davant del que necessites… atenció, perquè això passa factura. 😮💨
🔴 Ser “massa comprensiu/va” amb els altres et pot fer perdre la comprensió cap a tu mateix/a. 🔴
El problema no és el conflicte. El problema és que el teu cap t’ha venut la idea que val més callar i aguantar que marcar límits i expressar el que sents. Però a dins teu, alguna cosa crida. I quan callar s’ha convertit en la teva estratègia de supervivència, el cos ho acaba cobrant: ansietat, esgotament, irritabilitat o fins i tot somatitzacions. 🤯
⚡️La pregunta és: fins quan?⚡️
❌ No tens per què triar entre “empassar-te les coses” o explotar.
✅ Pots aprendre a expressar-te sense perdre’t pel camí.
💡 És moment de revisar aquesta estratègia. Perquè t’ha servit fins ara, però… a quin preu? 💡
Si vols començar a marcar límits i a expressar el que sents sense culpa, ens veiem a consulta. 😉
🔗 Enllaç a la bio!
12/06/2024
La supervisió de casos és una de les tasques invisibles que s’han de realitzar per a una bona pràctica clínica. La supervisió és essencial per garantir que oferim el millor servei possible als nostres pacients, ja que ens permet compartir experiències, rebre retroalimentació i millorar les nostres habilitats clíniques. En un camp tan dinàmic com la psicologia, és fonamental estar al dia de les noves tècniques i enfocaments terapèutics, així com comptar amb el suport i la guia d’altres professionals. Així, assegurem que la nostra pràctica sigui ètica, efectiva i en constant evolució, sempre amb l’objectiu de proporcionar el millor benestar als nostres pacients.
🌟🧠💬
08/11/2023
En la recerca del plaer inmediat per fer front a l’estrès o amagar temporalment els seus efectes, la tendència a les addiccions en adolescents va en augment, i ja s’inicia en l’infància.
"Proyecto hombre alerta del aumento de los casos de adicciones entre jóvenes y adolescentes: la mayoría, al cannabis, pero también a las nuevas tecnologías y a las apuestas. Compartimos una entrevista al director de Proyecto Hombre en València, Vicent Andrés. En la memoria de 2022 se aprecia cómo aumenta una tendencia que se había iniciado ya antes de la pandemia, los casos de familias que acuden a esta entidad, preocupados por las adicciones de sus hijos."
Very grateful to be enjoying and learning with two of the great experts in trauma and dissociation worldwide. Thank you for sharing your wisdom and closeness. Roger M Solomon and Onno van der Hart
Dirección
Avenida FCalle Macià, 55 Vilanova I La Geltru 08800
Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Olga Armengol, Psicòloga publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.
Sóc Olga Armengol Vazquez, natural de Vilanova i la Geltrú. Estudio Psicologia des del 1998, quan vaig començar la carrera que em va anar endinsant en el grandiós món de la ment humana i les emocions. Des de llavors no he parat d’aprendre, sobretot amb l’experiència de conèixer grans persones i apassionants històries que m’han fet voler ser cada dia millor persona i millor professional. Poder ajudar a millorar el benestar emocional de les persones ha esdevingut la meva passió i la meva vocació. Tot i que la meva fita, des que era petita, era treballar per la infància, el temps m’ha dut a dedicar-me a la psicologia d’adults. Gràcies a les persones que m’han acompanyat en el meu procés, les famílies que han confiat en el meu treball, les professionals amb les que he treballat i les m’han format, i totes aquelles que dia rere dia continuen dipositant confiança en la meva feina, gràcies a elles continuo aprenent, gaudint, i mantenint aquesta professió que m’apassiona.
PSICOLOGIA INFANTIL I ADOLESCENT
Em vaig llicenciar a l’any 2002 en Psicologia a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Em va interessar especialment la vessant psicodinàmica de la psicologia, i sobretot la intervenció en infància. Durant les pràctiques universitàries em va apassionar el món dels infants, i la intervenció psicològica en aquesta època de formació de la persona em va dur a voler aprendre com intervenir-hi com a psicòloga. Vaig realitzar la formació de postgrau en diagnòstic i psicoteràpia infanto-juvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu (2002-2008), acompanyada pels millors professionals en aquest àmbit, i rotant pels dispositius especialitzats pioners en TEA, TCA i TDAH. En aquella època la principal corrent era la psicoanalítica i psicodinàmica (vessant del psicoanàlisi), pel que vaig continuar formant-me en aquesta línia. Cap altra corrent psicològica treballa amb tanta profunditat i eficàcia a llarg termini en salut mental infanto-juvenil. A l’Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica, vaig especialitzar-me com a Psicoterapeuta Psicoanalítica, cursant els dos màsters de formació que em van endinsar en el coneixement de la psicopatologia adulta.
En l’àmbit infanto-juvenil he treballat com a psicòloga en diversos dispositius d’atenció a infants i adolescents, com el CSMIJ de Vilanova, l’Hospital de dia d’Adolescents de Sant Joan de Déu, o el Punt de Trobada Familiar del Garraf. De cada feina, he pogut extreure’n un aprenentatge que m’ha dut a reinventar-me i millorar. El ritme de treball de les institucions públiques m’han ajudat a valorar més la gran possibilitat que representa poder disposar de temps a l’hora de tractar psicològicament amb persones. Des de l’any 2006 també treballo a nivell privat com a psicòloga i psicoterapeuta.
Els vincles emocionals creats a la infància son la base de la personalitat, el model dels patrons relacionals que s’aniran reproduint, i un bon anàlisi, diagnòstic i tractament repercuteixen de forma precoç a prevenir trastorns mentals i disfuncions relacionals. Mitjançant la confiança que les famílies dipositen en mi, puc acostar-me al món intern de l'Infant i l’adolescent ajudant-lo a resoldre tot allò que pot estar perjudicant el seu creixement emocional i pot estar afectant a la seva salut mental. Segons cada cas treballo amb la paraula, el dibuix o el joc, basant-me en les teories psicoanalítiques i emprant les eines psicoterapèutiques que considero més adequades en cada infant i situació.
PSICOLOGIA ADULTS
Arrel de les pràctiques de postgrau realitzades a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Sant Boi, vaig poder-me aproximar a la psicopatologia greu i el seu tractament psicoterapèutic.Tot i això el lligam entre les experiències en la infància, i els vincles familiars, tenen repercussió en els adults i els conflictes emocionals que presenten. La psicoteràpia psicoanalítica és la única que m'ha demostrat canvis significatius en la base de la personalitat, i vaig decidir formar-me per poder-la aplicar. El Màster en Psicoteràpia Psicoanalítica i el Màster en Perfeccionament com a Psicoterapeuta Psicoanalític que he realitzat estan reconeguts per la Federació Espanyola d'Associacions de Psicoterapeutes (FEAP) i per la European Federation for Psychoanalytic Psychotherapy (EFPP), i son Cursos declarats d'Interès Sanitari pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. En aquests 6 anys de formació psicoterapèutica he pogut aprofundir en els meus coneixements en psicopatologia i psicoteràpia d'adults, parella, família i grups, així com actualitzar i aprofundir en els meus coneixements previs en infància i adolescència des d'una vessant psicoanalítica i psicodinàmica. També soc Psicòloga Sanitària acreditada pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Terapeuta EMDR per l'associació EMDR España. En el meu treball amb adults em centro en la demanda, en el motiu que provoca la consulta psicològica, però també en esbrinar les causes del malestar emocional per tal de poder-lo treballar amb tècniques psicoanalítiques o de dessensibilització i re-processament mitjançant els moviments oculars (EMDR). Depenent de cada cas i situació adapto els meus serveis a les necessitats que es plantegen, intentant un canvi significatiu i perdurable en el mínim temps de teràpia. Entenc el treball psicoterapèutic com un camí a recórrer, un viatge ple de canvis, en el que acompanyo les persones que em consulten per ajudar a assolir un millor benestar emocional.
OLGA ARMENGOL, Psicòloga Sanitària i Psicoterapeuta Col. 13744
